Roser Aguiló porta des dels 14 anys treballant de cara al públic i està encantada. «Són ben bé 32 anys d’experiència, es diu de pressa. El que aprens és a diferenciar qui vol comprar i qui vol venir a mirar, això es veu només entrar».
De fet, des del 2001 té oberta La Botiga de la Bata, i tot i notar la crisi per la «creixent competència», ella se’n surt «amb el que sigui». Dins el sector va començar amb els seus sogres. «Ells anaven pels mercats venent roba d’uniformes de treball i tot tipus de bates i, quan es van jubilar, vaig quedar-me jo amb el negoci», detalla la botiguera.
Està especialitzada en tot tipus de vestuari laboral: per a cuiners, perruquers, centres d’estètica, carnisseries... La varietat no se li acaba. També té l’altra part de vestuari més domèstic, com ara els pijames, les bates i tot tipus de complements d’allò més còmodes. Roser Aguiló té un públic, segons classifica, de «petit botiguer, és a dir, són clients fixos que acostumen a ser del barri i petits autònoms que acaben d’obrir el seu propi negoci, senyores del mercat que són dues o tres a la parada...». Sempre intenta aconsellar quina és la millor opció o la més polivalent. També existeixen modes dins el món dels uniformes. Aguiló n’ha vist de tots els colors, des de gent més clàssica fins a gent trencadora i moderna. «El que es demana molt ara és la bata sense mànigues i durant tot l’any», se sorprèn la botiguera. I és que abans era molt corrent veure tothom amb la típica llarga de botons o cinturó. «És qüestió de tendències. Tractant-se de roba de feina la gent va força normal, perquè molts han d’estar de cara al públic», afegeix Aguiló. El que sí que demanen molts clients «és poder moure’s amb agilitat. N’és un exemple el de les mestres d’infants que, a més, trien sempre bates d’allò més agosarades. S’estimen més color i dissenys més diferents que la resta».
Qüestió d’originalitat
De fet, l’originalitat també està garantida. Segons la propietària de La Botiga de la Bata, compten amb un fabricant a qui li envien les directrius del client i combinen les variables de color, disseny i modernitat. «Alguna vegada he dissenyat algun pitxi. En aquest cas tot el que creem és únic», afegeix Roser Aguiló mentre busca una de les seves creacions de color rosa. No es trobarà en cap altre lloc. Val a dir que amb el temps la gent també ha après a cuidar les peces de roba «i amb la crisi, encara més!». Segons l’especialista, «abans els clients no miraven tant els preus, ara la gent fa durar més la roba de treball. Tot i que, també s’ha de dir que és un gènere de roba que dura força, és resistent». Hi ha hagut un canvi de consum, pensen si realment ho necessiten o no.
Fent memòria, aconsegueix trobar l’anècdota estrella: «Fa uns cinc anys un grup de mestres ens va encarregar unes bates i, a més, també van voler confeccionar una bata per a la Laia, la geganta de la classe. En tres setmanes vam fer una bata extragegant, una cosa que no havíem fet mai!», diu contenta Roser Aguiló.
