Carol van Waart : «Tinc espai per expressar-me en l’àmbit artístic a la Vilella Baixa»

Des de fa una dècada, la Carol van Waart (Barcelona, 1978) viu a la Vilella Baixa amb la seva parella, el fotògraf Xavier Vaqué. Va estudiar Disseny Gràfic a l’Escola Elisava de Barcelona, així com a Londres amb una beca Erasmus. Després, es va formar a la Llotja - Escola d’Art i Superior de Disseny a Barcelona en Estampació i Tintatge Artístic. Mentre que en l’última dècada s’ha especialitzat en cal·ligrafia amb els mestres Keith i Amanda Adams a França.

D’altra banda, recentment, amb la seva parella han autoeditat el fotollibre Satori Time que ha estat nominat per PhotoEspaña com a Millor Llibre de Fotografia Autoeditat. La publicació estableix un paral·lelisme entre el procés manual de fotografia analògica i el procés artesanal de l’agricultura regenerativa que realitza el celler Clos Mogador a la DOQ Priorat.

L’interès pel disseny gràfic li ve de família.

Sí. El meu avi tenia un taller d’enquadernació artesanal al barri de Gràcia i he crescut envoltada de llibres, papers, tipografies... Després, la meva mare va continuar amb el negoci familiar i jo vaig començar a col·laborar amb el taller fent els dissenys de les cobertes dels clients, escollint els materials, etc. Podem dir que ho porto a les venes.

Per què es va especialitzar en cal·ligrafia?

El disseny de lletres té aspectes molt profunds, en tant que transmet de forma intrínseca aspectes emocionals i conceptuals.

Quin significat tenen per a vostè les lletres?

Les lletres són una forma d’expressió artística, tal com jo les estic treballant.

Quina és aquesta forma de treballar?

Consisteix a crear una tipografia per expressar un concepte i il·lustrar-lo. És una combinació.

Un exemple és el mural que ha presentat recentment en la sisena edició dels Cantons Creatius de la Vilella Baixa.

Sí. El punt de partida és voler integrar el mur amb el poble. Per això, vaig començar a elaborar la il·lustració inspirant-me en les teulades i les baranes com a concepte arquitectònic, patrimonial i de paisatge cultural. Així és com a través de les diagonalitats d’aquest mosaic vaig crear la tipografia.

Sempre segueix aquest ordre?

A vegades és a la inversa, és a dir, el procés pot ser primer la tipografia i després la il·lustració, o primer la il·lustració i en acabat la tipografia. Si bé, l’últim pas sempre és el lettering, és a dir, la composició.

Què prefereix: blanc i negre o color?

El blanc i negre m’agrada molt, ja que si un disseny funciona, significa que és correcte, però, en canvi, el color és bàsic perquè contribueix a transmetre el missatge final.

Quina escala cromàtica l’identifica com a dissenyadora?

Treballo amb colors complexos perquè no són els bàsics, sinó que sempre busco fusionar tonalitats a la recerca de diferents matisos que em permeten explicar més coses.

Crea amb diferents superfícies.

Sí, tant en paper com en tèxtil, mitjançant la serigrafia o l’estampació amb tints naturals, i també en suport digital.

De fet, la seva línia de creació s’encamina cap a l’ús de materials respectuosos amb el medi ambient.

És important tenir aquesta tendència ecològica perquè els artistes som els que creem la tendència, és a dir, la nostra missió és experimentar per trobar nous llenguatges i noves maneres de fer, per donar eines a la societat i crear espai per a la reflexió.

Està reconeguda aquesta missió?

Depèn de l’àmbit. Per exemple, a la Biennal de Venècia, on hi he estat recentment, els artistes recerquen el diàleg amb diferents problemàtiques socials, personals, etc. Per exemple, en aquest aspecte a la comarca del Priorat hi ha molta feina a fer, per això crec que la meva tasca a escala local és molt útil.

Com va descobrir la Vilella Baixa?

Vaig arribar per amor fa més d’una dècada, ja que la meva parella, el fotògraf Xavier Vaqué, hi té arrels familiars. A més, va coincidir que vam fer una proposta al Parc Natural de Montsant de fer una edició sobre el territori, però des d’una visió artística i immaterial. Així, a partir de l’edició del llibre em vaig recórrer la comarca i vam decidir traslladar-nos-hi a viure.

Què va pensar el primer cop?

El primer cop que vaig visitar el poble em vaig quedar sorpresa de la seva autenticitat. La següent sensació va ser experimentar que tenia i tinc espai per expressar-me en l’àmbit artístic, ja que tenim un patrimoni natural i cultural que hem de realçar.

En l’àmbit creatiu, com l’ha influenciat el paisatge?

La meva inspiració parteix de la natura, pel fet que està en harmonia amb l’entorn, des de les estructures de les plantes, les estacions de l’any, el temps, etc. Tot plegat m’ajuda molt a poder explicar i crear tendència.

Va col·laborar en la redacció de la candidatura Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni Mundial de la Unesco.

Vaig contribuir a integrar els valors d’unicitat i autenticitat. Ara, l’objectiu que tinc és buscar aquesta singularitat patrimonial en cada poble de la comarca per poder contar des d’una visió artística els valors del paisatge, per a decidir com volem el nostre desenvolupament, sempre en harmonia amb l’entorn natural.