Maria Josep Moliner imparteix aquest dissabte de 10 a 12h del matí al Círcol la darrera sessió de ioga solidària. Els diners recollits en una urna es lliuraran a l‘Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi. La sala de làmpada del Círcol, diu, té una energia especial.
Què hi ha en comú entre el disseny d’ il·luminació i el ioga?
Tu jugues amb la llum per potenciar els espais. Canvia moltíssim un espai on pots realçar el mobiliari o pots fer que tot quedi completament pla. I al final el ioga busca també que cadascú trobi la seva pròpia llum i que cadascú trobi aquesta saviesa interna que té tothom i que al final es pot expandir. Es tracta que cadascú es trobi a ell mateix, reconnecti i i accepti el que hi ha allà. Per mi té moltes similituds.
Quina potència vas veure al ioga?
Jo sentia molta curiositat perquè veia que la meva cap quan en practicava, li feia molt de bé i n’obtenia molts beneficis. Llavor sentia la necessitat d’explorar què hi havia al darrere. I de seguida vaig veure que es produïa un canvi en mi.
En què?
Jo anava a les classes corrent pensant en els problemes de la feina i les coses que havia deixat pendents a fer. En practicar-lo, sortia havent dedicat un temps a mi i aconseguint beneficis a nivell físic i mental. No mirava a terra, sinó que mirava els edificis. Tornava a casa amb una altra perspectiva, una visió diferent.
Vas topar amb un situació del tot inesperada, el suïcidi de la teva germana. Com ha contribuït el ioga a gestionar-ho?
Ha estat un mètode de sanació total. Després que es morís la meva germana, vaig ser mare –tinc un nen de set i un de cinc anys–. Per protegir-los, no vaig acabar de fer el dol i, quan vaig començar aquesta la primera formació de yoga, en cada moment sentia que em podia acomiadar de la meva germana tranquil·lament, cosa que no pots fer en una cosa tan inesperada com un suïcidi. El pitjor que pot passar és que no puguis acompanyar l’altra persona al camí final. Va ser una manera més tendre d’acomiadar-la. La pràctica del ioga m’ha donat eines de superació i creixement personal. A través de cada pràctica i de cada savasana (moment de relax final) he sentit com m’acomiadava d’ella, com la deixava anar, com ens perdonàvem i amb llàgrimes amb ulls alliberava una part del meu patiment.
Una mort així es pot transformar en alguna cosa positiva?
Tu decideixes si tens una càrrega molt gran o portar-ho bé. El dol és llarg i dolós, però tu decideixes com ho transformes. A través del ioga, puc ajudar a altres persones a que transitin el seus processos.
S’està trencat el tabú contra el suïcidi?
Se n’ha de parlar, està a peu de carrer i s’ha de cultivar la mentalitat positiva.
El ioga pot ajudar, però cal recórrer als professionals de la salut mental.
El ioga no és cap substitut, és una ajuda. Quan estàs fent ioga, la màrfega et fa de mirall. Tu veus algú en una classe que està fent una postura de flexió cap endavant i no pot fer-la. Com ho viu? Ho viu amb tensió, se li arruga el front i té una actitud de negació. En aquest punt s’ha d’establir un diàleg amb un mateix: o no puc o accepto que poc a poc puc anar avançant.
