Cultura en reconstrucció

A les darreres dècades, la política de promoció de ciutat a Reus s’ha fonamentat sobre el comerç, la cultura i el modernisme. La pandèmia ha deixat malmès el teixit comercial, ha reduït molt la presència de visitants atrets per la ciutat de Gaudí i ha colpejat durament el món cultural. El sector s’ha sentit abandonat i el memorial de greuges i estralls és llarg.

La política cultural és clau per definir com es vol projectar una ciutat, però ho és encara més per determinar què vol ser. El foment de la cultura impulsa la formació, el coneixement i la creativitat de la ciutadania i és també una potent eina de cohesió social, perquè reforça els lligams de la comunitat, incentiva la participació i genera vincles de pertinença a un projecte col·lectiu. Això, alguns governants ho han entès més i altres menys, i alguns han tingut circumstàncies millors i altres pitjors per desenvolupar-ho. Ara, després del gran sotrac del confinament i amb els rebrots del virus condicionant un futur incert, a la cultura li toca començar de nou i potser també reinventar-se.

Un dels episodis més curiosos i paradoxals de l’activitat cultural en temps de pandèmia va ser una conferència al Centre de Lectura que l’autor va haver de pronunciar dues vegades, perquè l’èxit de públic i les limitacions d’aforament –en un moment de mesures de prevenció molt restrictives– van obligar a repetir-la. Així, immediatament després de la primera convocatòria, se’n va fer una segona per a les persones que havia calgut deixar fora quan la sala ja acollia el màxim públic permès. Un bis en una conferència històrica em va semblar una cosa mai vista. Valgui com a exemple què no tot el que vindrà serà igual.

Afortunadament, el virus comença a deixar espai per algun brot verd. A la represa de les programacions teatrals i dels festivals i a la progressiva normalització en l’accés als equipaments culturals, cal afegir-hi una bona notícia.

Iniciativa privada

Gràcies a la Fundació Privada Reddis, la ciutat torna a comptar amb un premi beca d’art contemporani, una dècada després de la desaparició del Premi Beca Cal Massó per les retallades al pressupost municipal de Cultura arran de l’anterior gran crisi.

La iniciativa de la Fundació Reddis ve a intentar cobrir una part de l’esvoranc que la concatenació de recessions i pandèmies han provocat en la promoció de l’art contemporani i l’impuls de nous talents i joves creadors.

La guanyadora ha estat l’artista Ro Caminal amb el projecte Immediacions. Caminal planteja una mirada transdisciplinària als barris Fortuny i Gaudí, dues concepcions d’habitatges socials promogudes durant el franquisme, per copsar la seva evolució estètica i urbanística i la dels seus habitants, des dels primers veïns als actuals. El projecte de l’artista de la Juncosa de Montmell s’exposarà de manera simultània a la Galeria Antoni Pinyol i al Centre de Lectura l’any vinent.

Tot i la recuperació de programacions de les darreres setmanes, segurament la gran pedra de toc sobre la recuperació de l’activitat cultural adreçada al gran públic, i la convivència amb les mesures de prevenció, serà la celebració del Trapezi, del 23 al 25 d’octubre. La Fira del Circ s’ha hagut d’adaptar a la crisi sanitària –en realitat, aquest serà el tercer capítol de la present edició i el veritablement presencial– i espera ser, més que mai, el punt de trobada del sector i l’aparador dels millors espectacles de circ.

Malgrat que el teixit cultural de Reus estava lluny de recuperar-se de les ferides de l’última crisi i ara s’ha d’enfrontar-a un escenari encara més difícil i inestable, el bagatge de la ciutat i l’oferta preexistent li haurien de permetre jugar un paper destacat en el camí del redreçament. Veurem.