El 112, desbordat durant l’apagada: Es van perdre 10.000 trucades per manca de personal

La vaga dels treballadors del 112 continua d’empeus gairebé dos anys després a l’espera que la Generalitat pugui internalitzar el servei. Un moviment que és la seva gran demanda. Però moments delicats, com va ser l’apagada general del 28 d’abril, posen de relleu la falta de personal que pateix el servei: aquell dia es van perdre 10.000 trucades. És a dir, 10.000 persones no van ser ateses per la falta de personal.

El 112 té actualment central de trucades a Reus i a la Zona Franca (Barcelona), i des de l’agost de 2023 els dos centres estan en vaga amb serveis mínims al 85%. Per què? Doncs perquè aquest servei, encara que estigui sota el paraigua de la Generalitat, està externalitzat a l’empresa Serveo (abans propietat de Ferrovial i ara d’un fons de capital de risc nomenat Portobello). El que demanen és que un servei essencial com rebre les trucades estigui gestionat directament per la Generalitat i no amb empreses privades intermediàries.

Aquesta situació «precària» la viuen des de fa anys, explica el membre del comitè d’empresa del 112 de Reus per la CGT, Martí Vallvé. I l’exemple clar que no arriben a tot va ser el dia de l’apagada. «Es van perdre més de 10.000 trucades, no les vam poder respondre», denuncia. Ell mateix assegura que el govern va sortir a dir que tot havia funcionat correctament, «però no va ser així».

«Per sort, a l’apagada no va passar res greu en matèria d’emergències, però és una prova del que pot passar amb una emergència més gran. Què passaria si tornés a haver un atemptat? O una DANA, com a València? No arribem a tot», explica. També apunta que aquell dia va ser excepcional i, per tant, les dades també ho són. Però que la pèrdua de trucades es produeix cada dia: «Entre trucada i trucada, de normal, només tenim 10 segons de marge. Això provoca una baixa per estrès, ansietat i depressió d’un 15% segons dades que ens proporciona la mateixa empresa».

La internalització, llunyana

Segons expliquen des del comitè, hi ha hagut diverses trobades amb el Departament d’Interior, tant amb l’actual consellera d’Interior Núria Parlon, com amb el secretari general, Tomás Carrión. En aquestes trobades, des del Govern se’ls ha mostrat bona voluntat i la intenció d’internalitzar el servei. «Sempre ens diuen que faran l’esforç, però que no tenen pressupostos i això és un problema. Nosaltres ho entenem, però volem que comencin a fer-ho, un compromís explícit», diu Vallvé.

Ara tot just queda un any perquè s’acabi el contracte de la licitació amb Serveo, l’empresa que gestiona ara el servei. Però el Departament s’aferra al fet que en un any no tenen temps a fer tot el procés d’internalització. «Nosaltres no volem que ho facin en un any, entenem que no és possible. Ara bé, sí que poden fer un pacte de govern i establir un calendari que marqui unes passes a seguir».

Per altra banda, diuen que des de Govern els demanen fer algun moviment cap a la desconvocatòria de la vaga. Però reclamen dos punts perquè això sigui possible: «Primer, el calendari. Segon, que ens millorin les condicions laborals».

De fet, la vaga que ja van viure l’any 2021 es va acabar perquè la Generalitat va optar per posar més diners sobre la taula i, d’aquesta manera, l’empresa va poder millorar les condicions de tot plegat. Ara, aquesta possibilitat és més complicada i «l’empresa ja ens ha dit per activa i per passiva que ells no posaran més recursos». Un punt que Vallvé remarca perquè, torna a dir, és el que suposa no tenir el servei internalitzat.

Per aquest motiu, el comitè d’empresa posa el punt d’atenció en la importància de tenir un calendari d’actuació: «No podem permetre que es torni a fer una licitació on una empresa privada agafi la gestió de nou sense tenir un calendari d’actuació. Així, tenim el perill de tornar a caure altra vegada en el bucle: un nou contracte i sense internalització a la vista», remarca Martí Vallvé.

Els treballadors de l’atenció telefònica del 112 estan en vaga des del passat mes d’agost de 2023. Ja van fer una vaga abans, l’any 2021. Expliquen també que no és un fet que només passi a Catalunya: moltes altres comunitats autònomes tenen aquest mateix servei externalitzat.