El bridge es consolida dins del patrimoni reusenc
El Círcol ha acollit la 50a edició del seu torneig internacional, que enguany ha recuperat l’oficialitat dins la federació espanyola
La parella guanyadora va ser Berta Martínez i Juan Pont.
ot broch
reus
El torneig internacional de bridge que organitza El Círcol ha assolit enguany les noces d’or. Un dels campionats més antics de l’Estat, coincidint amb la 50a edició, ha recuperat l’oficialitat i torna a formar part tant del circuit internacional com del calendari de la Federació Espanyola.
Aquest retorn ha atret jugadors d’arreu del món, amb participants provinents de França, els Països Baixos, Itàlia que durant aquest cap de setmana s’han aplegat a la Sala de la Làmpada d’El Círcol. Entre dissabte i diumenge s’han jugat un total de 48 mans, dividides en dues sèries de 8 taules. Els guanyadors han estat Berta Martínez i Juan Pont, amb una mitjana del 64,10% dels punts.
El bridge és un joc de taula per parelles que es juga amb una baralla francesa de 52 cartes, sense comodins. Combina estratègia, càlcul mental i una gran compenetració amb el company. Cada partida s’estructura en dues fases principals: la subhasta, on una parella anuncia quantes bases -jugades- creu que podrà guanyar, i el carteig, en què intenten complir el contracte establert o impedir-ho en cas de ser la parella defensora. Tot plegat sense poder parlar, fet que implica una gran compenetració entre companys.
Entre els participants també hi havia el britànic James Lee, actualment entre els deu millors jugadors del circuit internacional i múltiple campió d’Espanya. «M’ha agradat molt l’ambient i espai del torneig», ha valorat. Tot i això, ha assenyalat la bretxa generacional que pateix el bridge. «Necessita fomentar-se des de les bases. La gent jove té altres inquietuds», explica Lee, resident a Palma (Mallorca).
Per la seva banda, Maria Àngels Estradera, directora del torneig i tresorera adjunta d’El Círcol assenyala que recuperar l’oficialitat «ens permet tornar a tenir aquell prestigi bridgístic que Reus havia tingut al llarg dels anys», ha assenyalat. Així ho ratifica una de les jugadores locals, Maria del Carme Casajuana: «Des que em vaig jubilar he tornat a jugar. És un joc que forma part de l’ADN reusenc. A més, és molt beneficiós en l’àmbit cognitiu».
Lo más leído
