El comerç de Reus incrementa el compromís per atendre en català

«Per a mi és lògic que els comerços d’aquí atenguem els nostres clients en català i tinguem cura de la nostra llengua», deia la Núria Robert, una de les propietàries del Centre Botànic de Reus.

Aquest establiment ja fa més de tres anys que forma part del programa Voluntariat per la Llengua i, com a tal, va signar el compromís d’atendre en llengua catalana per no només fomentar-la sinó també per facilitar que les persones que comencin a parlar català el puguin practicar en un context real i quotidià.

Qui s’encarrega de portar aquesta iniciativa a la pràctica és el Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura (CNL) que du a terme visites periòdiques al teixit comercial de la ciutat perquè el català sigui un element més de qualitat que puguin oferir.

«Quan vaig signar el document vaig veure que jo ja feia tot el que es demanava», afegia la comerciant del Centre Botànic. El cas de la Núria és la situació ideal però el cert és que no tots els comerços tenen el mateix interès a fomentar l’ús del català tant en l’expressió oral com en l’escrita i, per tant, en tots els elements de retolació de l’establiment.

És per això, que a principis d’aquest estiu, el Centre de Normalització Lingüística va visitar 44 establiments comercials fruit d’un acord amb l’entitat Excèntrics, formada pels botiguers del carrer de Sant Llorenç, part del Camí de Riudoms, l’avinguda del President Companys i el carrer de Sant Pancraç, per poder donar-los a conèixer la campanya ‘Català i comerç. Ja estàs al dia?’. La seva idea és que els establiments puguin complir el Codi de consum de Catalunya. «Amb aquestes visites no pretenem jutjar a ningú, sinó informar d’aquest codi als comerços perquè si tenen alguna mancança sàpiguen que al CNL els podem ajudar», explicava Anna Saperas, la directora del Centre de Normalització Lingüística de Reus.

Estar al dia amb el català

I què demana el Codi de consum de Catalunya? Estipula que els consumidors han de ser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin.

Pel que fa a la informació, els comerços han de tenir disponible en català des de qualsevol comunicació, com fullets, catàlegs o tríptics, passant pels cartells, la senyalització o les llistes de preus exposades al públic fins a la documentació contractual, els pressupostos, els resguards o l’etiquetatge i les instruccions d’ús.

Segons Saperas, el 80% dels casos visitats complien aquest Codi de consum i de la quarantena d’establiments comercials, un total de 12 comerços es van adherir com a establiment col·laborador del programa Voluntariat per la Llengua.

«Això vol dir que amb l’adhesiu a la porta es comprometen a atendre en català», afirma Saperas. I ho faran sigui quina sigui l’aparença o l’origen del client. Així doncs, «ni que aquell consumidor parli amb incorreccions o li costi, el comerciant ha de fer el possible perquè la relació comercial sigui en català».

Establiments compromesos

Aquest és el cas del Vermut Rofes de Reus. El restaurant, que fa més d’un any que forma part del Voluntariat per la Llengua, assegura que tots els seus treballadors s’adrecen com a primera opció en català. «Tenim un cambrer que és turc i que parla millor el català que cap altre d’aquí», comentava Dolors Rofes, una de les propietàries del Vermut Rofes, la qual va afegir que aquest empleat ha fet cursos de català per aprendre’n.

Juntament amb aquest restaurant, el programa acumula més de 300 establiments col·laboradors entre Reus, Cambrils i Falset, tot i que el gruix més important provenen de la capital de Baix Camp. «La rebuda per part dels comerços ha estat molt bona. De fet els comerços cada vegada mostren més interès, principalment, els regentats per gent catalana», confirmava Anna Saperas.

Tot i així, i malgrat la implicació de restaurants com el Vermut Rofes, des d’on s’assegura que escriuen les cartes en català i que fins i tot, han demanat correccions, el sector de la restauració és el que presenta més dificultats. «Tenen treballadors que no saben català i a l’hora d’escriure les cartes, el propietari que també atén i està a la cuina no té massa cura», deia la directora del CNL.

De fet, costa trobar una carta d’un restaurant sense faltes d’ortografia, i més, en establiments que canvien el menú pràcticament cada dia. «És per això que tenim una aplicació anomenada ‘Plats a la carta’, que permet escriure el menú en 7 llengües diferents amb terminologia de restauració», comentava Saperas.

Concretament, els restauradors tenen a la seva disposició més de 7.700 denominacions de plats i begudes. Tot i així, «si que és cert que gràcies als serveis que es troben a internet, la gent és cada vegada més autosuficient amb la llengua catalana», puntualitzava.

Correccions gratuïtes

Per fer front a totes aquestes dificultats i posar-ho més fàcil als comerciants i a les empreses, el Centre de Normalització Lingüística ofereix una sèrie de serveis com el d’assessorament lingüístic gratuït, a través del qual revisa informacions que el comerç vulgui proporcionar. «Ho fem no només per complir la llei, sinó també perquè és un element més de qualitat per aquell establiment com ho és la seva matèria primera o un bon aparador», comentava Saperas.

El Centre Botànic, per exemple, quan van encarregar el disseny de la seva pàgina web va demanar la correcció dels textos al CNL. «Aquesta tasca era imprescindible», explicava la Núria.

El Centre de Normalització Lingüística ofereix també cursos de llengua catalana pel personal dels establiments amb l’objectiu que un cambrer d’un establiment qualsevol et pugui atendre en català i a la vegada sigui capaç d’escriure la carta del menú sense errades ortogràfiques.

A més, n’hi ha per a tots els nivells. Des d’aquells que s’inicien a la llengua catalana fins als que volen obtenir el nivell C2 de català.

De fet, el CNL ha comptat amb 1.500 inscripcions als cursos a l’any i també ha format 300 parelles lingüístiques anuals que faciliten l’ús del català.