La pluja dona treva a la Cercavila del Seguici Petit i s’omple la plaça

Davant l’amenaça de pluja, la gent s’aixoplugava sota els porxos de la plaça Mercadal i l’inici de la cercavila s’endarreria mitja hora. Els núvols van anar marxant i els timbals i gralles de l’Aula de Sons van arrencar la sortida de l’Ajuntament, que comptava amb els balcons plens.

De seguida, va començar a «petar» el Ball de Diables Infantil, mentre alguns nens, espantats per les espurnes, es tapaven les orelles. El foc va canviar de protagonista amb el ball del Drac petit i més aplaudiments van donar pas al següent element, la Cucafera.

Entre reverències i apropant-se al públic, el Basilisc petit apareixia donant voltes al compàs de la seva melodia i, quan encara s’escoltaven les carretilles dels Diables, va arribar el torn del Lleó petit, sempre solemne com la seva versió adulta.

Les camises liles seguien ara als Nanos petits, els preferits dels nens i nenes com si fossin uns nous amics. També, fent salts al ritme dels cascavells i diverses gralles, la Mulassa feia somriure als reusencs i reusenques que s’havien apropat a veure el Seguici. La mateixa colla va fer girar els Vitxets, Moros i Indis petits, que avancaven en professó. Després d’uns minuts d’espera, en què els nens guaitaven des dels fanals de la plaça, el públic va rebre els balladors de Festa Major. Va obrir la desfilada el Ball de Marcos Vicente, amb els seus jocs de mans; seguit del Ball de Pastorets, que va demostrar gran coordinació i complexitat, immediatament aplaudides per la gent. L’alegria va continuar amb les flors i els saltirons del Ball de Cercolets, una de les agrupacions més visuals, de la mà del colorit Ball de Prims i els seus petits «joglars». Els cops dels Bastonets de l’Esbart de Santa Llúcia van deixar pas a les castanyoles del Ball de Valencians, amb el qual els carrers es van «tornar» florals. Les del mocador vermell van tancar l’actuació amb un pilar caminant, del qual van agafar el relleu els antifassos del Ball del Mossèn Joan de Vic.

El joc de cintes del Ball de Gitanes va acabar amb reverències i una melodia ràpidament solapad amb l’Escola de Bastons de l’Orfeó Reusenc, que va despertar rialles amb un exercici de seqüència i concentració.

La canalla dels Xiquets de Reus va aixecar un castell amb ajuda dels grans de la colla, i va cedir l’espai a l’Àliga petita, que, acompanyada de la Banda de Música del Pare Manyanet, va animar tota la plaça amb el seu ball. Una cinquantena d’instruments van donar per finalitzada la cercavila, després de la qual tothom va poder gaudir d’un berenar popular. La pluja només va donar treva al Seguici Petit i, en acabar, el temps es va tornar a capgirar.