Gabriel Ferraté Pascual (Reus, 1932-Barcelona, 2024), cosí germà del poeta Gabriel Ferrater i fill de l’escultora Maria Pascual, ha estat recordat aquesta tarda de dilluns, dia 13 de maig, al Centre de Lectura (CdL) de Reus. Tot plegat s‘ha articulat a través de les intervencions del metge i investigador Ramon Gomis, el científic especialista en robòtica Josep Amat i qui fou president del Parlament, Ernest Benach.
El primer ponent s’ha centrat en l’entorn familiar, el segon en el seu perfil d’enginyer i inventor, així com la relació que van tenir lligada a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) –de la qual l’homenatjat va ser rector fundador del 1995 al 2005– i el tercer ha exposatt records comuns per fer palesa la vocació de Ferraté d’actuar amb visió de servei públic, per dir-ho d’alguna manera, i del seu vessant més institucional, «tot i no ser polític», ha acotat Benach.
Els tres ponents, doncs –els quals han estat presentats per Empar Pont, del CdL, després de la introducció del president de l’entitat, Lluís Miquel Pérez– han deixat clar que Ferraté va ser una persona «molt polifacètica». Gomis ha arrencat el seu discurs tot afirmant que sempre havia tingut interès per la família de qui va ser, també, Fill Il·lustre de Reus, «vaig elaborar llibres del seu cosí germà, i des de llavors ja m’havia cridat l’atenció altres branques familiars. De fet, una venia del món vinater i una altra del món de la seda, un entorn on convergien comerç i indústria».
Gomis, de fet, ha fet esment de diversos parents de Ferraté, amb especial atenció a la seva mare, l’escultora Maria Pascual, qui com Empar Pont, ha recordat que, «a més de ser una professional notable, de la talla de Joan Rebull i que va treballar molt, també va aconseguir que l’artista Pau Gargallo, dies abans de morir d’una pneumònia a l’hotel Londres de Reus, portés una exposició seva al CdL».
El domini del francès i l’anglès ha estat d’allò més elogiat pels ponents. Si ja havia fet esment d’això Gomis, Amat tampoc s’ha quedat enrere. Defensar-se, gairebé nadiu, amb aquestes llengües (en marxar de ben petit a l’exili amb els pares el 1936) «va ajudar Ferraté a moure’s en el camp industrial». Amat ha afirmat que, tot i no tenir la mateixa edat, «recordo que a la residència d’estudiants l’anomenaven l’inventor, era famós per això. Recordo que va esmentar que havia creat un transistor molt poc després que el mateix aparell es publicités com a invent». En aquest sentit, Amat ha destacat que «aquesta afició va convertir-la en la seva professió, arribant ell a fer semàfors, i treballant aviat amb una important empresa».
Benach ha relatat, per la seva banda, moments que va viure amb Ferraté. Entre altres, va dir que les seves respectives famílies tenien relació i que, quan «jo era al Parlament i ell era rector de la UOC, les nostres converses mai tenien final, era obligatori parlar de Reus; recordo la seva col·lecció de granotes i que dormia poc».
