Tothom els ha vist o sentit algun cop: avions que sobrevolen l’entorn de Reus fent cercles, fora de temporada, quan l’Aeroport està sense rutes comercials. Al territori ja els coneixem, sabem que són vols de pràctiques. Però continuen generant interrogants.
Passen massa baix? Són perillosos? Per què es fan aquí? Qui són els pilots que els operen? Qui hi ha a la cabina durant els entrenaments? Per què fan sempre el mateix recorregut? I si fallés alguna cosa?
Èric Besora (@a320cat a les xarxes), comandant d’Airbus A320 amb dues dècades d’experiència, que va ser alumne de la primera promoció del CESDA i instructor, explica que aquests vols d’entrenament són obligatoris per als pilots quan acaben de fer el curs específic de l’avió amb què volaran en una determinada companyia aèria, després d’assajar al simulador i abans de portar passatgers. Per exemple, en el cas de Vueling, la més habitual a Reus, seria «la família Airbus».
Les pràctiques suposen, doncs, una «presa de contacte amb l’avió real» i consisteixen, bàsicament, a «anar a un aeroport i fer una sèrie d’enlairaments i aterraments seguits, depenent de l’experiència que cadascú tingui». El que veiem al cel és l’últim dia de la formació d’aquests pilots per obtenir l’especialització.
L’avió es trasllada fins al lloc triat pe fer el base training i el sistema és senzill: «L’alumne s’enlaira per una pista, fa el que s’anomena un circuit visual –quedar-se a prop de l’aeroport– i aterra. Un cop toca el terra, en lloc d’aturar-se, es torna a enlairar. I repeteix quatre, sis, vuit cops en funció del bagatge que tingui», diu Besora.
La maniobra és coneguda com a touch and go. Cada dia de pràctiques hi ha més d’un alumne i, «quan el primer acaba, el segon passa al davant i comença de nou la roda. Per això dura una estona». De vegades, un model d’aeronau pot variar entre companyies en «coses tan simples com on es posen les llums d’aterratge», a què també cal habituar-se.
Des de Reus, els vols d’entrenament acostumen a travessar Constantí, Tarragona i Vila-seca, paral·lels al mar sense arribar-hi. Aquests es noten més que els comercials perquè «fan una cosa totalment diferent i passen per llocs diferents».
A la cabina de l’avió, en una jornada de pràctiques hi ha diferents professionals. «Sempre hi ha un comandant que és instructor i està específicament habilitat per a aquell dia. A la dreta, hi va l’alumne, qui farà els touch and go. I darrere hi va un copilot de seguretat o, fins i tot, un comandant que és un altre pilot habilitat per tal que, en cas que passés alguna cosa, pogués entrar i exercir», detalla Besora. El plantejament preveu que, si alguna qüestió no va bé, l’alumne surt de la seva posició i el copilot l’ocupa.
El comandant apunta que «tot està molt preparat i controlat» i «és segur». «Per molt que es faci el base training a Reus, a Girona o on sigui, i ni que es passi a prop de ciutat, això no té cap mena de perillositat», diu.
Amb tot, la sensació que volen molt baix està present en la ciutadania. «A xarxes, també rebo missatges de gent amb aquesta percepció. Però no. L’alçada a la qual passen els avions està reglamentada i per sota d’això no es passa. Poso la mà al foc al 100%. I és una alçada que permet que, davant de qualsevol situació sobrevinguda, seria possible dirigir-se a l’aeroport i aterrar tranquil·lament», afegeix.
Els avions que es mouen aquí «poden volar amb un sol motor i, si volguessin, tot i el motor aturat podrien continuar fins a Barcelona i arribar a aterrar allà».
Reus és bo per entrenar perquè està buit a l’hivern, però també per altres factors. «Les aerolínies busquen un lloc amb una pista suficientment llarga, on la meteorologia estigui bé i que estigui el més a prop possible del seu aeroport. Dins d’aquests paràmetres, s’agafa el primer que estigui disponible. Reus és estacional i, per això, resulta perfecte», precisa Besora. «I és bastant habitual a l’hivern perquè és quan les companyies estan agafant pilots per, de cara a l’estiu, començar a funcionar bé», especifica.
L’encaix de l’activitat amb l’entorn
Aena no detalla la quantitat de vols d’entrenament que hi ha a Reus al cap de l’any. Sobre la normativa a què aquests han de cenyir-se i la pregunta de si es comprova que ho facin així, remet a l’Agencia Estatal de Seguridad Aèrea i a Enaire.
De si ha rebut queixes del territori pels avions de pràctiques, Aena indica: «L’Aeroport està en contacte permanent amb les institucions i els organismes locals per garantir una correcta convivència entre el desenvolupament adequat de l’activitat aeroportuària i la comunitat de l’entorn».
