Les moltes mirades del Pont Vell de Cabacés

Cada vegada que es fotografia una sola cosa, la imatge resultant és diferent. «Cap és igual», reflexiona Joan Francesc Perpiñà (Tarragona, 1964) i així ho demostra a l’exposició ‘El Pont Vell i altres llocs d’interès de Cabacés’, que fins al 29 d’abril es pot visitar al Centre de Lectura de Reus. Aquesta és la primera mostra de Perpiñà, que fa uns 15 anys que porta una càmera penjada al coll. És el seu hobby, diu, del qual sempre n’està aprenent. I és que des que va fer els seus primers cursos, fa ja més d’una dècada, mai ha deixat de formar-se. 

Amb arrels al municipi prioratí del Molar, manté un especial lligam amb la comarca del Priorat que, juntament amb el Delta de l’Ebre, són els seus espais preferits per captar amb la lent. Sobre Cabacés, el Pont Vell és una estructura que li crida especialment l’atenció, començant pel que suposa un pont: s’hi pot passar per dalt però també per sota. Però concretament el Pont Vell guarda també un cert misteri. «És romà o medieval?», pregunta. I és que l’origen d’aquest element, protegit com a Bé Cultural d’Interès Local, és d’origen incert. Hi ha autors que sostenen que és romà, lligat amb possibles camins que menaven de l’Ebre a Tarraco. D'altres es decanten a pensar en un origen medieval en connexió amb el camí de blat de l’Aragó a Barcelona per l’Ebre. A tot això s’hi suma un altre element que per a Perpiñà hi aporta valor: hi passa el riu Montsant.

«La meva primera idea era fer una exposició totalment centrada amb el Pont Vell», amb imatges de nit, de dia, punts de vista diferents... «Però després vaig pensar que, ni que no hi ha ni una foto igual, potser per l’espectador podria ser avorrit, per la qual cosa vaig decidir ampliar-ho amb altres llocs d’interès de Cabacés», explica. És per aquest motiu que a l’exposició hi ha també imatges de les dues ermites que hi ha al terme municipal (la de Sant Roc i la de la Foia), una estructura que es coneix com la Covassa i la Creu. Elements que estan entrellaçats amb rutes.

L’exposició és fruit de dos anys de treball. Va ser entre 2017 i 2019 que Perpiñà va anar realitzant les fotografies, ja amb la idea de fer, posteriorment, una exposició. «Hi ha molt de temps al darrera», expressa. I és que a li agrada ‘cuinar’ cada imatge a foc lent, prendre’s el temps que faci falta per aconseguir la imatge que té en ment. «A vegades costa veure la fotografia, però m’agraden els reptes». Amb la irrupció de la pandèmia, va aprofitar per revelar les imatges, anar a la impremta... 

Finalment, les fotografies van veure la llum a l’estiu de 2020, exposant a la mateixa seu del Parc Natural de Montsant. També va passar per Cabacés i, aquest mes d’abril, les imatges han arribat a Reus, al Centre de Lectura, visitables de dilluns a divendres de 17 a 21 hores, i dissabtes de 10 a 14 hores.

El Pont Vell, tot i que acompanyat d’altres indrets, no deixa de ser el gran protagonista, juntament amb l’aigua, el riu Montsant. L’estructura té una llargada de 39 metres, una alçada de 6 i una amplada de 3, amb tres arcs de mig punts bastits amb pedra blanca.

L’encant del paisatge

A  Joan Francesc Perpiñà el que més li agrada és retratar paisatges, tot i que, en realitat, diu que fa «una mica de tot». Va ser, però, la fotografia macro, captar el món de les plantes, el que el va captivar. «Les plantes, els insectes... És tot un món que no el veus i, amb la fotografia, el vaig descobrir», recorda. Una fascinació que després el va portar cap a la fotografia de paisatges, tant diürnes com nocturnes, sent el Priorat i el Delta de l’Ebre els espais on se sent més còmode treballant. També gaudeix amb la fauna i, de fet, ara s’està endinsant en la tècnica de l’alta velocitat, per captar ocells. Tal com explica Perpiñà, la fotografia requereix de molta dedicació, tant per trobar la imatge –què captar i des de quina perspectiva–, com també per aconseguir la tècnica i polir-la suficientment.

Tot i que aquesta és la seva primera exposició, el treball de Joan Francesc Perpiñà ha sigut mereixedor de diversos guardons en aquests prop de 15 anys en els que la càmera s’ha convertit en la seva companya de viatge. Ha aconseguit, per exemple, el premi en la categoria de Creativitat obtingut al Concurs de Fotografia Paisatgística de les Terres de l’Ebre 2018, organitzat conjuntament pels ajuntaments de l’Ametlla de Mar i de Deltebre.