Whatsapp Diari de Tarragona
  • Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
    Diari
    Comercial
    Nota Legal
    • Síguenos en:

    El dia que José María García va descobrir l’Olimpíada Escolar

    Esport base. Cinquanta anys després, la competició ideada per Joan Basora roman entre el bo i millor de la memòria col·lectiva d’una generació de reusencs

    31 marzo 2024 13:37 | Actualizado a 31 marzo 2024 13:39
    Se lee en minutos
    Participa:
    Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
    Comparte en:

    La novena etapa de la Volta Ciclista a Espanya de 1979 acabava a Reus. La meta estava situada a l’avinguda Sant Jordi –aleshores encara anomenada Almirante Carrero Blanco– i el trajecte pel nucli urbà transcorria per l’avinguda Marià Fortuny, que era l’antic recorregut de la via del tren i s’havia asfaltat poc abans. Per tenir-la en condicions presentables per a la Vuelta, es van fer acabats d’urgència amb grava i es van dissimular els clots al paviment.

    La cursa va arribar el dijous 4 de maig. Amb el pilot rodant a tota velocitat per l’avinguda Marià Fortuny, va atacar el jove irlandès Sean Kelly –que tot i debutar a la ronda espanyola ja havia guanyat dues etapes–, amb la desgràcia que quan anava al capdavant va passar per damunt d’un sot, va punxar i va perdre tota opció. El vencedor va ser el belga De Wolf, mentre Kelly va entrar amb la roda en llàntia.

    Un dels periodistes que seguia la cursa era José María García, el més influent i seguit de la ràdio espanyola. Aquella mitjanit, a l’Hora 25 de la Cadena Ser, García va engegar el programa enfurismat i dedicant un reguitzell de les seves desqualificacions marca de la casa a l’Ajuntament de Reus pel mal estat d’una avinguda que havia d’acollir un final d’etapa de la Vuelta –val a dir que l’alcalde Martí i els seus regidors tenien poc a veure amb el desgavell perquè governaven el consistori des de feia només dues setmanes–. Després de despatxar-se a gust amb un discurs sobre la incompetència i desídia dels polítics, Garcia va canviar de to, tot assegurant que a Reus havia pogut contemplar a l’hora la cara més desastrosa i la més esperançadora de l’esport espanyol.

    Un esdeveniment ciutadà

    Què havia vist a Reus el popular radiofonista, que no es distingia precisament per regalar elogis? La resposta estava molt a prop de la meta de la Vuelta, concretament a les instal·lacions del Reus Deportiu. Gràcies als bons oficis dels professionals de Ràdio Reus, José María Garcia va anar a veure l’Olimpíada Escolar que s’estava celebrant al club del carrer Gaudí. I el que va contemplar allí el va deixar bocabadat. Un club a vessar d’infants i adolescents competint en múltiples disciplines o animant els companys des de les graderies. En país on l’esport escolar estava abandonat per les institucions, aquells petits Jocs Olímpics que mobilitzaven la ciutat durant quinze dies li van semblar un miracle.

    Després de les lloances, la iniciativa del Reus Deportiu també va servir García pet etzibar una nova filípica radiofònica, aquest cop contra les autoritats esportives de l’època, per no saber fer res ni remotament semblant al que era capaç d’organitzar un club d’una ciutat mitjana. García va acabar recomanant els dirigents federatius nacionals que, atesa la seva ineptitud per promoure i dignificar l’esport escolar i universitari, intentessin si més no copiar allò que es feia a Reus.

    El popular radiofonista estava indignat pel mal estat de la meta de la Volta a Espanya a Reus

    La del 1979 era la VI Olimpíada Escolar del Reus Deportiu. Comptava amb la participació de 7.000 esportistes pertanyents a 59 col·legis de tot el Camp de Tarragona, que competien en 11 disciplines: atletisme, bàsquet, ciclisme, escacs, futbol, handbol, hoquei patins, minibàsquet, natació, tenis-taula i voleibol. A l’edició següent, s’hi van apuntar 75 centres i es van haver de rebutjar peticions de fora la província.

    L’Olimpíada va néixer el 1974 impulsada per l’atleta, entrenador i president del Reus Deportiu Joan Basora Musté (Reus, 1932-2016). Una gran competició escolar a imatge i semblança d’uns petits Jocs Olímpics era una idea que Basora cobejava des de jove i que va poder materialitzar amb l’arribada a la presidència del Reus d’Andreu Olesti, que la compartia plenament. Amb Basora de vicepresident i un grup de directius molt implicats en el projecte –Anton Borrell, Antoni Pellicer, Miquel Salvadó, Antoni Martra, José Luis González i un llarg etcètera–, la posada en marxa de l’Olimpíada va ser una fita coral.

    Des de l’Ajuntament –amb Anton M. Vidal Colominas– a les escoles que li van donar els primers suports –professors d’educació física i entrenadors ben recordats van ser immediatament receptius–, passant pels molts socis del Reus que hi col·laboraven voluntàriament, àrbitres... tots plegats van fer possible un esdeveniment ciutadà que ultrapassava l’esport, amb les desfilades d’inauguració i cloenda, els concursos escolars de cartells i fotografia o el mata-segells commemoratiu amb què Correus timbrava totes les cartes que sortien de Reus.

    Les Olimpíades van arribar al seu final el 2005 perquè els temps havien canviat en tots els sentits, però el 2015 l’Ajuntament i el Consell Esportiu del Baix Camp van recuperar-les en categoria benjamí i aleví. Gràcies a aquest nou format, des del pròxim 4 d’abril la flama olímpica tornarà a cremar, 50 anys després de la primera encesa.

    Comentarios
    Multimedia Diari