Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

La ciutat d’un quart d’hora, versió popular

L’elaboració del Pla Estratègic revela l’interès dels reusencs per aquest model, potser perquè a la ciutat sempre hi ha estat present

| Actualizado a 02 octubre 2022 08:46
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

La proposta que més interès ha despertat en l’elaboració del pla estratègic Reus Horitzó 32 és la de Ciutat de 15 minuts, anomenada així pel temps màxim de desplaçament que hauria de caldre a un resident per anar des de casa seva fins a les activitats i serveis necessaris en la seva vida diària.

Del total de 2.395 persones que han pres part en el procés participatiu del nou pla estratègic, 518 han opinat i fet aportacions sobre aquesta idea. Probablement, la seva rellevància s’explica en part pel moment en què s’ha fet el treball de camp, perquè el confinament i les restriccions de mobilitat provocades per la pandèmia de covid-19 van contribuir molt a difondre la noció de la ciutat del quart d’hora.

Desenvolupat per l’urbanista franc-colombià Carlos Moreno i popularitzat per l’alcaldessa de París Anne Hidalgo, la ciutat dels 15 minuts és un model urbà basat en la proximitat entre habitatge, feina, compres, atenció sanitària i serveis culturals i esportius. I també una aposta per un mode de vida en què temps, espai, qualitat de vida i sociabilitat estiguin estretament vinculats.

L’encreuament d’una gran crisi sanitària amb una gran crisi climàtica ha accelerat no només el debat mundial sobre la ciutat dels 15 minuts, sinó també sobre el territori dels 30 minuts. Els estudis i reflexions sobre la matèria són abundants i eminències en totes les ciències implicades hi han contribuït. Però avui ens limitarem a repassar que hi han dit mig miler de reusencs dels més diversos perfils en el marc del pla estratègic.

Una vella teoria

Val a dir, en primer lloc, que el concepte no és nou a Reus, ans al contrari. Des de fa unes quantes generacions, un dels avantatges comparatius que els seus habitants atorguen a la ciutat és que des de quasi tot arreu es pot arribar al centre amb no gaire més d’un quart d’hora, i a l’inrevés, gràcies al seu desenvolupament concèntric, amb pocs barris a l’extraradi. Desconec si aquesta teoria apareix en gaires llibres, però jo tota la vida l’he sentit en converses informals. Potser aquesta tradicional visió radial de la ciutat resulti avui no massa políticament correcta, però la realitat és tossuda.

Com conceben els reusencs la ciutat de 15 minuts? Què n’esperen? A la pregunta sobre quins serveis o recursos consideren més important tenir a prop de casa, l’enquesta ciutadana situa en primer lloc, molt per davant dels altres, els espais lliures com zones verdes, parcs i places. El comerç és el segon, i a la cua figuren els centres sanitaris i el lloc de treball. L’última és l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament.

En opinió dels participants, les accions que s’haurien de prioritzar per facilitar l’accés als serveis abans esmentats són, en primer terme, disposar d’elements que facin el recorregut a peu més còmode –ombres, arbrat, bancs, lavabos, il·luminació–, i, en segon, adaptar els carrers per facilitar el desplaçament a peu, en bicicleta o vehicles de mobilitat personal.

Aquestes demandes tenen moltes coincidències amb les propostes dels infants recollides mitjançant el quadern de debat familiar, on demanen espais, parcs i places per fer esport, jugar, passar l’estona i trobar-se amb amics.

Tot plegat ho podríem considerar la versió popular d’allò que els teòrics defineixen com «reconfiguració urbana per tal que la gestió dels recursos naturals i la hiperproximitat siguin la clau per millorar la qualitat de vida dels ciutadans».

El quadern de debat familiar

En el citat quadern de debat s’ha preguntat a les famílies com se solen desplaçar, i la resposta més destacable és que el lloc on més van en cotxe o moto és a l’escola. Així ho reconeixen més d’un terç dels participants, dada cridanera i que indicaria que, o bé el mapa escolar és millorable, o bé la majoria dels que responen els qüestionaris porten els fills a determinats col·legis públics o concertats allunyats del seu domicili, pels motius que siguin.

Per contra, el nombre més gran de desplaçaments a peu són per anar a comprar, mentre els que es fan en transport públic són per anar fora de Reus o a l’hospital.

El quadern també ha preguntat pel tipus d’ús que l’alumnat de 2n d’ESO i les seves famílies fan dels diferents espais de la ciutat. Vet aquí les respostes majoritàries. El millor lloc per relaxar-se o descansar: la biblioteca. Els millors espais per passar-s’ho bé: parcs i places. El millor espai per passejar-hi: el centre de la ciutat. Els millors espais per fer exercici o esport: equipaments esportius. El millor espai per trobar-se amb amigues i amics: el parc.

Comentarios
Multimedia Diari