La nova regulació de l’accés de vehicles al Nucli Antic de Reus constitueix una polèmica interessant, perquè concita molts dels reptes i debats que afronten els centres de les ciutats. Els uns estan especificats al projecte de l’Ajuntament, com la mobilitat sostenible i la reducció del trànsit, amb els seus beneficis quant a millora qualitat de l’aire, reducció dels nivells de soroll, etc. I els altres, que són les complexes problemàtiques urbanístiques, econòmiques i socials que viuen els centres històrics urbans, planen sobre la qüestió.
Un cop conclosa la vianalització del raval de Santa Anna, el nou pla estipula que només estarà permès l’accés de vehicles al Nucli Antic entre les dues de la matinada i les 11 del matí, mentre que la resta d’hores solament ho podran fer els vehicles autoritzats. Hi haurà sis punts d’accés i la circulació estarà limitada a determinats per carrers, en funció de la seva tipologia.
En espera que l’Ajuntament concreti tots els detalls del període de proves que preveu implantar en les setmanes vinents, dues qüestions han quedat clares aquests darrers dies. Per una part, que la primera reunió amb els veïns va resultar improductiva i decebedora. És l’única conclusió possible quan els assistents a una reunió surten de la sala sense saber exactament per a què se’ls ha convocat.
I, per altra, que més enllà de les conegudes complicacions que aquestes restriccions impliquen per a les tasques de càrrega i descàrrega, un dels punts de fricció serà el criteri d’atorgament dels permisos per entrar a la zona protegida amb vehicle de motor. A falta d’aprovació definitiva, tindran l’autorització municipal els ciutadans propietaris o llogaters d’un aparcament a la zona, les persones amb mobilitat reduïda i les que traslladin a familiars d’edat avançada, a més dels permisos especials per mudances o altres activitats.
Sobta que la propietat o arrendament d’una plaça de pàrquing doni més drets que viure en un habitatge de la zona. A més de dificultar les necessitats quotidianes dels residents, la mesura coarta la llibertat dels ciutadans de poder arribar en cotxe a la porta de casa seva quan ho necessitin. Una restricció força draconiana.
Curiosa coincidència
La casualitat ha volgut que 48 hores després d’esclatar aquest polèmic assumpte es conegués la sentència d’una jutgessa de Barcelona condemnant l’Ajuntament a revertir les obres de reurbanització del carrer Consell de Cent per una il·legalitat al procediment administratiu. Malgrat que la decisió està fonamentada en un problema de forma, el contenciós té l’origen, precisament, en la pretensió dels demandants que no es criminalitzi el cotxe i que es garanteixi l’accessibilitat del trànsit rodat al centre de la ciutat.
L’esclat de la polèmica coincideix amb la sentència del carrer Consell de Cent de BCN
Aquest conflicte té una escala i unes motivacions molt allunyades del debat obert a Reus, perquè els denunciants són els comerciants representats per la plataforma Barcelona Oberta –un lobby format per una vintena d’eixos comercials i grans cadenes– i la patronal Foment del Treball, que entenen que les superilles i altres limitacions al trànsit promogudes per l’alcaldessa Colau els resten clients que arribaven als seus establiments amb cotxe privat, i tampoc els donen alternativa de pàrquing o transport públic.
Pitjor aire, soroll i salut
Tot i això, sí que hi ha una qüestió que emparella els projectes fets a Consell de Cent de Barcelona i al raval Santa Anna de Reus, més enllà de la filosofia urbanística i mediambiental que els impulsa i de la bona rebuda ciutadana d’ambdues intervencions. En refereixo al fet que la pacificació del trànsit en aquests carrers no implica necessàriament una reducció de la circulació de vehicles a la ciutat, sinó que és probable que els cotxes que ara no poden passar per aquí ho facin per altres vies, el que empitjora la situació de les afectades.
A Reus tenim l’exemple paradigmàtic del primer tram del carrer Dr. Robert, entre la plaça de Catalunya i el carrer de la Selva del Camp, que ha absorbit el trànsit que abans circulava pel raval de Santa Anna. És una pacificació que, paradoxalment, ha deixat víctimes col·laterals. Si l’Ajuntament pregona «polítiques municipals de mobilitat sostenible i pacificació del trànsit i, en conseqüència, de millora dels nivells de qualitat de l’aire, soroll i salut de la ciutadania», hauria d’aplicar-ho també a corregir situacions que s’han traduït en intensificació del trànsit fins a extrems poc sostenibles i empitjorament dels nivells de qualitat de l’aire, soroll i salut dels veïns de Dr. Robert.
