Des de l’inicial assentament romà vigilant les explotacions mineres de la zona, la vila d’Alforja continua dominant el paisatge des del turó situat al mig de la vall. Un domini del territori aprofitat pels sarraïns a qui se’ls atribueix el nom d’Alforja. Amb el setge i la conquesta de Siurana, l’últim reducte musulmà del principat en la Catalunya Nova, al comte Berenguer IV li calia repoblar els nous territoris. L’any 1158 concedeix la “Carta de Donació del lloc d’Alforja” en favor de Ramon de Ganagot pels serveis prestats a la conquesta de Siurana amb l’ordre de fortificar el poble amb muralla i castell.
El primer recinte murallat del segle XII aprofita les restes de l’ocupació musulmana i el desnivell que hi ha darrere del castell a la part alta dels carrers Ganagot i Muralla. A finals del segle XII i inicis del XIII s’amplia el tancament murat per darrera les cases dels carrers del Pla de n’Abril i de la Font, amb els forts desnivells de les Escales del Cor, carrer de la Font més Amunt, porxo del Roca i el carrer del Castell. L’augment de població als inicis del segle XIV exigeix un tancat més gran per protegir els edificis estesos pels carrers Major, del Bolcador, del Mercadal i de la Font. Són moments de prosperitat econòmica afavorida per la situació geogràfica privilegiada en el camí entre el Camp de Tarragona, el Priorat i les Muntanyes de Prades, i l’activa comunitat jueva documentada entre els anys 1283 i 1393.
El nucli edificat a l’entorn de la plaça de Dalt i la plaça del Mercadal conserva bona part de la traça medieval, testimoni dels anys de prosperitat econòmica i creixement poblacional d’Alforja. El final del carrer de la Font es va eixamplant progressivament convertint-se en Plaça de Dalt i donant major presència al fons de la plaça a la primitiva església romànica situada al mateix lloc de l’actual. L’arcada tapiada al mur lateral de la nova església encarada al mig de la plaça ens pot suggerir la situació de la portalada romànica de la primitiva.
Els dos darrers edificis del costat de llevant són porticats amb dues arcades cada un. Les entrades d’aquestes cases conserven restes medievals, amb el darrer tram porticat cantoner amb la plaça de Dalt. Les alçades dels edificis són de dues plantes seguint la traça medieval, amb elements de remat, esgrafiats decoratius i llargs balcons amb baranes de ferro forjat, fruit de reformes posteriors amb un llenguatge popular vuitcentista.
L’illa del front de ponent de la plaça l’ocupa Cal Botó, un exemple de casa benestant del segle XVIII. Originàriament a la planta baixa hi havia tres trams porticats de gran alçada, el central més ample i el lateral dret actualment ocupat per un espai tancat amb un altell i balcó. La planta noble amb una balconada al llarg de tota la façana i tres portes balconeres, la segona planta amb finestres reduïdes, la cornisa superior i l’estucat de la façana manifesten l’habitatge d’una de les famílies més pròsperes de la vila.
A un nivell més baix seguint la topografia descendent cap a llevant se situa la plaça Mercadal, configurant un singular urbanisme medieval de dos espais porticats articulats pels carrers Major i del Mercadal. Pel costat nord s’entra a la plaça del Mercadal pel carrer de l’Escala del Cor, amb escales descendents des dels carrers de la Font i de Ganagot baixant des del castell. Aquest emblemàtic carrer amb escales arriba a la plaça per l’angle dels trams porticats nord i ponent de quatre trams cadascun, penetrant sota els arcs apuntats entrecreuats de carreus de calcària vermella anomenada ‘pedra de Prades’.
La plaça del Mercadal té una planta rectangular de quinze metres d’ample per trenta de llarg, amb lleugera pendent cap a llevant i ocupant el màxim espai disponible fins al mur de tancament de la vila del segle XIV seguint el barranc de les Creus. La seva geometria, l’adequada centralitat urbana i la bona connexió viària amb la població per tres cantonades la fan adient com a lloc de mercat.
La casa de la vila al centre del porticat nord, antigament anomenat Cal Portugués, és una reconstrucció de meitat del segle XX. El llenguatge classicista de la postguerra emprat en l’arcada del seu pòrtic, les obertures, els materials de façana i la planta recrescuda sobrepassant l’alçada de les cases veïnes no segueix les proporcions i els materials tradicionals. En el carrer ascendent del Mercadal i amb el porticat sobresortint de l’alineació de la façana sud de la plaça hi ha dues cases benestants de considerables dimensions amb un llenguatge arquitectònics vuitcentista. El segle XVIII és un moment de prosperitat econòmica d’Alforja amb grans extensions del cultiu de vinyes i un actiu comerç de l’aiguardent.
El ric llegat arquitectònic medieval de l’antiga baronia d’Alforja i l’església parroquial amb bon nombre de cases senyorials dels moments de prosperitat econòmica posterior, conviuen en el paisatge urbà del centre de la vila. La plaça de Dalt més elevada a prop del poder militar del castell i la plaça del Mercadal més baixa lligada a l’economia i el mercat manifesten moments singulars de la història d’Alforja.
