Reus ha doblat la seva població en mig segle a causa de la migració

El saldo migratori, és a dir, el balanç entre la immigració i l’emigració, és el facto que explica principalment l’evolució de la població». Amb aquestes paraules, el doctor en Geografia per la UAB, Joan Alberich, va retratar ahir el canvi succeït a la capital del Baix Camp del 1970 i el 2020. Ho va fer ahir, durant la conferència La població de Reus, 1970-2020. 50 anys de creixement i canvis. L’esmentada intervenció pertany al cicle de xerrades del projecte Reus 1970-2020, que impulsa la Fundació Privada Reddis.

Josep M. Martí, patró de la Fundació, va presentar el ponent, qui també és dins del departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili. «Ha estudiat aspectes com ara la innovació del coneixement i aquest no és el primer estudi sobre població que fa. En va fer un a Riudoms. Amb ell, analitzarem la transformació de Reus, una informació que, potser, no ha transcendit a la ciutadania i ens aportarà una perspectiva de futur», va dir.

Alberich va començar tot donant a conèixer vocabulari bàsic de la seva especialitat. «Vull difondre les causes i les conseqüències de les transformacions demogràfiques de la ciutat», va començar. Abans, però, va traslladar aquests conceptes bàsics per abordar un estudi de població: «Hi ha l’estoc que, per fer-ho senzill, es tractaria de fer una foto de la ciutat en un moment concret i aquesta informació és la que tractaríem. Nosaltres treballarem, en aquest cas, amb dues fonts d’informació: el padró d’habitants i els cens de la població», va detallar. Dels estocs, va continuar, interessen dues coses: «Saber quants som, el volum; i com som, l’estructura de la població». En aquesta línia, va aportar que l’estructura es pot tractar amb diferents perspectives. «Hi ha les variables clàssiques d’estructura, com el sexe i l’edat; i n’hi ha d’altres, com ara l’estat civil. Qualsevol variable que permeti distingir i discriminar, en el bon sentit, una persona d’una altra pot ser susceptible per estudiar-ho», va completar. I és que aquesta informació permetrà, va dir, «caracteritzar la població en cada moment».

Sexe, edat i nacionalitat, principalment, serà el que esdevingui canviant entre un cens i un altre. «El que els separa és el temps i nosaltres, d’això, en diem fluxos. És una altra perspectiva, és allò que varia en la població amb el pas del temps. Es poden produir naixements i morts (moviment natural) i immigració i emigració (saldo migratori)», va concretar. Aquests quatre factors són els que «fan canviar les ciutats i cal veure com es combinen, perquè junts determinen el creixement. En demografia, sempre parlem de creixement i ja minvi o creixi la població ho distinguim amb ‘creixement positiu o negatiu’».

Alberich va esmentar que Reus «ha passat dels 59.904 habitants l’any 1970 als 106.168 de l’any 2020. No obstant això, el màxim històric de població es va produir l’any 2008, amb un total de 107.770 habitants».

Ara bé, això és el volum de la població i «no només ens interessen quants som, sinó per què s’ha produït, aquest creixement», va assenyalar. «El gran motor de creixement de la ciutat ha estat la migració i se’n va produir una molt potent, sobretot vorejant l’any 2000. El boom migratori esdevingut entre 2001 i 2007 ha fet augmentar, notablement, el pes de la població de nacionalitat estrangera, que ha passat del 0,5% l’any 1991 al 16,7% de l’any 2020», va indicar. Amb tot, va declarar, el màxim històric es va produir a cavall dels anys 2009 i 2010, amb un «19,3%». També va parlar de la distribució territorial de la població en el terme, que «ha experimentat pocs canvis entre 1970 i 2020».