Toda, el personatge de les mil cares

La majoria de reusencs saben que a la ciutat hi ha un carrer que es diu Eduard Toda, que un col·legi de Reus porta aquest nom, o que en la galeria de Fills Il·lustres que hi ha a l’Ajuntament apareix el seu retrat. Però, és prou coneguda la figura d’Eduard Toda (1855-1941) entre els seus veïns? Saben aquests quin llegat va deixar aquest personatge polièdric?

Eduard Toda i Güell va ser cònsol, escriptor, egiptòleg, historiador i gestor i defensor del patrimoni cultural, històric i artístic. Nascut a Reus, a cal Cardenyes (l’antiga casa número 1 del carrer de Jesús, on avui en dia hi ha cal Navàs), el 9 de gener de 1955, va ser fill d’un exalcalde de Reus d’origen riudomenc. Toda va ser company d’estudis primaris i secundaris d’Antoni Gaudí i Josep Ribera, amb qui va col·laborar en la redacció d’un projecte de restauració de Poblet (1870). Precisament sobre aquest monestir va redactar i editar el seu primer llibre: Poblet: descripion històrica (sic, 1870), quan només tenia quinze anys.

Estudiant exemplar, féu la carrera de Dret a Madrid. Gràcies a la seva facilitat pels idiomes, inicià ben aviat una ràpida i brillant carrera consular, que el portà a conèixer in situ llocs tan exòtics com la Xina o Egipte, a més de diverses i importants ciutats portuàries i comercials europees (com Hèlsinki, l’Havre, París, Londres i Hamburg). La seva curiositat i les seves excel·lents aptituds el van portar a interessar-se, entre altres temes, per la vida i la cultura xineses, i per l’arqueologia egípcia (va excavar la tomba intacta de Sennedjem i és considerat el primer egiptòleg català i espanyol) i per la pervivència de la llengua catalana a l’Alguer.

Missions consulars

Toda va poder visitar països com l’Índia, Siam (actual Tailàndia), Anam (actual Vietnam), Cambodja, Corea, el Japó i les Filipines. Com a expert en temes relacionats amb la seva funció pública (fronteres, aranzels, contraban, convenis comercials amb altres països, etc.), redactà un manual de Derecho consular de España (1889), va portar a terme diverses missions consulars especials, va participar activament en la consecució de diversos tractats o convenis internacionals de comerç (amb Alemanya, Portugal, Itàlia, Àustria, etc.) i va ser el secretari en els acords de pau signats amb els Estats Units arran de la guerra de Cuba. Quan deixà l’exercici consular (l’any 1901), Toda es va establir com a home de negocis a Londres, com a representant de la important naviliera basca Sota & Aznar. L’èxit dels seus afers econòmics va facilitar que es pogués retirar quan encara era relativament jove. En tornar a Catalunya, l’any 1919, Toda es va establir a l’antic monestir d’Escornalbou, que havia comprat dotze anys abans i que havia fet reconstruir com si fos un castell. A Escornalbou, on va aplegar una importantíssima biblioteca personal i un gran nombre d’antiguitats i obres d’art, va rebre i acollir diverses personalitats civils i religioses (com el rei Alfons XIII i el cardenal Vidal i Barraquer) i molts artistes, intel·lectuals i estudiosos.

Donacions de llibres

Va publicar un gran nombre de llibres i articles sobre història, literatura, bibliografia, etnografia i arqueologia. La seva qualitat de mecenes quedà a bastament demostrada en les donacions de llibres i d’objectes valuosos al Centre de Lectura, a diferents museus de Vilanova (amb una destacable col·lecció d’objectes egipcis), Madrid i Reus, a la Biblioteca de Catalunya, a l’Arxiu Municipal de Barcelona (al qual cedí els documents originals de Domènec Badia, Alí Bei), al monestir de Montserrat, etc. L’any 1930 va ser nomenat president del Patronat per a la restauració de Poblet, que endegà de manera activíssima.

El 1934 fou designat membre del Patronat del Museu Municipal de Reus i el 1935 president del Patronat del Taller-Escola de Pintura i Escultura de Tarragona, gestionada per la Generalitat. El 1936 fou designat comissari de Poblet, lloc on aplegà nombrosos i importants fons artístics i documentals. El gener de 1939, en produir-se l’ocupació del monestir per les tropes franquistes, lliurà els fons salvaguardats als representants del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional. Tot i que inicialment fou apartat del càrrec, en reorganitzar-se el Patronat de Poblet, ben aviat fou rehabilitat i nomenat altre cop president. Va morir al mateix monestir, ja novament ocupat per monjos, el 26 d’abril de 1941.