Un record pels deportats reusencs als camps nazis

Almenys van ser 35 els reusencs que van ser deportats als camps nazis durant la Segona Guerra Mundial. Persones «que fa 80 anys van estar compromeses en la defensa de la llibertat i els drets fins a l’extrem de sofrir empresonament i, en molts casos, assassinat». Així ho ha destacat la regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Flores, aquesta tarda en un acte solemne a la plaça de la Llibertat.

Ho ha fet en el marc del Dia Internacional en Record de les Víctimes de l’Holocaust. Una data assenyalada en la que, habitualment, la ciutat fa una ofrena floral en record de les víctimes. Aquesta vegada, però, s’ha volgut fer un pas més i s’ha col·locat una estela commemorativa dedicada, precisament, a la «memòria de totes les persones compromeses en la defensa de la llibertat, la justícia i els valors democràtics», tal com està gravat a la mateixa pedra.

La ubicació –a la part de la plaça Llibertat més a tocar al carrer Ample– tampoc és casual. I és que en aquesta zona és on va morir un bon nombre de persones durant el bombardeig del 21 de gener de 1938, mentre es dirigien al refugi antiaeri que hi havia en aquest punt.

L’acte ha comptat amb la intervenció del president de l’associació Cultura i Solidaritat, Xavier Robert, que ha recordat els inicis de la recerca per trobar els reusencs que havien estat deportats als camps nazis. Volien saber-ne els noms perquè no caiguessin en l’oblit i a través d’una exhaustiva recerca, la llista ha anat creixent fins, per ara, els 35 noms. Tots ells han estat llegits de la mà de dos estudiants d’instituts reusencs que han realitzat el seu treball de recerca sobre memòria històrica.

Però l’exercici de memòria tampoc acabarà aquí. Tal com ha explicat Montserrat Flores, i també ha exigit Xavier Robert, la intenció és que Reus compti amb un monument. També s’ubicaran les anomenades Llambordes Stolpersteine, per indicar on van viure els deportats.

Com ha ressaltat Flores, «les llibertats i els drets no estan garantits permanentment». Així que cal recordar què va passar «perquè segueix succeint a llocs no molt llunyans», ha recordat l’alcalde, Carles Pellicer, que es pregunta: «I tot, per a què?».

També avui, per commemorar el Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust, l’Institut Cristòfol Despuig de Tortosa ha presentat les activitats portades a terme enguany per part de l’alumnat d’ESO del centre. Com ha explicat la cap d’estudis Maria José Ruedas, aquest ja és el cinquè curs que el centre se suma als actes de commemoració «per retre homenatge a les víctimes de l’Holocaust, el genocidi i la intolerància i conscienciar els joves». Així, al vestíbul del centre es pot veure una exposició amb una reproducció de les llambordes de la memòria elaborades pels alumnes amb els noms dels deportats ebrencs, els símbols amb què marcaven les víctimes o la projecció d’un vídeo. La cap del departament de ciències socials, Pilar Gisbert, ha detallat que els continguts a classe s’han adaptat segons els cursos.