Si el dia d’ahir havia de servir de balanç del què vindrà, les Festes de Misericòrdia prometen festa grossa. Això sí, mentre el temps ho permeti.
El primer Coricorre de la història de Misericòrdia va aplegar més d’un centenar de persones, entre canalla, joves i més grans que volien encetar la festa major ‘petita’ de la ciutat amb molta gresca. A les set de la tarda el Bou de Reus i el Bou de Valls, acompanyat del bou petit de la vila de l’Alt Camp, arrencaven la cercavila davant del Despertaferro. Casal que va donar vida a la bèstia de Reus l’any 2004 de la mà de l’escultor reusenc Manel Llauradó. Una germanor entre les viles que arrossega dècades d’intercanvi de festes. Sempre al ritme enèrgic de Bandsonats, que inicià la ruta amb ‘Alegria és festa major’, cantat a pit i pulmó per tots els reusencs que els acompanyaven.
Al ritme d’Obrint Pas, l’eurovisiva La Venda o Carnaval, Carnaval, el Coricorre anava enganxant a tota aquella gent que estava al centre de Reus i s’acostava il·lusionada a veure el sarau. Des de Martí Napolità, passant pel carrer de la Presó, per seguir pel de l’Hospital, el Bou de Reus obria pas amb el seu particular ‘descontrol’, que l’omple de naturalitat i engresca a la gent. Les parades les marcaven els diferents bars de la ciutat, que amb els tiquets oferien beguda i tapes per consagrar el Coricorre com quelcom més que un circuit. La pataterira Laurie, de la plaça Mercadal o l’Entre Motlles del Fossar Vell. La festa impregnava els carrers del nucli de la ciutat. «Hem volgut fer una festa més familiar sense perdre l’ànima festiva. Simplement passar-ho bé amb el Bou», explicava Giovanni de la colla, que actualment té amb 70 membres.
La nit és nostra
Del popurri de Bandsonats en el Coricorre, la festa es va traslladar a la plaça de la Llibertat on Reus va viure una nit de música alegre i combativa. Amb una plaça plena de gom a gom Roba Estesa va presentar un directe que navegava des de el pop electrònic fins al folk, al ritme dels sempre distintius violí i acordió en un espectacle on el públic n’és el protagonista, interpel·lat en tot moment. Les lletres feministes, com la popular La Nit és Nostra sonaven amb més força en un dia com el d’ahir en el que molts municipis es manifestaven en la nit violeta, sota el lema «sos emergència feminista».
Doctor Prats, va seguir l’espectacle. El grup per fi va fer la seva parada a Reus després d’una gira on ha visitat tots els pobles possibles de Catalunya. La banda capaç, de moure a un públic d’un ventall molt ampli d’edats, va divertir als assistents, arribant a l’auge amb Tu fas, per acabar d’esclatar al ritme de Caminem lluny i Les nits no moren mai.
