Tot redescobrint Sant Salvador d'Horta i la seva tasca a Reus

Amb la finalitat de redescobrir la tasca de Sant Salvador d’Horta, la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Reus va celebrar ahir dijous una missa solemne per tal de celebrar els 500 anys del seu naixement. «Aquest Sant, nascut l’any 1520 a Santa Coloma de Farners, fou un frare franciscà d’allò més senzill i humil; és cabdal a la història de l’Església, perquè fou un gran miracler. Va guarir multituds de forma simultània i cal donar a conèixer la seva tasca amb els malalts, especialment amb aquells que patien problemes de mobilitat, com ara coixos o paralítics, però també va ajudar cecs i sords», explica Mossèn Josep M. Gavaldà Ribot, rector.

El frare va ser a convents de diferents pobles de Catalunya en ingressar a l’Orde dels Franciscans als vint anys, com ara Tortosa, Bellpuig, Lleida, Horta de Sant Joan, Reus, Barcelona i Càller (Cagliari), on va ser enterrat. Les seves benediccions i pregàries van convidar la gent a acollir-se al perdó de Déu. La gran quantitat de seguidors, però, va causar problemes a la comunitat religiosa que habitava els convents i Sant Salvador d’Horta va haver de traslladar-se. Mossèn Gavaldà fa esment d’un passatge en el qual el frare va ser sol·licitat per la ciutadania reusenca un cop va arribar: «Sant Salvador d’Horta va viure el 1560 al Convent franciscà de Reus, actualment Església de Sant Francesc i Institut Salvador Vilaseca. Tot i que va arribar gairebé d’amagat i amb molta discreció (diuen que, fins i tot, van canviar-li el nom), la població se’n va assabentar i va demanar que els adrecés unes paraules, malgrat la clausura». I és que va arribar amb ordres que se li encomanessin tasques dins el convent i que no se li deixés sortir fora.

Contra tot pronòstic, el frare franciscà va ajudar-los a pregar i els malalts van curar-se, tot deixant anar els diferents aparells ortopèdics. «Es diu que ajudava grups d’allò més nombrosos i varen ser fenòmens de gran importància», assenyala. La seva popularitat feia d’efecte crida a la gent coneixedora i necessitada, la qual pidolava la seva ajuda. Hi va haver gent que peregrinava des de tot arreu d’Espanya, també de Flandes o, fins i tot, de les Amèriques. A Reus, d’altra banda i segons indica el Mossèn, es va erigir «un dels primers altars en record a la seva persona».

«Una gran devoció»

Allà on va ser va deixar empremta. El Mossèn n’esmenta una «gran devoció» a Horta de Sant Joan. «Allà és un record viu. Va viure al convent de Santa Maria dels Àngels 12 anys. Més enllà d’una història del passat, la seva figura desperta una gran afinitat amb la seva fe i aquesta sol·licitud que tenia amb tothom encara desperta simpatia», destaca. Manifesta que es tracta d’una figura que «cal tenir en compte i, més encara, en una ciutat on hi ha sants tan rellevants, com ara Maria Rosa Molas o Sant Bernat Calbó, entre molts altres», resumeix.