Més habitatge social, ajudes i construcció de pisos, les receptes contra el problema de l'habitatge

Ajudes a l'emancipació dels joves, línies de rehabilitació d'habitatges, captació de pisos buits, nova construcció d'edificis, foment de convenis d'emergència habitacional i reequilibri territorial de la població. Són només algunes de les idees per intentar resoldre el complex problema de l'habitatge que s'han exposat aquest 19 de setembre al matí a la jornada 'Habitatge: reptes actuals i solucions sostenibles per al futur'. 

L'acte, organitzat pel Diari de Tarragona a la sala Victoria Climent i dirigit pel periodista Marc C. Griso, ha esdevingut un espai de debat amb la participació d’experts del món jurídic, acadèmic, institucional i empresarial per abordar els principals desafiaments que afronta el sector de l’habitatge. També han assistit com a públic diverses autoritats del territori, així com constructors i urbanistes. 

Els ponents han estat Núria Lambea, assessora jurídica del Servei Municipal d’Habitatge de l’Ajuntament de Tarragona; Héctor Simón, director de la Càtedra d’Habitatge de la URV; i Daniel Roig, president a Tarragona de l’Associació de Promotors de Catalunya. 

En cinc anys volem arribar a Tarragona als 900 habitatges per fer polítiques socials", Núria Lambea

La jornada també ha comptat amb la participació de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, Sílvia Paneque, que ha estat entrevistada per la directora de redacció del Diari, Natàlia Rodríguez. 

El punt de partida ha estat la difícil diagnosi de l'àmbit habitacional, amb problemes com els elevats preus, la falta d'assequibilitat i la mancança d'habitatge social. En aquest sentit, la consellera ha constatat un dèficit de 150.000 habitatges a tota Catalunya. 

Paneque ha reivindicat que el problema és una prioritat per al Govern i que s'està treballant amb intensitat per resoldre'l: "Estàvem a un 3,7% d'habitatge públic i el nostre objectiu és arribar al 15%. Ja hem posat el mecanisme per arribar-hi". L'objectiu és construir 50.000 pisos abans de 2030. La consellera s'ha mostrat molt optimista amb la tasca feta fins al moment: "Per tenir un parc d'habitatge públic hem de tenir el suport del sector privat. I per primera vegada està mostrant confiança. Ha de ser atractiu per a ell, amb una rendibilitat del 4-6%". 

Aquesta gran línia d'actuació de la Generalitat ha estat un dels punts on hi ha hagut consens: cal construir. Daniel Roig, des dels promotors, ha estat prou il·lustratiu: "Hi ha una qüestió demogràfica. A Catalunya estem creixent en 70.000 persones l'any. Això fa que cada dos anys és com si haguéssim de construir una Tarragona nova". Roig aposta, doncs, per una obligada expansió territorial: "Les ciutats han de créixer i en sis o vuit anys ja no quedarà sòl edificable al Camp de Tarragona". Però a més d'edificar, Roig ha demanat "inversió en línies de tren" i, en general, una millora de les infraestructures que facilitin la mobilitat i els desplaçaments en aquesta clau residencial: "No tothom podrà viure a Barcelona". 

Les ciutats han de créixer. En sis o vuit anys ja no quedarà sòl edificable al Camp de Tarragona", Daniel Roig

Però el problema va més enllà. Núria Lambea, des de l'Ajuntament de Tarragona, ha reconegut que no hi ha "una solució màgica". Per això, des del consistori tarragoní s'aposta per una barreja de fòrmules: "En cinc anys volem arribar als 900 habitatges incorporats a polítiques socials. Està en marxa la construcció de 192 pisos al costat de l'Anella Mediterrània, amb una col·laboració público-privada". També s'han identificat nous solars per edificar a diferents punts de la ciutat. 

Lambea ha citat altres mesures, com la captació de pisos privats per fer una bossa de mediació, el dret de tanteig i retracte per adquirir "de forma ràpida" producte com habitatges d'execucions hipotecàries o els convenis amb entitats destinats a emergències habitacionals. 

Héctor Simón, de la Càtedra de la URV, ha mostrat la visió més acadèmica i científica, i ha demanat "tenir sempre en compte l'evidència empírica" a l'hora de prendre decisions per part dels legisladors. L'investigador ha proposat, per exemple, "diversificar les formes de tinença, més enllà de la propietat absoluta", reformular la llei d'arrendaments urbans perquè sigui atractiva per a tothom, a més de fomentar l'habitatge social. 

El topall als preus dels lloguers

Un dels punts més polèmics ha estat el topall als lloguers, la limitació a les pujades de tarifes que poden aplicar els propietaris. Simón ha estat molt crític: "Aquests controls tenen efectes col·laterals i ja ho estem veient. Hi ha una contracció de la oferta del 15% en l'últim any. Les polítiques que s'estan adoptant no estan funcionant. Sóc pesimista, anem a cap a una precarització".

Un altre condicionant són els pisos turístics. Segons els ponents, tenen una repercusió relativa, almenys a nivell del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. "En un estudi vam veure que a Tarragona afectava a zones molt concretes, de la Part Alta i els Barris Marítims. És veritat que en cinc anys els pisos turístics s'han duplicat però ara volem actualitzar aquest estudi i veure si hem de fer restriccions", ha dit Lambea. 

Les polítiques que s'estan adoptant no estan funcionant. Anem cap a una precarització", Héctor Simón

Per a Roig, també es tracta d'una problemàtica molt específica i delimitada només a certs llocs: "A Constantí o a L'Espluga de Francolí també necessiten habitatge per viure i, en canvi, allà no hi han pisos turístics". Per la seva banda, Simón ha dit que "no es pot generalitzar i pensar que el que passa a Barcelona també té lloc a tota Catalunya, perquè s'atribueix un impacte que no té". 

El representant dels promotors també ha volgut mencionar un dels obstacles que afronta el gremi i que és un factor més en l'equació d'aquesta crisi habitacional: "Els costos materials han pujat un 30%. Un habitatge és molt car. Les normatives tècniques encareixen. I s'ha de tenir en compte que el 25% del preu són impostos. Si és un dret bàsic, l'administració podria baixar el cost impositiu, però no ho fa. Al final, estem construint per a rendes mitjanes i altes". 

Tots els experts han coincidit en un darrer punt: la necessitat de fer polítiques no partidistes, estructurades en el temps i que siguin a llarg termini. "Es necessita un consens polític que no hi és. L'habitatge no pot estar sotmès a la ideologia política. No pot ser que cada govern faci la seva llei", ha lamentat Roig.