Alfons Cama presenta 'El primer piteu'

Són temps convulsos. Els estatus socials estan molt marcats amb camperols, artesans i els poderosos senyors i clergues... És el segle XIV quan la vida costa viure-la a tot arreu. També a Sant Llorenç de Morunys, un petit poble del Solsonès amb la Guerra dels Cent Anys de rerefons, en un moment de lluites cruentes entre Pere el Cerimoniós i Jaume de Mallorca.

Aquest és l’escenari on transcorre El primer piteu (Editorial Gregal), l’última obra d’Alfons Cama i Saballs (Calonge, 1952), qui per primer cop s’endinsa pels racons de la novel·la històrica.

«És el resultat d’un fil que vaig estirar», comenta. Un fil que el porta, ni més ni menys, fins a l’Edat Mitjana.

La novel·la es presenta el dia 20 de juny a la Sala del Museu d'art Modern de Tarragona (19 hores)

« Tot va començar en una visita turística a la vil·la emmurallada de Sant Llorenç de Morunys. Allà ens van explicar que al segle XIV arribava gent des de Poitiers que ensenyaven la població a teixir un drap, al qual li varen dir piteu. Amb allò, que es va difondre per tot Catalunya i el Mediterrani, als habitants de Sant Llorenç comencen a dir-los també els piteus», revela Alfons.

En aquest context, amb aquella informació i un plànol que ubicava els habitants del poble casa per casa, aquest escriptor, que resideix a Tarragona des de fa tres dècades, es posa a la feina.

En Gerard és el piteu que arriba buscant feina i una nova vida, «que passa pels monestirs, que són els que recullen la gent que no té on viure», avança Alfons. Una vida que trobarà entre l’amor, la traïció i el patiment, sentiments tots ells a què els lectors es veuran abocats inexorablement.

«La religió és un component importantíssim. Els homes només estaven pendents de la voluntat de Déu»

«És una novel·la de la gent del poble». I tot entre el món de la draperia, dels teixidors i dels comerciants de llana i la religió, «component importantíssim. Els homes només estaven pendents de la voluntat de Déu», una disjuntiva entre fe i raó de la qual una surt guanyadora. La resposta, però, està entre les seves pàgines.

Gran lector de Ken Follett, la novel·la històrica no li és aliena a Cama, qui assegura que s’ho ha passat d’allò més bé escrivint-la. «M’ha agradat molt perquè he hagut d’informar-me i he après molt. Vaig llegir sobre la regla de Sant Benet i sobre les ordenances de la draperia del 1300, no d’aquest poble perquè no hi havia, sinó de Cervera».

Això per una banda i per l’altra, assegura que tan important és el que expliques com la manera de fer-ho. 

El poder del llenguatge
En aquest sentit, Alfons viatja gairebé 700 anys enrere no només amb els personatges i el context històric, sinó també amb la llengua, la del català antic.

«Investigant te n’adones de quines eren les paraules que s’utilitzaven en aquell moment per la qual cosa hi ha un component de llenguatge molt important. La novel·la recull paraules molt concretes que existeixen al diccionari però que no les utilitzem. I com que sé que a algú li costarà entendre alguna, darrere he inclòs un glossari», apunta i cita alguns vocables com ara fogassa per parlar de pa o paraire com a comerciant de draps.

De la mateixa manera introdueix unes observacions que expliquen «què és real i què inventat i que de cap manera s’han de llegir abans de començar el llibre», diu divertit. Perquè «el novel·lista el que vol és explicar una gran mentida però que alhora, el lector ho agafi com una gran veritat».

L’Alfons Cama és també autor del Camí dels cirerers (2013), basada en els seus records d’infantesa; Un pessic a l’ànima (2013), que reflecteix les transformacions socials de l’última meitat del segle XX; Amb dits de molsa (2015), amb la immigració i la crisi com a protagonistes i L’olor de la seva pell (2017), que parla dels vestigis de la Guerra Civil, de la que està treballant en la segona part.