Arriba l'aigua de Sant Magí enmig d'olor d'alfàbrega

Olor a alfàbrega, soroll a festa major i cares d’últim esforç dels portants tarragonins de l’aigua i de la Societat de Sant Antoni de Valls de Sant Magí que vénen des de la Brufaganya.

Amb aquesta posada d’escena, vora les set de la tarda, els carros enramats i la carrossa també enramada de Sant Magí feien l’entrada a Tarragona després d’haver caminat més de cinquanta quilòmetres per anar a buscar l’aigua des de la Brufaganya i portar-la a la ciutat.

Venint des de la carretera de Santes Creus, els Portants es dirigien fins a una plaça de la Font plena a vessar que ja esperava el tret de sortida del Seguici.

Tots els menuts a les espatlles dels pares i les mares, els infants a primera fila esperant donar la mà als Nanos Vells i Nous i els més tradicionals, volent agafar amb els braços oberts el manat d’alfàbrega que des dels carros repartien els Portants.

Des de la porta de l’ajuntament, el Seguici liderat pel penó de les festes portat a cavall i el Magí de les Timbales, recorria tota la plaça fins a arribar al Cós del Bou.

El timbal del Magí marcava el pas dels Negritos, d’uns Gegants Moros restaurats i dels Gegants Vells o del Cós del Bou, que despertaven després d’un any de la festa major petita. Els Nanos Vells, celebrant el seu cent-cinquantè aniversari, i els Nous amb els guants blancs posats, estiraven bé el braç per encaixar i saludar tot aquell que ho volgués. I seguidament, el ritme anava marcat pel Ball de Bastons i els Bastoners de l’Esbart de Santa Tecla.

Els Seguicis de festa major estan plens de detalls i moments marcats per la tradició. Un d’aquests és el moment en que, enfilada la Baixada de la Pescateria, s’incorpora la Banda Unió Musical de Tarragona per marcar el pas dels carros i els cavalls al pujar el carrer i provocant, així, l’aplaudiment d’un públic entregat.

Un cop a dalt, travessant el carrer de la Nau fins al carrer Major, l’espai es va fent cada vegada més estret però els elements del Seguici no s’aturen ni un moment i continuen carrer amunt, de cara a la catedral. L’essència de la festa major petita és present a les cares de tothom, grans i petits.

Encarant el carrer Major fins a la plaça de les Cols, els castellers començaven a somiar i recordar en les pàgines d’història que els Xiquets de Tarragona, la Colla Jove de Tarragona, els Xiquets del Serrallo i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han escrit en aquell indret màgic. Però ràpidament, ja enfilaven el carrer de les Coques amunt per estar a punt per enlairar a la vegada els pilars de salutació a l’aigua alhora que la carrossa enramada amb el sant passava per davant.

Després d’aquell instant, possiblement un dels més fotografiats de la tarda, els Portants es dirigien cap al Portal del Carro per fer el repartiment de l’aigua, les mides i els càntirs perquè durin totes les festes.

I vora dos quarts de nou del vespre, el Seguici tornava a enfilar carrer avall cap a una plaça de la Font encara més plena, per començar el Ball de Gegants acompanyats de la banda musical i els balls de bastons. Primer era el torn dels Negritos, després els Gegants Moros i finalment els Gegants Vells de la ciutat o del Cós del Bou.

La festa més tarragonina

Santa Tecla és, sens dubte, una de les festes majors més reconegudes al llarg de tot el país. Però els tarragonins hi trobem un ‘no sé què’ especial en Sant Magí. Potser per l’essència, per ser unes festes amb poca atracció, per estar plenes de simbolismes i d’elements molt de ciutat. Potser per això i per altres moltes coses, Sant Magí és la nostra petita gran festa major.