Borja de Riquer: «El 0-5 del Barça del Cruyff al Bernabéu és una fita mundial»

L’historiador Borja de Riquer (Barcelona, 1945) ha dirigit un volum peculiar, Història mundial de Catalunya, una selecció de 124 episodis significatius del passat que posen èmfasi en les connexions i les influències dels catalans amb l’exterior i que van des de la política fins a l’esport, passant per l’economia i l’arqueologia amb l’aportació de 98 historiadors.

Gairebé mil pàgines d’‘Història mundial de Catalunya’. Quant de temps ha suposat?

Ho hem fet relativament de pressa. Cap al juny de l’any passat Josep Ramoneda, president del Grup 62, em va suggerir la possibilitat de fer aquest tipus de llibre tenint en compte que la Història mundial de França, de Patrick Boucheron, havia tingut un èxit impressionant a França i havia provocat una polèmica historiogràfica relativament interessant. Vaig assumir el repte i vaig assessorar-me amb quatre experts de diferents etapes.

Quins experts?

Miquel Molist per Prehistòria, Isabel Rodà per Història Antiga, Josep Maria Salrach, Història Medieval i Joaquim Albareda per Història Moderna. Junts vam seleccionar 124 episodis d’història de Catalunya que ens semblaven prou rellevants per ser resultats d’influències exteriors o de moviments o personatges que tenen una importància notable.

D’aquí el nom de ‘mundial’.

Sí, són elements d’història general, mundial, que també es donen aquí i que poden presentar-se perfectament cap a fora de la mateixa manera que són influències de coses diferents.

Això és el que distingeix aquesta història de Catalunya?

No és una història de Catalunya convencional, on un segueix cronològicament tots els fets bàsicament polítics sinó que és la selecció de 124 episodis des de fa 400.000 anys fins a l’any passat, que cadascú és tractat de forma breu per l’especialista en aquell tema sigui un historiador, un economista, un arquitecte, un sociòleg...

O del món de l’esport perquè tenim el 0-5 del Barça al Santiago Bernabéu.

És un fet de rellevància notable i que tothom que tingui més de 45 anys segurament recordarà com una fita el 0-5 al Bernabéu del Barça del Cruyff i fins i tot la Trinca va fer una cançó dedicada a aquest fet. En el món del futbol català aquesta és una fita i va ser una fita també mundial. 

Podrem veure aquest llibre a les escoles?

Jo crec que perfectament perquè un professor pot en un moment determinat indicar als seus alumnes, llegiu això i ho comentem. Per exemple, hi ha un article sobre els espies industrials de principis del segle XIX, és a dir, els especialistes que la Junta de Comerç de Barcelona enviaven a França, a Suïssa i a Bèlgica a copiar les màquines per intentar fer aquí el mateix. Estem parlant d’espionatge industrial en els inicis de la industrialització i com s’espavilen els empresaris. 

I en l’àmbit de fets històrics a la manera tradicional a què estem acostumats?

Hi ha qüestions més estrictament polítiques com un article molt interessant sobre tres batalles que van definir Europa, 1212, 1213 i 1214, que són les Navas de Tolosa, Muret i Bouvines, amb participació directa o indirecta catalana. En tres anys es configura una nova Europa, un món que durarà un parell de segles, que obliga els catalans a l’expansió cap a València i les Balears i cap a la Mediterrània. Els impedeix l’expansió cap al sud de França.

Quin és l’últim fet que incorporen al llibre?

De l’any passat hi ha dos fets molt diferents i tots dos molt significatius. Un és l’últim concert de Raimon. A partir d’això el que fem és reconstruir la història de què ha significat Raimon i la nova cançó els darrers 50 anys.

I l’altre?

L’altra fita és una peculiar declaració d’independència en què s’expliquen els fets d’octubre que evidentment han marcat la història i que segurament la marcaran per molt de temps encara que no sabem com. Són dos fets que creiem que són molt significatius per cloure. Evidentment, com tota tria, és un xic subjectiva.

Quin ha estat el criteri per triar els episodis?

Per una banda, la rellevància però clar, en sortia una llista de 200 i això era impublicable. Ens havien dit que no ens passessin de 110-115 i hi han 124, després de barallar-se amb l’editorial per anar ficant coses. És evident que sempre tothom pot dir «falten coses» però hauríem de fer dos volums. 

Què han triat?

Aspectes que no podien faltar, el que passa és que a vegades estan tractats i vistos amb uns altres ulls. Per exemple, la guerra dels Segadors, no es parla tant perquè la gent més o menys la coneix, sinó d’un episodi fonamental, que és l’intent de proclamar una república catalana per part de Pau Claris, el 1641 i després d’oferir Catalunya a la protecció del rei de França nomenant-lo Lluís I de Catalunya. És un episodi no gaire conegut però molt significatiu, d’una certa voluntat de sobirania. Hi ha alguns articles que són descobriments, grans novetats en l’àmbit científic.

Com ara?

Ara que estem aquí a Tarragona, el segon episodi que apareix en aquest llibre és de fa 10.000 anys. Una cova de Capçanes, al Priorat, la famosa escena de la violència, de la matança. És la primera escena que es coneix a Europa d’homes matant homes perquè fins llavors hi ha escenes d’homes matant bèsties. És la més antiga que es coneix, és un descobriment de fa tres anys i encara no apareix en els llibres convencionals d’història, només hi ha un parell d’articles a revistes especialitzades, però nosaltres l’hem inclòs perquè ens semblava que era prou rellevant.I l’article acaba dient una cosa molt interessant: «no podem identificar si aquests dibuixos els han fet víctimes o botxins». Aquesta incògnita que tenim els historiadors queda plantejada.

Es quedaria amb algun fet concret?

Alguns m’agraden molt per l’originalitat que tenen. L’últim article de Josep Fontana, La il·lustració segrestada on reivindica dues coses com absoluta novetat, la figura d’Antoni de Capmany, com el primer home que a Europa escriu una història econòmica de Catalunya. I a sobre, el pensament il·lustrat de Capmany contrasta amb el castellà. Això fa que en les històries oficials espanyoles Capmany és amagat, és segrestat el seu pensament. Per això l’article es diu així perquè el seu pensament incomoda i s’amaga.