Más de Tarragona

El Barri Gaudí: Una utopia habitada

Reus, en 10 edificis del segle XX. El barri ofereix als seus habitants un escenari replet d’espais singulars on compartir i relacionar-se

Maria Rius Ruiz

Whatsapp
Places elevades. Foto: Arxiu Ricardo-Bofill

Places elevades. Foto: Arxiu Ricardo-Bofill

Edificis d’habitatges del barri Gaudí de Reus. FOTO:Alba Mariné

Edificis d’habitatges del barri Gaudí de Reus. FOTO:Alba Mariné Alba Marine

Maqueta del conjunt. Foto: Arxiu Ricardo-Bofill

Maqueta del conjunt. Foto: Arxiu Ricardo-Bofill

Proposta de situacio i extensió barri. Foto: Arxiu Ricardo-Bofill.

Proposta de situacio i extensió barri. Foto: Arxiu Ricardo-Bofill.

Inauguració del barri. Ricardo Bofill explicant el barri. Foto: Arxiu Ricardo-Bofill

Inauguració del barri. Ricardo Bofill explicant el barri. Foto: Arxiu Ricardo-Bofill

Planta girada. Foto: Arxiu Ricardo-Bofill

Planta girada. Foto: Arxiu Ricardo-Bofill

Planta normal. Foto: Arxiu Ricardo-Bofill

Planta normal. Foto: Arxiu Ricardo-Bofill

La revolució industrial va provocar un sobtat creixement de les ciutats, amb l’arribada d’un gran nombre d’obrers i de les seves famílies. En aquest context, sorgeix la necessitat d’un nou tipus d’habitatge: econòmic i de ràpida construcció. El Barri Gaudí, tot i ser una de les tantes promocions públiques d’habitatge construïdes aleshores, és única i excepcional. Es tracta d’un barri, que no només compleix l’objectiu d’oferir llars a un preu assequible, sinó que defuig de la solució més directa i comú de blocs linears i repetitius per tal d’oferir als seus habitants un escenari replet d’espais singulars on compartir i viure en comunitat. 

El barri Gaudí, pioner en el nostre territori, és una de les comunitats experimentals sorgides en diferents punts del món als anys 60. Una de les utopies que imaginaven una ciutat modular, on els carrers no acaben en planta baixa sinó que s’eleven en una xarxa tridimensional. Una ciutat menys individualista i fraccionada, una ciutat més humana, social, diversa i connectada.

Places elevades. Foto: Maria Rius

Promoure la relació entre veïnes i veïns recent arribats de diferents punts d’España, i facilitar així la seva integració a la ciutat era el principal objectiu del Taller d’Arquitectura, el jove equip multidisciplinari format per artistes, escriptors, pensadors i arquitectes, a qui el Patronat Local de l’Habitatge encarrega projectar el barri. Per fer-ho es fixaren tant en els teixits urbans de petits pobles mediterranis com en les tendències futuristes de prefabricació i agrupació de mòduls en l’espai, incipients en l’època. Tradició i modernitat conviuen en aquest poble construït dins la ciutat. 

El maó predomina en tot el conjunt, i es deixa vist per a donar protagonisme a diversos elements que serien seriats per a fer més eficient la seva producció. La voluntat de prefabricació va topar, però, amb una indústria encara no preparada per fer-ho i es van acabar construint de la mateixa obra de fàbrica revestida i pintada. Balcons, jardineres i baranes de color fan vibrar les façanes i reforcen el sentit de pertinença dels habitants a cadascun dels blocs amb els que s’organitza: el cobalt, el blau, el siena, el verd, el vermell i el groc. Des dels balcons, que prenen diferents formes i que segueixen un sistema en el que mai es repeteixen en més de dues plantes seguides, els veïns conversen. Molts d’ells tenen la suficient distància entre si per a preservar la privacitat, i la suficient proximitat com per a propiciar el diàleg.

El Barri es va imaginar com una xarxa tridimensional d’habitatges, equipaments i espais públics. L’espai comú, al que tothom pot accedir, és el més agradable lluminós i generós. En planta baixa pren forma de carrers, porxos, patis i places de diverses dimensions. De la mateixa manera que passa en els pobles, l’espai públic arriba fins la porta de cadascun dels habitatges, a través de patis en forma de creu per on circulen tant la llum com les persones. I aquest espai públic i transitable no es deté aquí, sinó que s’escola fins a les cobertes, que a diferents alçades, comuniquen els blocs entre si. La geometria dels espais de connexió no és prèvia, sinó simultània al disseny dels habitatges. L’espai públic i privat es pensa a la vegada. El buit i el ple estan estretament lligats. És difícil definir on acaba el disseny urbà i comença l’arquitectònic, i això fa que els espais flueixin i que els edificis es puguin entendre i viure com un únic tot.

Visió cental d’un patí. Foto: Alba Mariné

El Barri Gaudí és una amalgama d’espais diversos conformada per mòduls agregatius que es combinen en l’espai. L’origen geomètric del conjunt son 3 cèl·lules que corresponen, cadascuna d’elles a un habitatge de 65m2. Aplicant una doble simetria s’obté la planta ‘normal’, que consta de 12 habitatges organitzats al voltant d’un pati. Un cop obtinguda la planta base, els integrants del Taller d’Arquitectura van rotar-la 45º respectant el pati en forma de creu, per tal d’obtenir el que anomenaven planta ‘girada’. D’aquesta manera, seguint un sistema que apilava i combinava les dues plantes sense repetir-les més de dues vegades seguides, les façanes s’allunyen de la monotonia i vibren mostrant un ventall de formes tant complexes i diverses com els seus habitants.

De la mateixa manera que el pla vertical presenta una diversitat d’alçades entre les 4 i les 9 plantes, el pla horitzontal està format per una gran varietat d’espais fruit de combinar i aplicar operacions de translació, simetria i macla a les plantes ‘normal’ i ‘girada’. Una retícula de 3,8x3,8 de pilars octogonals de formigó armat és l’estructura que acull el conjunt, en un inici format per 2.000 habitatges dels quals només se’n van arribar a construir 500, entre l’any 1968 i el 1972. 

BARRI GAUDÍ

  • Autor: Taller d’Arquitectura: Anna i Ricardo Bofill, Xavier Bagué Bofill, José Agustín Goytisolo i Serena Vergano. El Barri Gaudí va ser la primera experiència d’habitatge a gran escala del Taller d’Arquitectura, un jove equip multidisciplinari dirigit per Ricardo Bofill amb tant sols 25 anys. El primer assaig d’una investigació entorn l’habitatge i l’agregació modular que va durar 11 anys i que va culminar amb el Walden 7, la coneguda ciutat en l’espai de Sant Just Desvern. 
  • Ubicació: C/Avinguda de Barcelona, 8
  • Inici del projecte. 1964
  • Any d’inauguració. 1968-1972
  • L’anècdota. El barri és un homenatge a Gaudí, el conegut arquitecte reusenc que el Taller d’Arquitectura tant admirava i del que va reinterpretar les seves xemeneies i patis. El Barri Gaudí va ser la segona experiència d’habitatge social a Reus. L’any 1955 es construïren 900 pisos que donarien lloc al Barri Fortuny. Uns temps més tard, l’any 1964 el Patronat Local de l’Habitatge encarrega al Taller d’Arquitectura la construcció del segon barri perifèric de la ciutat de Reus.

Tot i ser pensat com un conjunt d’habitatges econòmics, en els seus primer anys es coneixia com el ‘barri dels rics’, per les comoditats que oferia respecte a les construccions existents del centre de la ciutat. I encara avui, tot i les dificultats que ha viscut el barri, que han portat a la sectorització i privatització d’alguns dels espais pensats per a ser públics, existeix una comunitat molt activa que es defineix sota el lema ‘no vull impressionar-te però sóc del Barri Gaudí’.

Diagrames de creació del conjunt. Foto: Arxiu Ricardo-Bofill

El Barri Gaudí de Reus és una comunitat excepcional tant per les geometries que el generen com pels ideals socials que persegueix. Un conjunt on el disseny urbà i l’arquitectònic es fonen per ser-ne un de sol. Un laberint d’espais de relació a diferents nivells. Un barri pensat com a escenari per a la convivència. Un poble dins la ciutat. 

Una utopia habitada. Una experiència valenta que ens permet aprendre tant dels seus encerts com dels aspectes a millorar. Un barri que ens ajuda imaginar una ciutat amb més sentit de comunitat. 

*Maria Rius Ruiz. Arquitecta (ETSAB-UPC 2011) doctorand en projectes arquitectònics, habitatge col·lectiu i espai comú al grup Habitar (ETSAB-UPC 2017). Professora de projectes i urbanisme (ETSA-URV). Responsable d’igualtat (ETSA-URV). Cofundadora de l’estudi NUA arquitectures (2013), que ha estat distingit, entre altres, amb el Premi Alejandro de la Sota (2015), seleccionat als Premis FAD (2018) i nominat als Premis Mies van der Rohe (2019).

Temas

Comentarios

Lea También