Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Tarragona

Els Quatre Garrofers: 25 anys posant música i alegria a les festes

Aquesta banda celebra l’aniversari mantenint el seu esperit alegre i repassant una història plena d’anècdotes

LAURA ROVIRA

Whatsapp
Els quatre grallers: Jordi Guasch, Núria Batet, Jordi Magallón i Jordi Enfedaque . FOTO: Alba Mariné

Els quatre grallers: Jordi Guasch, Núria Batet, Jordi Magallón i Jordi Enfedaque . FOTO: Alba Mariné

La Casa de la Festa retrunyeix a ritme de tres gralles i un timbal les setmanes abans de Santa Tecla i és que és el lloc d’assaig d’una de les bandes musicals amb més història i recorregut de la ciutat: Els Quatre Garrofers. Jordi Guasch, Núria Batet, Jordi Magallón i Jordi Enfedaque són els integrants d’aquest quartet de músics i també de bons amics.

Aquest any celebren el seu 25 aniversari amb la mateixa energia i el mateix sentit de l’humor que fan possible que any rere any la complicitat i el bon rotllo continuïn intactes. «Seguir com el primer dia després de tant temps és gràcies a que compartim les mateixes ganes de festa i de passar-ho bé», comenta Guasch, que afegeix: «Molta gent ens diu que transmetem molta alegria, que sempre estem rient i això no és l’habitual en altres bandes».

Cadascun de Els Quatre Garrofers venien de diferents grups encara que ja es coneixien i fins i tot en alguna ocasió havien tocat junts. Va ser el 1994 que van decidir formar un grup, encara que la Núria va arribar un any més tard. «Fa quatre dies estàvem assajant a la Plaça de la Mitja Lluna, tirem la vista enrere i no sembla que hagin passat 25 anys, crec que ara estem millor que mai», comenta Magallón. Els inicis d’aquesta banda van estar envoltats d’espurnes i petards, ja que van ser els Diables de Tarragona els que van acollir a la banda i van compartir amb ells el seu lloc d’assaig. «Sempre estarem molt agraïts, va haver-hi una època que vam anar a remolc, quan canviaven de lloc d’assaig, nosaltres ens anàvem amb ells, no teníem res més», comenta Enfedaque, que afegeix: «Sempre tenim la sensació de què els músics estem una mica discriminats a la festa major».

L’espai d’assaig

Fa ja alguns anys que compten amb la Casa de la Festa com el seu espai fix per a assajar envoltats dels elements del seguici, molts dels quals fan ballar durant les festes. Són convidats veterans i imprescindibles a la programació tant de Santa Tecla com de Sant Magí encara que ja fa algun temps que també participen a la festa major de Santa Rosalia de Torredembarra. Recorden amb nostàlgia la primera vegada que van llegir el seu nom en el programa de la festa major de la ciutat. «Van escriure alguna cosa així com ‘gran entrada triomfal de Els Quatre Garrofers’ i ens va fer tanta il·lusió que vam voler fer-ho realitat”, comenta Magallón, que afegeix: «Ens vam disfressar i vam entrar tocant a la Plaça de la Font fins a reunir-nos amb la resta de bandes, així que la primera vegada va ser inoblidable».

Aquest grup també té una filosofia en forma de reivindicació en la qual insisteixen any rere any. «Musicalment i pensant en el Seguici, som partidaris que els grups de gralles només tinguin un timbal perquè al final s’acaben confonent amb una batucada», comenta Enfedaque.

Reivindicació

Aquesta no és la primera reivindicació de Els Quatre Garrofers, anys enrere es va deixar de programar el Ball de Gralles a la festa major de Santa Tecla i aquest grup va ser dels més actius en la lluita per a reclamar el seu retorn. «Recordo que vam repartir un munt d’adhesius reivindicatius a favor del Ball de Gralles. A la Baixada de L’Àliga tothom portava un i al final ho vam aconseguir», comenta Batet, i és que aquest acte és l’únic que els músics realment poden ser els protagonistes.

Un altre dels moments memorables que recorden d’aquests 25 anys va ser la celebració del desè aniversari en la qual van fer la primera performance de gralles de Tarragona. «El germà de la Núria anava disfressat de dona barbuda i cantava un cuplé», explica Guasch, que afegeix: «Crec que per coses com aquesta demostrem que no som un grup de gralles qualsevol i que sempre estem disposats a innovar».

Temas

Comentarios

Lea También