Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Espineta amb Griu petit

Fidelitat. La nova peça del Griu petit és la reducció a escala de la gran, que encara el 1692 lluitava contra santa Tecla en el seguici

JORDI BERTRAN

Whatsapp
El Griu petit, estrenat aquesta Santa Tecla, amb l’imatger Joan Iniesta. FOTO: A. VV. VALL DE L’ARRABASSADA I MÚSICS

El Griu petit, estrenat aquesta Santa Tecla, amb l’imatger Joan Iniesta. FOTO: A. VV. VALL DE L’ARRABASSADA I MÚSICS

Una de les activitats més concorregudes del primer tram de les festes ha estat la presentació del Griu petit, apadrinat pels altres grups de foc del seguici infantil. La feina de l’associació de veïns de la Vall de l’Arrabassada i Músics, titular de la bèstia híbrida d’àliga i lleó, des que van recuperar-la ha estat curosa i, amb el vessant petit, fa una nova passa endavant.

L’assistència multitudinària a l’acte d’estrena deixa enrere el recel municipal quan aquest nou grup es va voler incorporar a la festa, fet que aconseguí fa cinc anys. Altres tasques silencioses com la de la il·lustradora Anduluplandu que l’afegí al marxandatge impulsat des de la iniciativa privada, han contribuït perquè el griu sigui conegut entre els més petits.

Els antecedents de la nostra Santa Tecla Petita cal buscar-los lluny de casa nostra, a la localitat cordovesa de Puente Genil i en un altre cicle festiu, el de la Setmana Santa. A través d’un intent de prohibició del vicari local, coneixem que el 1819 –fora dels dies sacres de la celebració de la Passió– canalla de 12 i 13 anys imitava els adults «vestidos de túnica y rostrillos», és a dir, dels personatges bíblics característics d’aquella localitat.

També foren propis de la nostra ciutat per Corpus, Santa Tecla i Setmana Santa, i perviuen, per exemple, a València, Morella i Algemesí al País Valencià. Avui la Setmana Santa «Chiquita» de Puente Genil té lloc cada 3 de maig.

Si viatgem cap a terres catalanes, hem de situar-nos a Berga, amb la Patum, per trobar la primera rèplica infantil. Les filles del berguedà Joan Rafart demanaven al pare poder jugar a fer Patum mitjançant la creació del gegant vell. Rafart va traslladar la idea als seus amics i entre tots van fer possible el desig de les petites. Així el 1956 es produí en un carrer dels afores el primer salt de Patum infantil del tot improvisat i sense la formalització actual. Al cap de dos anys, el 1958, la Patum Infantil es mogué de lloc i passà a la plaça Sant Pere, com la gran, on ja podem constatar l’oficialitat de la festa.

Dins el model etnogràfic del Camp de Tarragona i el Penedès haurem d’esperar a 1982 perquè els Administradors de la Festa Major de Vilafranca, i amb l’objectiu d’apropar encara més la Festa Major i els seus balls a tota la població, iniciessin un acte que, des d’aleshores, s’ha celebrat de manera ininterrompuda el dia 1 de setembre: la Festa Major dels Petits.

Tarragona veié la primera cercavila de la Santa Tecla Petita el 19 de setembre de 1998. Si bé la idea inicial del primer grup infantil, el ball de diables, fou incorporar-se, seguint el model de Vilanova i la Geltrú, al seguici gran, el treball conjunt amb l’Ajuntament desembocà en el format que coneixem.

Temas

Comentarios

Lea También