Eterns propòsits de Cap d’Any

Els propòsits de cap d’any no són res de nou. Els antics babilonis ja feien les seves promeses per guanyar-se el favor dels déus i encetar el seu nou any, que començava després de l’equinocci de primavera, amb promeses de pagar els deutes i tornar els aparells de conreu presos en préstec. 

Avui en dia, les intencions amb un mateix han canviat i se centren en ser més ecològic, telefonar més als parents, ser menys esquerp a la feina, aprendre idiomes, deixar de fumar o aprimar uns quilos de més, uns objectius més o menys modestos que competeixen amb les altes ambicions d’alguns de trobar l’amor, o el més difícil encara, una feina. 

Però complir els propòsits de Cap d’Any no és cosa fàcil. Segons un estudi fet a la Universitat de Scranton, Pennsilvània, el 92% de les persones que es proposen metes per Cap d’Any fracassa. Un altre informe, aquest cop elaborat a la Universitat de Hertfordshire, al Regne Unit, dona una xifra una mica més alta: el 12% dels entrevistats havia complert els seus propòsits en acabar l’any. Una cosa és clara, que la majoria de les persones hi renuncia i ho fa de seguida: una enquesta elaborada a la Universitat de Stanford, a Califòrnia, revela que el 40% dels propòsits ja s’abandona les primeres setmanes. 

Amb aquestes dades a la mà, els experts donen algunes claus perquè el 2019 deixem de fumar, fem més exercici, mengem millor i passem més temps amb la família. Aquest cop, de veritat.

Un desig
Així, Francesc Núñez, doctor en Sociologia i professor dels Estudis d’Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), explica que «hi caiem any rere any, i de vegades tota la vida, perquè en pensar els propòsits ja sentim plaer. Quan un fantasieja amb el que farà, ja comença a generar sentiments positius». Núñez també comenta que els propòsits són un desig que es projecta en el futur: «Normalment tendim a ajornar l’esforç. Endarrerir la data en la qual volem començar a fer una cosa ens aporta legitimitat. Avui et pots fumar un cigarret perquè demà ja ho deixaràs», conclou. Deixar de fumar és, probablement, el propòsit més repetit any rere any. Per aconseguir-ho, els experts recomanen analitzar les condicions objectivament, ser conscients del punt de partida i considerar la possibilitat d’acudir a un especialista. 

El primer és estar convençut que es pot, explica Francesc Núñez. «Si no creus que ho aconseguiràs, si et desqualifiques abans de començar, serà molt complicat», incideix, i recomana que, si un mateix no pot trobar aquest convenciment, és millor contactar amb un metge, un psicòleg. A més, afegeix, «cal fer una valoració de les condicions objectives en què es deixarà de fumar: l’entorn, els anys anteriors i el nivell d’addicció, i tenir-les molt en compte abans de passar a la tercera fase: l’acció». 

Menjar millor i aprimar-se és el següent de la llista, un propòsit que també ha de comptar amb el suport d’un dietista-nutricionista. En aquest sentit, la professora de Ciències de la Salut de la UOC, Alicia Aguilar, comenta que amb aquest professional s’ha de valorar què és el recomanable, què es pot aconseguir i en quant temps. La idea és proposar-se «perdre tants quilos en un semestre» en lloc d’«aprimar-se», afegeix. 

Fer exercici és un altre desig que està relacionat amb l’anterior. En aquest cas, Aguilar assegura que és important personalitzar els objectius perquè «cal valorar l’edat i la forma física. «Hi ha recomanacions generals, com les de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)», explica, «però per a personalitzar aquestes recomanacions és important acudir a un professional i valorar cada cas de manera específica». Per la seva banda, el professor de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, Manuel Armayones recomana no plantejar-se un objectiu massa ambiciós. «No podem pretendre córrer trenta minuts si el dia abans no fèiem res. Per què no comencem amb cinc minuts? Baixem de l’autobús una parada abans i caminem una estona». 

I en últim terme, hi ha veure més la família. «El primer que jo faria és parlar amb la família i adquirir-hi un compromís», apunta Manuel Armayones. «És important establir una agenda. De la mateixa manera que ho fem amb els assumptes de feina, ens hem de permetre gestionar bé el temps de lleure». El psicòleg suggereix activar recordatoris i fins i tot establir un dia de visites. «Cal planificar i ser realista, perquè gestionar el temps sol ser complicat. I, si no ho fem bé, apareixen els sentiments de culpa». 
En definitiva, fer una previsió real que es pugui complir, ser tenaç i no abandonar tot just començar.