'Fem una sàtira molt sana, una picada d´ull sense mala bava'

- Què és un kitch per a vostès?

- Uf. Si et dic la veritat, he acabat d’escriure un llibrekitsch i encara no sé què és. La meva mare, quan va veure el llibre, em va dir «tu vols que et peguin». Sempre puc dir que la idea va ser d’en Joaquim, ell és professor de la història de l’art. Kitsch és una paraula de mitjan segle XIX que va sorgir a Alemanya per definir coses de baixa qualitat, coses cutres referides a l’art. Ara estem en una època neokitsch, estem envaïts per tot arreu. Però és molt enrevessat.

- Se salva alguna cosa de la ciutat?

- Bé. També diem que Kitsch ens agrada. Hi ha monstruositats que no han sortit, com ara la Platja del Miracle i el pàrquing Jaume I. Hi ha kitschs encantadors a Tarragona com per exemple la plaça dels sedassos, que és on viuen els nanos. L’edifici de la junta del port d’abans, i a més, va a gustos. El que a mi m’agrada potser no t’agrada a tu.

- És una crítica, d’alguna manera?

- Home, sí, fem una crítica. El Quim em va dir: ‘Vull fer una altra cosa. Vull fer un llibre per tots els públics i fins i tot per la gent que sols llegeix quan va al vàter’. Hi ha molta fotografia, el text és fàcil d’empassar. No hem fet res amb mala bava, això que m’ha dit la mama. No sé si hem fet un llibre a quatre mans per repartir les hòsties (riu).

- Com van triar les seves víctimes?

- Fent un recorregut mental i amb la memòria, prenent unes copetes. Però ens hem deixat moltes coses, sobretot el kitsch històric, que ja no existeix a Tarragona.

- Podria servir de guia turística?

- Home, el corrector –mai no diuen res els correctors i ho dic per les meves novel·les–, que no és de Tarragona, em va dir: ‘Ara me la miraré amb uns altres ulls. Crec que sí que pot funcionar com a bona guia turística, alternativa. Tots els llibres que trobem són proTarragona i aquí no diem que sigui lletja, però diem que té aquesta curiositat. No tenim en compte el pro.

- Tots els suposadament antiestètics saben que formen part del llibre?

- Doncs no. És la guia d’un vianant que va mirant i amb la seva mirada no té per què demanar permís per mirar i per pensar. I en cap moment hem intentat faltar o que es molestés algú. Té el seu encant el kitsch.

- Però no tothom té el mateix sentit de l’humor

- Possiblement no hi hem pensat. De fet, a la presentació (que es va fer ahir divendres), hi ha un dels afectats.

- Dedueixo que encara no han rebut cap queixa de ningú.

- No, no. És molt recent i no hi ha hagut temps. Però és una sàtira molt sana, surt fins i tot la premsa. És una picada d’ull amb bones intencions.

- De tots els Kitsch inclosos, suprimiríem algú del paisatge urbà?

- No, perquè nosaltres ens estimem Tarragona tal com és. No seria la nostra Tarragona sense els Kitsch, seria una altra. Les podem criticar o riure, entre cometes, però ens les estimem. Són indivisibles de la història de la ciutat.