Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Joan Boada: "Els antidepressius per si sols no acaben amb el 'burnout'"

Entrevista amb el psicòleg, professor, coach i catedràtic de la URV, sobre la nova malaltia reconeguda per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Joan apunta que la solució passa per una empresa saludable

Gloria Aznar

Whatsapp
El psicòleg i catedràtic Joan Boada, al seu despatx de la URV. Foto: Pere Ferré

El psicòleg i catedràtic Joan Boada, al seu despatx de la URV. Foto: Pere Ferré

L’Organització Mundial de la Salut ha reconegut per primer cop l’estrès a la feina com una malaltia. És la síndrome del treballador cremat o burnout, una actualització que entrarà en vigor el gener de 2022. El psicòleg, catedràtic de Recursos Humans, coach i professor de la Universitat Rovira i Virgili, Joan Boada Grau, explica què vol dir això i també parla de matisos

Què és l’estrès?
Des de la perspectiva científica podríem dir que hi ha dos tipus d’estrès, l’eustrès i el distrès. L’eustrès és l’estrès bo i el distrès és el maligne o perjudicial. Per tant, nosaltres per funcionar hem de tenir eustrès, el problema és quan aquest es transforma en distrès.

En quin moment passa?
Quan la persona percep que els seus recursos personals són inferiors a allò que demanda el context. Llavors és quan apareix el distrès que tècnicament és l’estrès de què tothom parla, però això és un error.

Només és a causa de la feina?
El concepte estrès ve de la psicologia clínica i una persona pot estar estressada per la feina, la família, per la vida personal... Hi ha un estrès clínic però també hi ha un estrès laboral. I també està el burnout, que aquest és el que només es dóna en el treball.

I és el del qual parla l’OMS
Exacte. L’estrès clínic ja està reconegut per la psicologia clínica i pel món científic. El burnout no estava reconegut, encara que hi ha moltíssimes investigacions des dels anys setanta. El burnout bàsicament afecta aquelles professions que tracten amb persones com metges, visitadors mèdics, mestres, en presons, etc. 

No es pot generalitzar?
No. Almenys des de la perspectiva científicotècnica que planteja l’OMS. 

Aleshores, un altre professional que també se senti sobrepassat...
Si te’n vas a la jurisprudència diem que no només apareix en aquests sectors sinó que ja ho generalitzem.

L’OMS parla d’esgotament mental i emocional.
El burnout té tres elements indicatius que ja van apuntar Maslach i Jackson als anys 90. Primer, sentir-se esgotat quan es parla amb la gent, un altre és la despersonalització, quan es comencen a tenir respostes fredes. I l’altre és la manca de realització personal, quan es pregunta: «què faig jo aquí?».

«Quin és el cost d’una empresa de tenir els seus empleats treballant a 120? Al final la persona fa una resposta de ‘burnout’ perquè està en un entorn»

Com es manifesta?
El burnout i el distrès van associats al que s’anomenen manifestacions psicosomàtiques i no només això, també van associades a la depressió o l’ansietat.

Aleshores estem parlant de malalties mentals?
Psicosocials, no només mentals.

Quina diferència hi ha?
El que és mental vol dir que és molt més endogen. Si és psicosocial vol dir que per emmalaltir s’ha d’estar en contacte amb altra gent. I a més parlem de variables objectives i subjectives.

Per exemple?
Un camioner que fa 500 quilòmetres cada dia en vuit hores, com que té els recursos, al final de la jornada estarà més o menys cansat. Una altra persona a la qual li agradi conduir farà els mateixos quilòmetres sense cansar-s’hi, perquè hi ha una variable subjectiva però si ho ha de fer una persona a la qual no li agrada conduir, quedarà exhausta. I aquest factor subjectiu també s’ha de tenir en compte. 

Quines altres variables entren en joc? 
El burnout o els riscos psicosocials estan relacionats amb les organitzacions saludables, i aquest és un altre repte. L’OMS ja ho diu.

A què es refereix?
Són importants els costos que té una organització no saludable i on, per tant, les persones que estiguin dintre tinguin, no només burnout, sinó d’altres coses. L’ocupador o les empreses no s’adonen de quins són els costos de tot això. Aquest és el gran problema. Quin és el cost d’una empresa de tenir les seves persones treballant a 120?

En l’àmbit de Seguretat Social?
I en el de la mateixa empresa. Baixes, mal ambient... Tot això és productivitat perquè el burnout afecta la productivitat.

La gran paraula.
Clar. Hem de ser productius i competitius però ha d’haver-hi un equilibri. Perquè quan un empresari a la seva gent li està exigint més del que pot exigir, el que està fent és perdre productivitat. I aquesta equació jo diria que no s’ha entès. I també hi ha un altre factor. Quan analitzem el burnout, l’OMS només parla de la persona, però des de la psicologia parlem d’una visió més sistèmica. Primer la persona, després els departaments i finalment l’organització. Com es gestionen tots els nivells? Al final la persona fa una resposta de burnout perquè està en un entorn i aquest és el debat.

«La malaltia o riscos psicosocials estan relacionats amb les organitzacions saludables i aquest és un altre repte»

Quant de temps ha de passar fins que una persona arribi al ‘burnout’?
Depèn de moltes coses. El patró normal és que hi hagi un estressor, pugi l’estrès i després, si marxa l’estressor, marxi l’estrès. Seria una corba normal, que hauríem de tenir tots els humans. Però hi ha altres maneres de funcionar. Per exemple, la latència, que es dóna quan una persona pot estar en una situació d’estrès, no manifestar-lo, però en canvi quan desapareix l’estressor, llavors es dispara l’estrès. 

Quan s’agafen vacances?
Sí. O també en una situació familiar complicada. S’acaba la situació i agafa una baixada tremenda. I una altra és l’exponencial, d’acumulació dinàmica. Tens una situació d’estrès, va pujant però quan desapareix l’estrès, després encara estàs pitjor. Per tant, aquí també hi ha un aprenentatge personal.

En l’àmbit mental, quins són els símptomes?
La simptomatologia pot anar associada a la manca d’il·lusió, a ansietat, a no voler anar a la feina… I des de la perspectiva de la personalitat, i ara sí que entro en el factor individual, la manera de ser de cadascú també importa.

Quins elements poden augmentar aquest ‘burnout’?
Els horaris, la conciliació, el lideratge i també la personalitat en l’àmbit individual. Kobasa va parlar de la personalitat resistent, una personalitat que no tindrà burnout. Però és clar, no tota la població té personalitat resistent.

Per què es caracteritza?
Li agraden els reptes i té control sobre la situació. Per exemple, seria aquella àvia que ha passat la guerra, que ha tingut desgràcies i ella continua i sempre està animada. Aquesta senyora tècnicament té el que s’anomena personalitat resistent.

Com s’arriba al diagnòstic de ‘burnout’?
Amb estudis qualitatius i quantitatius de la persona i l’organització.

I com es combat?
De manera global. No només amb antidepressius. Es tracta de riscos psicosocials i no es poden resoldre únicament amb medicació. La persona es calmarà però no s’arribarà a l’arrel. I l’antecedent és l’empresa saludable. Tot i que hi ha factors de personalitat que poden influir. 

Temas

Comentarios

Lea También