La Tarragona Antiga: Una entrada imperial

Rafael Vidal, Administrador Del Facebook ‘Tarragona Antiga’

La plaça Imperial Tàrraco la podríem definir com l’entrada a la ciutat amb un nus de carreteres procedents de tots els punts cardinals. La seva història comença el 1884 quan l’arquitecte Salas i Ricomà fa el disseny de la zona de la Rambla i President Companys (conegut com el Plan de ensanche).

La seva construcció i urbanització no s’inicia fins al període 1955-1958. El primer projecte dissenyat per l’arquitecte municipal J. M. Monravà López era espectacular però amb un cost que la ciutat no es podia permetre.

Fou llavors que el tinent d’alcalde de Foment, Miquel Aleu (el Dr. Aleu pels tarragonins), proposa construir-hi una plaça amb jardins, un estany i un pont. A Monravà li va agradar la idea i la tira endavant. L’estany va tindre un cost de 13.000 pessetes i el pont de 13.500.

L’estany al llarg dels anys l’han compartit per un costat les oques. Llàstima que ja no hi són. També va ser inquilí seu en Maginet des del 1989, que fou traslladat des de la seva primera ubicació al Parc del Miracle i on va tornar el 2010, al seu costat el Mannekem-piss des de l’estiu de 1990.

Ara faré un tomb a la plaça començant pel núm.1. L’edifici el va ocupar amb primer lloc el Col·legi de la Salle 1955-56, obra dels arquitectes Antoni Pujol Sevil i Francesc Vallhonrat Cusidó, xamfrà amb Estanislau Figueres a tocar amb l’antic edifici. L’any 1972 el col·legi es trasllada als afores de la ciutat i l’edifici passa a mans de l’Ajuntament i aquest el cedeix per instal·lar-hi les facultats de Químiques i Lletres.

Tot seguit, Marques de Montoliu i el darrer edifici que es va construir-hi a la plaça, l’edifici Imperial del 2001. Els baixos són ocupats inicialment per Ocaso Seguros i Caja Madrid. Més tard arriba Hipercor.

Sant Antoni Maria Claret o la carretera de Lleida i arribem al núm.6: edifici del Govern Civil, que es trasllada aquí des de la Rambla Nova núm. 30. S’inaugura l’1 d’octubre de 1964, obra de l’arquitecte Alejandro de la Sota Martínez. És un edifici singular, premi nacional d’arquitectura i polèmic des del principi fins al punt que va estar a punt de ser enderrocat per les protestes de diferents afins al règim i en especial pel Governador Civil de l’època, que era qui havia de viure.

Pio XII, avui Rambla de Lluís Companys, i a continuació la Delegació General de Trànsit de la província de 1965, un edifici que es desdiu de la resta de construccions de la plaça i a tocar el Diario Español de l’any 1968.

Via Roma per seguir amb l’Hotel Ciutat de Tarragona, inaugurat el mes de juliol del 1998, obra de l’arquitecte Xavier Martí en uns terrenys que eren propietat de Caixa Tarragona i on en un primer moment si pensava construir-hi la seva seu central, i l’Estació d’autobusos, obra de l’arquitecte Lluís Nadal i Oller de l’any 1987, que va permetre concentrar tot el trànsit d’autobusos que tenien les seves parades al llarg de la ciutat i durant molts anys preferentment als bars de la Rambla del Generalísimo.

L’extinta Caixa Tarragona

Tercio de Montserrat, avui Pere Martell i l’edifici de Caixa Tarragona. És obra de l’arquitecte Salvador Ripoll i Sahagun, de l’aparellador Francesc (Paco) Serres Martí. Les escultures a la seva façana van sortir de les mans de Joan Rebull Torroja. Edifici inaugurat el 6 de novembre de 1975 a l’època que n’era el director general Servando Ibáñez Roldán.

Prat de la Riba i després l’antic «Mutualidades Laborales», avui el Cap de la Rambla Nova-Institut Català de la Salut. Finalment Vallellano.