La rumba és la reina del Vermut

Santa Tecla és folklore i és festa, i tot sovint els dos elements es troben. Un d’aquests punts d’unió és el Vermut Rumber, organitzat per l’Associació de Portadors dels Gegants Vells de Tarragona, la colla gegantera que porta les peces més antigues del seguici popular, conjuntament amb els membres del grup musical Vergüenza Ajena. El Vermut, el van crear ara fa cinc anys els membres de la banda Tito i Sergi, però des de fa tres edicions que la colla ha agafat les regnes de l’organització i els músics s’ocupen d’allò que més saben: la música. Tres hores de rumba amb el grup Los Xatus, que compta amb el Sergi, cantant de Vergüenza Ajena, i altres músics representants de Son de Calle o La Clave, o altres músics com Roger Benet o Samuel Tarraco.

Una selecció musical que s’ha realitzat tenint en compte la rumba i també permetre una trobada d’amistats. Per a les edicions anteriors, sempre s’havien escollit músics que no tenien relació directa amb Vergüenza Ajena, però enguany, com que el grup ha fet un parèntesi fora dels escenaris, han volgut tocar a la plaça de l’Escorxador. Així, Vergüenza Ajena no es retroba, però alguns dels seus membres organitzen una trobada on poder tornar a gaudir de la música junts, sense tenir en compte noms de bandes, sinó envoltant-se d’amics propers i fans de la rumba, «per tal de fer una cosa divertida entre amics, perquè sigui diferent», explica en Daniel Marco, tresorer dels Gegants Vells.

Però no seran els únics que tindran l’oportunitat de seure davant del micròfon i demostrar els seus dots musicals, perquè s’introdueix una novetat: el micròfon obert. «Qualsevol músic que vulgui pujar a tocar la guitarra, el calaix, etc., no tindrà cap problema per fer-ho. Si hi ha un moment en què vulguis pujar a l’escenari, puges i toques. Ja tenim alguns amics que sabem que s’animaran», explica Marco. Una novetat que vol fer encara més popular el Vermut Rumber, i que reforça la idea de grup d’amics que es troben per gaudir de la rumba contra la idea de concert clàssic, on la distància entre el públic i l’artista és tan gran com la fama d’aquest.
Així, s’espera que la plaça de l’Escorxador estigui tan plena el dia 16 de setembre d’enguany com ho ha estat totes les edicions anteriors, que han arribat a reunir gairebé 3.000 tarragonins. De fet, al llarg de les hores de vermut, en cap moment es queda la plaça buida, hi ha un moviment constant de tarragonins que, vermut en mà, aprofiten un dels actes amb més caliu de les festes.

La localització, segons l’organització, és la més adequada «perquè normalment no s’hi fa gaire cosa i no molesta gaire el soroll, ja que en un costat sí que hi ha cases, però a l’altre costat no hi ha res» diu Marco. Aquest acte, doncs, no ha viscut la descentralització de la Part Alta que sí que s’ha realitzat amb altres, i els Gegants consideren que per aquest mateix motiu, la manca de molèstia a la majoria de veïns, no se’ls ha reubicat. La primera edició va ser al carrer de Santa Anna, però per la segona ja es va traslladar a la plaça, així que, per a ells, continuar-hi és poder mantenir la tradició.

No és l’únic acte en què participa l’Associació de Portadors dels Gegants Vells. Els portants estan plenament immersos en tot allò més tradicional: l’arrancada dels gegants, la baixada de l’Àliga, la cercavila, l’anada a ofici o la processó en són alguns exemples. Tenir l’oportunitat de mostrar a la ciutat l’element del seguici més antic que es conserva és una responsabilitat que els portadors assumeixen i compleixen de bona gana, però l’objectiu del Vermut Rumber és molt diferent. Es tracta d’una oportunitat per canviar d’ambient de forma radical, i per Marco respon a la voluntat de «participar en actes més enllà de totes les coses tradicionals, fer cultura d’un altre tipus». Així, els Gegants Vells esperen que el vermut torni a ser un èxit, un desig que només es pot assolir amb la participació de tots els tarragonins.