La ruta maginiana culmina entre l'olor a alfàbrega pels carrers de Tarragona

L’olor a alfàbrega inundava ahir tots els racons d’una plaça de la Font plena de gom a gom, que esperava impacient l’arribada dels portants. Havent recorregut els 60 quilòmetres que separen Sant Magí de la Brufaganya de Tarragona i havent dormit una nit a l’ermita de la Brufaganya i la següent a Bràfim, la setantena de portants i els vuit carros amb cavalls van arribar ahir a la tarda a la ciutat per portar l’aigua maginiana, i miraculosa, tal com diu la tradició popular.

La comitiva va sortir ahir a les set del matí de Bràfim, «feia bastanta xafogor i vam agrair molt els moments en què va refrescar», comenten una colla de portants, als que se’ls veu visiblement cansats i amb les cares vermelles del sol, després de dos dies caminant. «L’esmorzar de pa amb embotit ens ha servit per renovar forces i seguir amb el recorregut de l’aigua», explica la Marina López, que als seus 17 anys és una de les portants més joves, que s’estrena aquest any a petició del seu avi Xavier de Manuel. Aquest està especialment content ja que hi han participat tres generacions de la família de Manuel: la seva neta Marina, la seva filla Mònica i ell.

L’espera a la Plaça

Els Portants de l’Aigua de Sant Magí acompanyats de la Societat de Sant Antoni de Valls van arribar a Tarragona amb els carros engalanats i els càntris plens de l’aigua de la Brufaganya, que segons la tradició, va fer brollar Sant Magí i d’on va néixer el riu Gaià.

La comitiva va entrar a la ciutat seguint la carretera de Santes Creus, va baixar per Rovira i Virgili i va recórrer el tram final del camí fins arribar a la plaça de la Font, on els esperaven milers de persones, per celebrar una de les tradicions més arrelades de la festa de Sant Magí: l’arribada de l’aigua a Tarragona.

Des de primera hora de la tarda, els més impacients començaven a omplir la plaça de la Font per no perdre detall de l’arribada, una de les tradicions més ben conservades de les festes, d’aquelles que passen de pares a fills.

D’altres van arribar més tard i no van poder gaudir de les privilegiades vistes de les primeres files. Però per això, s’havia de custodiar el lloc hores abans. Seguint el ritual i entre la expectació dels assistents, es va beneir l’aigua maginiana entre els poms d’alfàbrega que els tarragonins portaven a les mans. Al crit de «Visca Sant Magí i Visca Tarragona», va seguir el recorregut animat per la melodia de les bandes de música que acompanyaven el Seguici. «Alfàbrega perquè és tradició, i perquè a Tarragona ens agrada conservar les tradicions i, encara més, si estan lligades a les festes de la ciutat». Això ho deia la Carme, veïna de la Part Alta i que als seus 70 anys assegura que s’ha perdut ben poques vegades l’arribada de l’aigua miraculosa a la ciutat.

La Carme va venir amb els seus nets que coneixen la història perquè l’àvia els ho havia explicat abans de venir. «Sant Magí va fer brollar l’aigua de la Brufaganya i d’allí es diu que va néixer el riu Gaià» explicava l’àvia als nens, mentre jugaven amb l’alfàbrega que teníen entre les mans i esperaven l’arribada dels nanos, als qui volien saludar donant la ma.

Camí al Portal del Carro

De la Plaça de la Font la comitiva enfilava cap al Portal del Carro. El Magí de les Timbales, els gegants, els nanos i el ball de bastons encapçalaven la desfilada. Als portants que seguien el recorregut se’ls notava el cansament dels dos dies anteriors. Esgotament que també afectava els cavalls, als que cada vegada els costava més pujar els pendents i estirar el carros, carregats amb els esperats quatre mil litres d’aigua.

Menys cansades estaven les autoritats de la ciutat, que ocupaven l’últim carro de la desfilada i van rebre una sonora xiulada del públic.

El recorregut dels portants, precedits pel seguici i acompanyats per les bandes musicals, van arribar al Portal del Carro on les quatre colles castelleres van realitzar la tradicional salutació a l’aigua, aixecant els pilars de cinc entre aplaudiments dels assistents.

Una escena que feia estona que esperaven els més petits, la majoria dels quals van pujar a les espatlles dels més grans per poder admirar millor els pilars.

L’ aigua va arribar al seu destií quan els portants van descarregar els bidons a l’ermita del Portal del Carro, on els tarragonins no van voler perdre l’oportunitat de comprar un dels càntirs que contenien l’aigua maginiana, i miraculosa segons diu la tradició, que sortia gratuïta si es portava el propi recipient de casa.

Miraculosa o no, un any més els Portants de l’Aigua de Sant Magí van completar la ruta maginiana i van portar els quatre mil litres fins a la ciutat, que van obtenir en recipients els tarragonins, perquè després de l’espera en un assolellat 18 d’agost, miraculosa o no, una botelleta d’aigua sempre és benvinguda.