La tranquil·litat del Francàs

La platja del Francàs és l’última  que trobem al municipi de Roda de Berà, gairebé tocant amb Coma-ruga. Es tracta d’una platja molt extensa, de 460 metres de longitud, i de fins a 30 metres d’amplada. És un tipus de platja d’arena daurada, amb unes aigües tranquil·les que són ideals per a famílies amb nens que volen banyar-se amb la major seguretat possible. S’hi pot accedir a peu, o amb cotxe a través de la carretera Nacional-340, i hi ha zona d’aparcament a escassos metres de la sorra. 

El més destacat de la platja és que, tot i que sol haver-hi una ocupació alta, l’espai és tan gran que sempre dóna la sensació que no estigui plena, de manera que els banyistes poden gaudir d’una tranquil·litat difícil de trobar durant l’estiu. 

És això el que valora per damunt de tot una família de Saragossa, que visita per primera vegada aquesta platja. «Fa més de cinc anys que visitem la Costa Daurada, però mai havíem estat al Francàs.» També tenim el cas dels banyistes veterans, que porten anys i panys en aquesta platja, concretament dotze anys. «Solíem estar a Sant Pol, però des que vam venir aquí no ens n’hem mogut, sobretot perquè és molt més plana, i per als néts és ideal, i a la gent gran també ens és més fàcil accedir-hi».

Segones residències

Un altre tipus de banyista habitual és el que tenen Roda de Berà com a segona residència. És el cas de la Montse i el Quim, que conserven un apartament dels seus pares, gràcies al qual poden estiuejar al poble cada any. La Montserrat reconeix que potser la platja del Roc de Sant Gaietà és més coneguda, però vénen al Francàs per proximitat.

Molts dels banyistes també aprofiten l’avinentesa per conèixer platges i municipis propers. «Ahir vam estar a Tamarit i també hem pensat a anar a la platja de Coma-ruga», expliquen la Rosa i el Joaquín. 
La vigilància de la platja queda en mans de la Creu Roja i de la Policia Local, que patrulla per les platges municipals durant unes hores determinades del dia, tot i que molts usuaris reclamen més hores de vigilància, hi ha que hi ha gent a la platja fins al vespre. 
La platja compta amb el prestigi que dóna el guardó de la Bandera Blava. Aquesta és atorgada per la Fundació Europea d’Educació Ambiental a les platges i ports que compleixen una sèrie de condicions ambientals i instal·lacions.

De la mateixa manera que la Punta de la Guineu, la Roc de Sant Gaietà i la platja Llarga, el Francàs també gaudeix d’unes aigües cuidades. Segons l’Agència de Catalana de l’Aigua, gaudeix d’una qualitat d’aigües excel·lent.

Els més actius són la Felisa i la seva parella, que munten veritables rutes diàries. «Al matí ens agrada anar a la platja, sempre a aquesta. I després anem a caminar i en cotxe cap a Torredembarra, al mercat del Creixell.» La Felisa ens explica també que fa molts anys es vestia completament de neoprè i es llençava a les aigües del Francàs. «Pescava molt, una vegada vaig treure un congre, i no dic mentides, de nou quilos i mig, està retratat.»

Queixes dels banyistes per les pedres a l’entrada de l’aigua

La principal queixa que la majoria dels banyistes ens fan arribar és la presència de pedres a l’entrada de l’aigua, sobretot la gent gran. La Montse diu que «l’entrada a l’aigua està molt malmesa. No sé si és a causa de la construcció del port o per què, però les pedres molesten molt». La Montse també reconeix que agrairïa un «passeig marítim més llarg, ja que és una zona bonica, sense hotels, i s’hauria d’aprofitar».
La Maria es queixa del mateix afegint-hi que «els nens s’han fet més d’una ferida perquè han entrat corrent cap a l’aigua i amb les pedres han caigut i s’han fet mal. Un altre exemple de queixa és el del José, de Sant Joan d’Espí, que fa dotze anys que passa l’estiu a la seva casa de Roda de Berà. A ell li agradava més la platja fa uns anys. «Abans estava més cuidada, sobretot la sorra, n’han tret molta per portar-la a un altre lloc, i no ho han deixat arreglat». A ell a més l’apassiona la pesca i no entén per què altres pescadors no acudeixen a la zona reservada per pescar i van allà on volen. «Ens molesta perquè ningú fa res per evitar-ho».