L’epidèmia que matà els gammes extres

La plaga del coronavirus ha impactat molt negativament en les dinàmiques de carrer que caracteritzen el patrimoni immaterial, no sols al país sinó arreu. La gran majoria de celebracions han estat cancel·lades; algunes han mantingut detalls simbòlics del ritual i presentat la versió virtual dels espectacles per reduir l’impacte sobre el sector artístic; i altres, com Sant Fèlix o la Mercè, aspiren a revertir-la en el darrer tram de l’estiu i la tardor.

Si en anteriors articles analitzàvem les pestes des de temps medievals fins a la Guerra del Francès o la influència del còlera de 1834 sobre Tarragona i el nou calendari festiu, avui abordem com la de 1884 i 1885 marcà fortament la festa local.

Segons la tesi doctoral en medicina de Pilar Sarrasqueta, des del 27 d’agost el còlera afectà les províncies d’Alacant, València, Barcelona, Girona i Toledo. Tot i això, el 23 de desembre Lau-Buru. Diario de Pamplona recull: «el Gobernador Civil de Tarragona participó ayer al gobierno que, a pesar de haberse ocultado premeditamente por todos los médicos la existencia de cólera, es sabido que ha habido cuatro casos visiblemente sospechosos en aquella ciudad. El subdelegado de medicina y el jefe de orden público han sido objecto de corrección por parte del Gobernador».

Dades de 1885

L’epidèmia tornà el març de 1885, però no fou reconeguda oficialment fins al 16 de juny. Els sonà? I continuà fins a final d’any. Afectà 46 províncies –gairebé la totalitat–, 2.247 municipis i 339.794 infectats. Segons Sarrasqueta moriren 120.245 persones, l’1.83 % de la població espanyola. Les comarques tarragonines foren les primeres infectades a Catalunya, i la situació es perllongà fins a l’octubre.

Segons l’estadística de l’Estat a què el Diari ha tingut accés, en les contrades tarragonines es contagiaren 8.740 persones, el 3,1% de la població. Morí el 29% dels infectats: 2.536 defuncions totals, el 0,9% del cens. En l’àmbit festiu obligà a suspendre o endarrerir moltes festes de l’àrea tradicional castellera i de seguici. L’investigador Pere Ferrando ha aclarit que, passats tres anys del còlera, el 1888 s’inicià el defalliment casteller. No en fou l’única causa, però des de la malaltia les colles no s’assoliren castells de gamma extra, a diferència de 1881 i 1883. Fins al 1993, després de 110 anys, no se’n tornà a plantar cap. A més, els castells bàsics de nou amb folre s’acabaren el 1893 amb un 4 de 9 amb folre vallenc. Tímidament el pilar de 8 sobrevisqué a l’epidèmia, carregant-se un en el sentit actual el febrer de 1886 a Valls.

Colla de la Mercè

Com que els veïns de la baixada de la Misericòrdia s’havien deslliurat del còlera, el 6 de setembre de 1885 el Diari, que vostès encara llegeixen, anuncià per al dia 8: «A las cuatro [...] se levantarán atrevidas torres por la colla de xiquets de Tarragona». El 10 de setembre el rotatiu confirmà: «se organizó la procesión para devolver la venerable imagen de Ntra. Sra. de Misericordia a nuestro templo Metropolitano [...] abrían la marcha una comparsa de diables disparando carretillas a discreción; seguían la colla dels xiquets de Tarragona, con sus dulzainas y tamboriles».

És el primer cop que a Tarragona apareix una colla unificada de castellers, potser inventada perquè els vallencs, amb les restriccions de la pandèmia, encara no es podien moure. Poc després el diari La Opinión del 16 d’octubre la batejà com «la de la Merced de Tarragona». Santa Tecla havia estat traslladada al 18-20 d’octubre per agrair la fi del còlera.

Processó penitencial

D’altra banda, per primer cop en la història just després de l’epidèmia de 1885, la processó de Setmana Santa, organitzada per la Congregació de la Sang, baixà fins a la Rambla Nova, itinerari que encara manté. Era el 1886, any de gran participació que les cròniques xifraren en 600 lluminàries, entre ciris, atxes i blandons. Tots els indicis apunten que el nou itinerari responia a l’aspiració de més higiene per superar l’amuntegament dels carrers estrets de la Part Alta.

La suma del còlera, la crisi de la fil·loxera, l’emigració a la nova Barcelona industrial i de l’Exposició Internacional de 1888 i la davallada demogràfica, feren entrar Tarragona en una llarga tendència negativa. La processó -de Setmana Santa s’empeltà d’aquesta atmosfera, i misteris com el de l’Oració a l’Hort, els Assots o el dels pescadors sovint no sortien.