L’últim lleopard de les Muntanyes de Prades

Troballa a Mont-ral. Un equip de l’IPHES ha tret a la llum ossos molt ben conservats d’un carnívor de fa 24.000 anys a la cova del Cudó, del qual s’espera trobar tot l’esquelet

JÚLIA GIRIBETS

Whatsapp
Un moment de l’excavació a la cova, fa uns dies enrere. FOTO: josep maria vergés/ iphes

Un moment de l’excavació a la cova, fa uns dies enrere. FOTO: josep maria vergés/ iphes

La cova del Cudó a Mont-ral, a l’Alt Camp, amagava fins ara les restes d’un dels darrers exemplars de lleopard que habitaven a les Muntanyes de Prades fa 24.000 anys. Una recent intervenció de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), ha permès treure a la llum dos ossos d’aquest animal, en concret, un húmer i un radi, en perfecte estat de conservació.

Per esbrinar què hi fan aquestes restes a la zona, el director de l’excavació i investigador de l’IPHES, Josep Maria Vergés, assegura al Diari que «no creiem que algú matés l’animal, perquè els ossos estan massa sencers», apunta Vergés. «Si hagués estat matat pel consum, li haguessin trencat els ossos», afegeix. Per tant, es creu que va morir allí.

La bona conservació de les restes ha esperonat els investigadors a seguint obrint la cova en extensió, ja que «hem excavat molt poc», afirma Vergés. Per la qual cosa, es creu que poden trobar més restes d’aquest lleopard si se segueix treballant a la zona.

Sembla estrany la presència d’un animal més aviat ‘exòtic’ en un indret com l’Alt Camp. No obstant això, ens hem d’imaginar les Muntanyes de Prades del pleistocè amb fauna més aviat típica del continent africà, on hi havia rinoceronts, hienes o lleons.

«Aquests animals han sobreviscut a glaciacions i a condicions molt extremes», diu l’investigador. Tot i això, la seva extinció, coincideix amb l’arribada dels homo sapiens on, al cap d’uns milers d’anys la majoria d’aquests carnívors desapareixen. En el cas del llop no va ser així, ja que «pensem que no es va extingir perquè el van domesticar, no hi ha evidències d’aquest fet, però tot apunta que va ser així, perquè aquests animals feien la competència als grups de sapiens», diu.

La cova del Cudó de Mont-ral, a més, s’havia utilitzat com a partida de cacera durant el paleolític superior, entre els 31.000 i els 10.000 anys abans d’ara. «Hem trobat diverses peces, com projectils trencats, no era un assentament estable, com a molt s’hi passaven una nit», explica Josep Maria Vergés. Per tant, a part del descobriment de l’animal, hi ha un interès en documentar presències humanes en aquest indret.

«És probable que la cova fos utilitzada com a refugi on descansar i reparar les eines i els projectils malmesos durant el dia, per partides de caça que, procedents de la plana, on tindrien els campaments, s’endinsaven a la zona de muntanya a la recerca de preses», comenta l’investigador.

El misteri dels ornaments

«De moment, hem trobat un fet molt curiós», diu el director de l’excavació. Han aparegut molts ornaments semblants a un penjoll fets amb cargols marins i petxines. En un primer moment es va pensar que hi hauria una tomba a prop, però «no sabem què és», assegura Vergés. De fet, el 60% del material que s’ha trobat a la cova pertany a aquests ornaments, amb més de 400 cargols. «Quan obrim en extensió, en funció del que surti, anirem resolent hipòtesis». Tot i això, aquestes troballes indiquen una forta vinculació d’aquests grups amb la zona costanera.

Cada cop més s’estan trobant a la zona de Tarragona jaciments del paleolític superior antic. «Semblava que no hi haguessin homo sapiens antics i hi devia haver grups per tot arreu», apunta. Per a reconstruir el món d’aquesta època, a nivell de creences, hi ha les coves de l’Espluga i a Mont-ral la partida de caça i les evidències de l’extinció de carnívors com el lleopard. «Estem omplint buits d’informació», afegeix l’investigador.

Les restes del lleopard a la cova del Cudó. FOTO: josep maria vergés/ iphes

Aquesta darrera intervenció s’emmarca en un projecte quadriennal que va començar l’any 2016 i que porta el nom de ‘Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona’. «Sabíem que podíem tenir bons resultats en aquesta zona però no esperàvem trobar cronologies tan antigues», conclou Vergés.

Temas

Comentarios

Lea También