Manel Margalef: «La pedagogia ajuda a explicar millor el concepte artístic»

Manel Margalef (Amposta, 1963) va assumir a principis d’any la direcció del Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) després de resultar seleccionat en el concurs públic per cobrir la plaça de cap de secció d’aquest equipament cultural. Margalef és Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Història de l’Art per la mateixa universitat. L’ampostí ha estat professor a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona i professor associat al departament de Pedagogia de la URV. L’any 1991 va rebre el premi de Pintura Biennal d’Amposta, en 1996 el XXVIII Premi Julio Antonio d’Escultura de la Diputació de Tarragona i l’any 2003 el Premi IV Biennal d’Arts Plàstiques Rafael Botí. Al llarg de la seva trajectòria artística, ha exposat la seva obra en diferents espais i galeries d’àmbit nacional i internacional.

Com encara el repte al capdavant de la direcció del Museu?

Amb molt d’interès i expectació. Si bé el principal objectiu del Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona se situa en l’estudi, la conservació i la difusió de l’obra i dels artistes del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, en un futur pròxim, haurà d’aprofundir en el desenvolupament d’una mirada renovada que li permeti continuar treballant per l’excel·lència en les seves funcions i en el desenvolupament actiu de totes les tasques que li pertoca realitzar com a servei públic. En aquesta línia, la voluntat és continuar aportant valor al fons del museu i a la seva col·lecció, compartirà objectius amb un nou programa d’activitats adaptat d’acord amb les noves realitats, que treballarà en aportar la coherència necessària a tot aquest projecte.

La seva trajectòria com es veurà reflectida en la gestió del MAMT?

La meva trajectòria professional ha girat sempre al voltant de l’art, l’educació i la pedagogia artística i per tant em trobo en un bon moment per encarar la direcció del Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona. Endegar aquest projecte em permetrà annexar tot aquest bagatge a l’estructura i programació del Museu, un repte per treballar i posar en qüestió tots aquells trets més significatius que ens ajudaran a reformular objectius i fomentar la cohesió de les diferents propostes, donant més visibilitat als/les artistes i als projectes que més interès acabin despertant al nostre territori.

«Mitjançant la pedagogia artística generem nous mecanismes en la manera de veure i entendre les obres»

Una és el mateix servei pedagògic, una activitat transversal, vital per al nostre projecte, que aglutina una font diària de sinergies per canalitzar els aspectes principals de l’aprenentatge artístic com a línia de treball en l’obertura del Museu cap al territori.

Mitjançant la pedagogia artística generem nous mecanismes en la manera de veure i entendre les obres i noves fórmules per acostar el llenguatge artístic als diferents públics. Altres maneres de mirar i d’entendre les mirades que ben segur ens poden ajudar a explicar/explicar-nos millor, tots els significats d’aquest complex llenguatge.

S’ha de treballar fort.

Sí, hem de continuar dipositant tota la confiança en aquest servei com a eix vertebrador i font d’alimentació del mateix Museu. Explorar les diferents possibilitats de treball amb tota la diversitat de públics, comporta haver d’abordar les diferents etapes formatives fins a la resta de col·lectius socials amb una proposta inclusiva i oberta a tothom.

I la seva experiència en el món artístic?

Són ben coneguts els premis, Julio Antonio d’escultura i Tapirò de pintura, que convoca Bianualment la Diputació de Tarragona, de rellevant importància en l’estructura de la programació del Museu i que ens permeten incidir en tots aquells/es artistes i treballs interessats en aportar visibilitat i debat a l’escenari artístic. Aquests premis són avui estructures potents i consolidades però que  requereixen una revisió a fons, bàsicament fonamentada en l’adequació a les noves realitats socials com en  la recerca i suport d’un nou esperit crític.

Pel que fa a espais expositius, la província té una salut de ferro?

Aquest és un dels temes importants i que haurem d’analitzar per poder trobar una resposta adequada. Al Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre gaudim d’una ampla oferta Museística repartida per tot el territori, amb diferents estils de programació  i compromesos amb la producció i presentació d’exposicions temporals d’acord amb la seva temàtica i en relació amb el seu projecte. La proposta ferma per part de l'Ajuntament de Tarragona en resituar els seus espais dins la xarxa de Centres d’Art de la Generalitat de Catalunya suposarà una fita rellevant, igual com ho va fer Lo Pati Centre d'Art de les Terres de l'Ebre en el seu moment. Altres espais com el Centre de Lectura de Reus, el Convent de les Arts d’Alcover, la Capella Sant Roc de Valls, o iniciatives privades com CaixaForum, Fundació Forvm, Mutua Redis, la Galeria Antoni Pinyol, Anquins o La Grey com a sala independent fins a les mateixes Escoles d’Art i l’URV entre altres, han contribuït a diversificar i ampliar tota aquesta oferta.

Estarem d’acord en reconèixer l’esforç i treball que s’ha dut a terme des de tots aquests àmbits de la creació per aconseguir que aquesta estructura cultural avui ens ajudi a tenir moltes més dades respecte a la salut dels nostres espais. No obstant això, no podrem continuar analitzant la temperatura del nostre patrimoni cultural com un fet aïllat, sinó que l’haurem de començar a entendre com un mecanisme fràgil, susceptible i fàcilment manipulable, per les inclemències d’una societat canviant.

En què ajuda aquesta xarxa?

Una bona estructura cultural s’ha de poder fonamentar en sumar esforços i en l’assoliment d’aquelles estratègies necessàries que ens permetran construir un relat coherent en favor de la presentació i la projecció dels nostres artistes, com de les propostes i projectes que duran a terme. Per aquest motiu, és molt important sentir-nos compromesos amb la seva projecció, com en la col·laboració amb altres espais de Catalunya, o de la resta de l’àmbit nacional i internacional. 

Com ebrenc, des del Museu es fixarà més la mirada cap a les Terres de l’Ebre?

Vinc d’un territori important i reconegut pel seu gran nombre d’escultors i artistes, tot un degoteig de figures rellevants que des de finals del segle XIX han anat deixant el seu rastre en el decurs de la nostra història i que com a Museu tenim al deure de protegir i museografiar. Des de les Terres de l’Ebre s’ha fet també un gran esforç per donar visibilitat a diferents propostes en relació amb l’art contemporani. Des de l’edició de diferents premis i Biennals fins a la consolidació de Lo Pati com a Centre d’Art són molts els festivals que estan tenint cabuda en la seva geografia, Deltebre Dansa, Eufònic, mónFILMAT, Femme in Arts, Bouesia, A Cel Obert, o la mateixa BIAM podrien destacar entre els més importants i de gran valor pel nostre territori.

«Hem de poder continuar treballant de forma propera a la realitat que coneixem, que ens preocupa i amb tot el que ens aporta»

Des del MAMT hi ha interès per començar a treballar amb el disseny d’un nou projecte museogràfic que situï el seu principal objectiu en la reformulació del concepte de la modernitat a Tarragona a través de les tres figures principals, màxims referents d’aquest període al territori: Julio Antonio, Josep Maria Jujol i Joan Miró, veritables artífexs i precursors d’aquest canvi. Des dels seus respectius àmbits d’influència, començarem a estudiar totes aquelles possibles sinergies que s’han generat al voltant de les seves obres i de la seva relació amb els diferents indrets del territori.

Els artistes emergents quin suport trobaran en el MAMT?

Per la programació del 2021, estem estudiant la fórmula per encabir, en un dels espais del Museu adequat per a les exposicions temporals, una proposta de programació amb aquelles propostes més rellevants que puguin actuar com un veritable termòstat a l’hora de programar o contra programar, de forma alternativa, aquells projectes que ens ajudin a prendre les pulsacions a tot allò que pugui interessar al carrer.

«Des de les Terres de l’Ebre s’ha fet també un gran esforç per donar visibilitat a diferents propostes en relació amb l’art contemporani»

Ens trobem en un moment convuls i davant d’un mercat contínuament fluctuant. Els referents es treballen en l’àmbit internacional en esdeveniments molt concrets i amb elaborats girs de timó que molts cops ens dificulten controlar totes les figures del tauler on, cada cop més, les diferències estan molt descompensades.

Segurament el més apassionant dintre d’aquest món ho trobarem en les innumerables possibilitats de poder elaborar el nostre propi discurs fonamentat en la mateixa subjectivitat artística, en les dificultats davant de poder d’establir pronòstics o en l’impossibilitat de recrear-te davant de qualsevol guió establert. Però, independentment de totes aquestes fluctuacions, hem de poder continuar treballant de forma propera a la realitat que coneixem, que ens preocupa i amb tot el que ens aporta, perquè de la nostra mirada naixerà el relat per poder contemplar la història.