Patrimoni desconegut

Contemplar i gaudir del que tenim al nostre abast és un acte personal, completament subjectiu. Centrant-nos tan sols en el patrimoni, la visió i lectura individualitzada que tots nosaltres fem de qualsevol tema, depèn de la mateixa sensibilitat, coneixements, cultura, i també de la formació, del temps i, fins i tot, de l’humor de cadascú en aquell moment.

De vegades es donen conjuncions còsmiques que ens fan fruir d’una forma molt especial edificis, espais, paisatges, entorns... que restaran per sempre més a la nostra memòria. Tots tenim exemples i anècdotes de diferents experiències relacionades amb el primer cop que vam veure tal o qual indret, o vam contemplar un quadre concret o una escultura.

Descobrir la plaça de San Marcos de Venècia sortint per un dels carrerons del fons és una experiència certament impactant. Contemplar Tarragona des de dalt de la Torre de Pilat, o encara millor, des del campanar de la Catedral, proporciona una gran dosi d’autoestima i satisfacció.

En general, qualsevol nova experiència en bona companyia té un punt afegit, tant sigui veure una pel·lícula, assistir a un concert, o també, contemplar un paisatge, visitar una catedral, un amfiteatre, unes muralles... Sempre hem comentat que la millor manera de visitar una ciutat o un determinat indret, era de la mà d’ algú, no necessàriament especialista, que ho conegués bé.

Tots podem ser amfitrions de la nostra ciutat, ni que només sigui per a familiars, amics i coneguts, però per fer-ho mínimament bé, primer hem de conèixer nosaltres mateixos el patrimoni, com a mínim l’inclòs a la carta de la UNESCO. Repassem-ho.

Us heu aturat mai a la Torre del Escipions o a l’Arc de Berà? Quant temps fa que no heu passejat per les Muralles? Coneixeu la volta llarga del conjunt Circ – Torre del Pretori? Us heu situat mai sobre l’eix del carrer Cos del Bou per apreciar la dimensió del Circ des de les grades de la capçalera fins a la façana de l’Ajuntament? I a l’eix de la Catedral, al Pla de la Seu, on era el Recinte de Culte de Tarraco? Teatre i Necròpolis tenen excusa per culpa de l’Administració que no facilita precisament les coses. També té excusa la Pedrera del Mèdol, inexplicablement tancada. Un dia parlarem exclusivament sobre ella.

I què em dieu de Centcelles? Fa pocs anys vaig organitzar un acte a la sala principal i la meitat del nombrós grup, tots d’aquí, no el coneixien. Heu fet la visita guiada per la Vil·la dels Munts?, allà no podreu dir allò de «me la imaginava més gran». L’Amfiteatre i el Fòrum de la Colònia, es veuen gairebé des de fora, però heu entrat? Us asseguro que la visita s’ho val, i si tens la sort d’anar amb un bon cicerone, l’experiència és imprescindible, ni que estigui plovent a bots i barrals. I què em dieu de l’Aqüeducte de les Ferreres, el nostre estimat Pont del Diable? Abans hi anàvem d’excursió o a menjar la mona, i ara?

Us heu imaginat mai les dimensions de la plaça del Fòrum Provincial? Doncs anava de la Torre de Pilat a la Torre de l’Audiència, i de punta a punta del Carrer Major (318 x 175 m, amb una superfície equivalent a cinc camps de futbol). Cal fer un petit esforç afegit i passar de ser simples contempladors, a viure realment el patrimoni.

Aquest esforç d’imaginació el podríem aplicar per a intentar visualitzar mentalment com era el Temple d’August a partir d’una simple moneda. O intuir que a l’Arc de Berà li manca l’àtic, segons els models existents a Roma, com per exemple l’Arc de Titus.

També podem imaginar la, més que probable, volumetria de la Torre del Escipions coronada per un cos piramidal de la mateixa pedra. I davant de tot això, ens atrevim a intervenir sobre el patrimoni i recuperar en part la seva imatge inicial o la projectada? L’altre dia, a aquestes mateixes pàgines del Diari, es publicava una imatge de la maqueta de la Catedral amb el remat del frontó (gablet) i els pinacles. Ho finalitzem? Fora molt menys agosarat que a la Sagrada Família. Hi ha coses que són evidents, com aquesta, però no gosem a fer-les per no trencar inèrcies de segles. Però, i si ho féssim amb materials lleugers i desmuntables, definint no més les línies i els plans, sense omplir els volums?

Sí, ja conec la resposta, de moment hi ha altres prioritats, tot i que no costaria gaire fer-ho amb sistemes de realitat virtual. Com l’emprada a la propera sèrie de vuit capítols produïts per Digivisión, TVE i d’altres sobre ‘enginyeria romana’. En alguns dels capítols surt Tarraco. Malauradament haurem d’esperar fins a primers de 2016, però anuncien novetats per aquesta primavera. He tingut la sort de veure una petita mostra i és realment espectacular i sorprenent.

És una forma, molt còmoda per a l’espectador, de mostrar el patrimoni, però deixeu-me insistir: coneixeu els 14 monuments i indrets relacionats i que ens van fer merèixer la declaració com a Patrimoni de la Humanitat? Els podem combinar amb aquesta activitat tan sana i que tant ens agrada de caminar, i organitzar sortides culturals combinades. Segur que alguns dels grups de caminadors locals s’hi apunta. Ja hi podeu comptar amb mi.