Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Reivindicar els productes locals

Conca de Barberà i Muntanyes de Prades. Alguns restaurants introdueixen en els seus plats, per exemple, el safrà, però encara queda molta feina per fer: apropar-los als nous consumidors i clients

Alba Tudó

Whatsapp
Imatge de l’all de Belltall. FOTOS: cedides/DT

Imatge de l’all de Belltall. FOTOS: cedides/DT

Les patates de Prades. FOTOS: cedides/DT

Les patates de Prades. FOTOS: cedides/DT

L’all de Belltall, la castanya de Vilanova de Prades, el safrà de Santa Coloma de Queralt. Aquests són alguns dels productes que la Conca de Barberà i es vol reivindicar i donar-los a conèixer.

Cada cop són més restaurants que introdueixen el safrà als seus plats. No obstant encara queda feina a fer: apropar-los als nous consumidors i clients, a través de la cuina del territori.

El president de restauradors de la Conca de Barberà, Josep Ramon Guiu explica que «els productors diuen que són productes deu i s’han anat perdent per la falta de gent que cultiva, i molta gent que s’ha despoblat del món rural» i afegeix que «potser les administracions haurien d’ajudar a erradicar aquest problema posant més facilitats per tal que hi hagi més llocs de treball». Per exemple l’all es cultiva a Belltall des de fa més de 300 anys. El període de màxima esplendor va ser els anys 40 i 50 del segle XX en el qual es produïen uns 400 forcs (de 100 cabeces cadascun) per casa. Anualment uns camions passaven per Belltall per comprar-los i vendre’ls posteriorment a Banyoles. També en comercialitzaven al «Xerrameco» de Vallbona, al «Lara» de Reus, a l’Asabaló de Cabra del Camp o al «Rata» de la Guàrdia dels Prats.

La producció d’alls significava un 30% de la producció agrícola de les famílies (la resta era el cereal). Per a algunes famílies podia arribar a ser el 80% de la producció. També en petites quantitats es comercialitzava als mercats pròxims com per exemple Tàrrega, Agramunt o Sarral. Montse Sánchez fa 27 anys que va comprar una casa a Belltall enamorada per l’indret.

Es va involucrar amb la vida del poble fins que el 2011 va comprar unes terres on plantar all de Belltall. La seva voluntat ha estat i és recuperar l’All de Belltall. No obstant això, el problema és que hi ha més demanda que producció.

La castanya de Vilanova
La castanya de Vilanova és més petita que l’habitual, molt dolça i gustosa, ja que els castanyers no es fan en una zona humida. La castanya es comença a collir a partir del 15 d’octubre i, malgrat que a Catalunya no hi ha una indústria de la transformació de la castanya per tal d’elaborar confitures o altres productes, les castanyes que es cullen serveixen per celebrar la festa anual. Un dels productors és Josep Badia que va comprar finques amb l’objectiu de crear un centre d’investigació de la castanya, i per recuperar-la. Un altre dels productes que s’han de reivindicar són les patates de Prades. La producció anual va passar dels 330.000 kg que es van conrear l’any 2000 als 60.000 l’any 2018. Actualment hi ha uns 20 productors i celebren la Festa de la Patata el diumenge següent de l’arrancada de la primera patata.

La Conca de Barberà i la Baixa Segarra havien sigut importants centres productors i comercialitzadors de safrà fins començaments del segle XX, un safrà considerat un dels millors del món per les seves aromes i sabors. 

Aromis ha motivat més de vint pagesos a plantar i collir safrà, la flor d’un dia, amb la il·lusió de fer el millor safrà en cultiu ecològic certificat CCPAE i UE. Es planta a primers de setembre, es recullen les flors des de mitjans d’octubre fins a mitjans de novembre, cada dia cal collir de bon matí i a la tarda treure’n els brins de la flor. A Montblanc i a Montblanc tenen una fira del safrà.

Safrània
Es tracta de diferents esdeveniments al voltant de la gastronomia i els productes de proximitat. Els dies 20 i 21 hi haurà el vermut popular

Temas

Comentarios

Lea También