Rojalons, set cases i vuit forns

Rojalons és un petit nucli de les Muntanyes de Prades situat entre Montblanc i Rojals. Actualment és un nucli abandonat on només habita una sola persona. Els seus habitants es repartien entre les cases següents: Cal Vicenç (dues cases), Cal Jup, Cal Llort, Cal Pastoret (dues cases), Cal Ferré i Cal Llarg. A banda de les cases habitades, a Rojalons també hi havia altres construccions com diferents corrals i pallisses amb les seves corresponents eres.

La gent de Rojalons depenia de Montblanc, encara que el seu nom, etimològicament, s’assembla al de Rojals que fou municipi propi fins a l’any 1940. Mai no van tenir església. Eren batejats a la parròquia de Santa Maria i, posteriorment, a finals del segle XIX, a l’església de Sant Miquel, situades a Montblanc.

Aquest llogaret ja consta documentat en una concòrdia de 1330 com a nucli habitat dins del terme de Montblanc. No tornem a trobar dades sobre els seus habitants fins al 1731 quan es comptabilitzaven quatre cases de segona qualitat i habitades per famílies pageses. Segons descripcions del segle XIX (1846) se li assignen a Rojalons 15 veïns i 75 habitants.

Al diccionari de Pascual Madoz (1847-1849) hi podem llegir: «Rojalons: arrabal de la villa de Montblanch, en su partido judicial y provincia de Tarragona, situado a la mitad de camino que conduce de dicha villa a Rojals, en lo alto de una cuesta, y en una planicie muy cerca de la cima del monte. Consta de 8 casas».

Al nomenclàtor de 1860, hi consta Rojalons com a ‘Caserio’ amb 7 cases habitades i 1 casa habitada temporalment, sense especificar el nombre d’habitants. Al nomenclàtor de 1887, hi consten 35 habitants en 7 edificis d’una planta i 2 edificis de dues plantes. Segons el padró d’habitants de Montblanc de 1889, a Rojalons hi residien 43 persones de les quals quatre eren naturals de Rojals, una d’Alcover, una de Montblanc i la resta del propi nucli de Rojalons. Tots es declaraven pagesos menys un pastor, Juan Pàmies Nogués, vidu de 70 anys i un cec solter, Pere Andreu Cavaller, de 22 anys. Al padró municipal de Montblanc de 1910 hi ha 8 famílies amb 43 habitants i al padró de 1920 només trobem empadronades tres famílies que sumen 20 habitants. A l’octubre de 1922 (setmanari La Nova Conca 14/10/1922), es reconstruïen la font, abeurador i rentadors que els aiguats de l’estiu havien destruït per complet, a càrrec de l’Ajuntament de Montblanc.

A la publicació La Nova Conca del 28 d’abril de 1923 trobem la crònica de l’Agrupació excursionista Elionor sobre una excursió realitzada el 22 d’abril, des de la Vall de Montblanc fins a la Riba. A l’arribar a Rojalons fan la descripció següent: «A la vista del caseriu de Rojalons, amb els seus corrals de pedra tapiada i d’aspecte beniurriaguelés, trobem dues dones joves i fresques amb mocador al cap, espardenya embetada i conduint pel ronçal dos matxos airosos, de cua llarga i balancejant rítmicament la carga del cim del bast. A cal ‘Cego’, fem parada i beguda, la qual ens és servida a peu dret, pel cec que dóna nom a la casa, home grassó d’uns cinquanta anys ben conservats, que tresca a les palpentes per la casa i llurs voltants». Aquest personatge cec que serveix la beguda és en Pere Andreu Cavaller, que constava al padró de 1889 i que l’any 1923 tenia uns 56 anys. Més tard el tornarem a trobar al padró de 1945 amb 77 anys i solter.

Al nomenclàtor de 1930 torna a figurar el nucli de Rojalons. Aquesta vegada consta com a ‘Aldea’ amb 21 habitants en 4 cases habitades i 7 cases habitades ocasionalment. Al padró municipal d’aquest mateix any són 18 els habitants. Al nomenclàtor de 1940 Rojalons consta amb 20 habitants i 10 cases habitades. Al padró municipal però, només hi ha 17 habitants repartits en tres cases.

Als padrons municipals de Montblanc que encara es conserven a l’Arxiu Comarcal trobarem famílies inscrites a Rojalons des de 1889 fins al 1955. Hi ha un padró, el de 1924, on estranyament només hi consta una família empadronada.

Com es pot veure al llarg dels anys, el nombre d’habitants de Rojalons sempre ha estat baix. De fet, la dita popular ja diu «Rojalons, set cases i vuit forns», en consideració als seus pocs habitants i al fet de trobar-se situat en un altiplà de muntanya on la major part de les terres eren plantades de cereals. El gra obtingut el deurien moldre als diferents molins fariners situats dins la vall dels Lladrons i amb la farina feien pa als forns de les cases.