Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Susannes: "Amb la meva música reivindico la pagesia"

La pagesa i compositora vallenca presenta el dijous 18 al Festival Altacústic d’Altafulla el seu treball ‘Dona llavor’ amb una banda molt particular

Gloria Aznar

Whatsapp

La vallenca Susannes es defineix com a cantautora rural. Pagesa i compositora integra els sons de la terra, la seva olor, el valor dels aliments de proximitat i dels petits productors en la seva música. I ho fa amb els estris del seu dia a dia i amb els animals que l’acompanyen al camp. El seu segon treball, Dona llavor, és el resultat d’aquesta simbiosi, que el dijous 18 de juliol presenta al Festival Altacústic que se celebra fins dissabte a Altafulla.

Què és una cantautora rural?
Que m’inspiro en la meva feina per cantar cançons. A través dels meus temes reivindico la valoració de la pagesia del territori i que la gent reflexioni sobre d’on ve el menjar que es consumeix. Valorar l’agricultura que es fa aquí i els petits productors.

Quin problema té la pagesia catalana?
Les grans distribucions. Les grans superfícies estan marcant els preus dels productes i els productors no podem fer la venda directa. Llavors jo el que defenso és un tipus de consum on es doni valor als productors i al sector primari que tan maltractat està. La compra també té un poder polític i és important donar suport a les cooperatives del territori, a petits productors, que abans d’anar a comprar pensem a qui estem donant suport.

Al disc, la bateria és una bóta d’un petit celler. I els sons dels animals com ara vaques, porcs, gats, granotes o gallines prenen protagonisme. És la Naturband.

Vostè, a més a més parla de la pagesia i la dona.
Sí, per això el disc es diu Dona llavor.
En quina situació es troba la dona pagesa?
Està doblement invisibilitzada. El que faig en Dona llavor és un paral·lelisme entre els cicles de la natura i els de les dones. És un vessant més interior.

Com és ‘Dona llavor’?
Té la peculiaritat que està fet a veu i guitarra i hi ha molts instruments que formen la Naturband.

La Naturband?
Està composta per sons que m’acompanyen en la meva vida de pagesa. És a dir, en comptes de posar una bateria, l’equivalent a la percussió major és una bóta d’un petit celler que es diu Dasca Vives, que fa vi biodinàmic. També les meves carabasses. En lloc d’una caixa de la bateria és l’aixada i el rasclet. També els grans d’espelta que cultivo, fruits secs... He jugat amb la sonoritat de la ruralitat. I no només surten  al disc sinó que realment estan integrats dintre de l’harmonia de la cançó.

Com ho ha aconseguit?
Fa més d’un any que estudio al laboratori musical de Reus  amb la productora del disc, que és l’Olga Pes, que va ser la que em va donar la idea de la Naturband. Llavors vaig guanyar el Premi del públic i el del jurat del concurs de PorAutors 2018 i un dels guardons era un Home studio. Amb ell em vaig dedicar a gravar tots els animals i tots tenen una història. Per exemple, el Panxo és un porc que va ser rescatat, la gallina me la vaig trobar per la carretera, els gats són de casa meva, granotes, vaques i també vaig anar a veure diverses ramaderes.

Susannes amb el porc Panxo.

I com aniran a l’Altacústic?
La Naturband vindrà pregravada. És un disc en què hi ha molts elements, és un disc d’escoltar moltes vegades. També té fotos que es poden mirar escoltant-lo perquè els sons no són evidents.

Els oients han de fer un esforç?
Sí, perquè està tot integrat en la melodia. No és que realment surti una vaca, sinó que la vaca fa la melodia de la cançó. És a dir, en lloc de buscar un baixista són els «mus» de les vaques els que van jugant, llavors és una cosa que no és evident. A més a més, cada cançó del llibre està acompanyada per diferents dibuixos que van lligats als temes.

Els dibuixos són seus?
No. De diferents artistes. Hi ha una cançó en què parlo d’Argelès-sur-mer i de l’exili del meu avi i són dibuixos que va fer ell del camp. Hi ha una altra que va fer una ramadera de les que vaig anar a veure. Tot va molt lligat.

Les seves lletres parlen d’un món més sostenible. Però quan hi ha un concert, el després sempre és molta brossa en forma de gots de plàstics, ampolles de vidre... Com es pot combinar tot plegat?
Primer de tot amb els gots reutilitzables. Que cadascú porti els seus gots o ampolles de vidre cobertes. 

Té algun tema contra els plàstics?
Encara no.

Encara...
Sí, perquè és un tema que forma part de les nostres vides, de la quotidianitat i és important reflexionar i minimitzar la nostra petjada en aquest planeta i pressionar sobretot a les grans superfícies en l’àmbit de consum, boicotejant el consum i fent alternatives. Crec que és a nivell de consciència social.

Com ara ‘Dona llavor’?
Sí. Aquest disc per exemple està fet tot de cartró. Tot està molt integrat com la portada, que és una imatge de body painting, de mi mateixa mig enterrada entre les llavors que cultivo. En aquest disc també hi ha moltes alternatives perquè parlo de cellers, de llocs de formatge ecològic amb les cabres... És la riquesa no només pel que fa al consum sinó en quant a cultura de l’agricultura.
 

Temas

Comentarios

Lea También