Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Un santuari amb l’essència dels veïns de Sarral

L’ermita dels Sants Metges celebra enguany el 50è aniversari de la seva inauguració. Josep Puig Torné va ser l’encarregat de fer-la nova l’any 1970

ALBA TUDÓ

Whatsapp
Exterior de l’ermita de Sarral. FOTO: ALBA TUDÓ

Exterior de l’ermita de Sarral. FOTO: ALBA TUDÓ

«L’ermita vella de Sarral estava en males condicions, plena de guixos i poques pedres i no es podia arreglar res», recorda l’arquitecte local Josep Puig Torné. La millor decisió era fer l’ermita de nou, una construcció que enguany compleix 50 anys. «La gent opinava i al principi no hi estaven a favor», diu l’arquitecte.

L’any 1966 l’edifici vell amenaçava ruïna. El poble, a proposta del rector mossèn Morell i seguint l’opinió de l’arquitecte Puig Torné, va decidir construir una capella nova. L’edificació, segons el projecte, es va dur a terme en etapes. La primera, entre l’octubre de 1967 i setembre de 1969, va ser l’obra pròpiament dita. La segona, acabada el 1970, de l’embelliment. Josep Puig Torné va decidir enderrocar les parts que estaven en mal estat, conservant l’absis original, que es mantenia en condicions acceptables.

Membres del Patronat amb l’arquitecte Puig Torné. FOTO: ALBA TUDÓ

Al moment que va començar a tenir forma «la gent trobava pedres als marges i a les cases velles. I les va portar a l’ermita. «Així s’ho va anar fent seu. Arrel d’això va sorgir la idea que els veïns portessin eines de casa seva per fer la portalada», afirma Puig Torné.

La portalada és un dels trets més característics de l’ermita. Consisteix en una gran reixa vidrada que integra eines agrícoles, instruments de les arts liberals i vidres policroms. Recorda a la típica rosassa. «Li vaig comentar al meu amic Grau Garriga –que era tapisser– que féssim com un tapís però de ferro i vidre», remarca Josep. Al principi, volien que tot sigués d’alabastre, però com que pesava molt, van desestimar l’opció. Així, a la portalada hi ha alabastre a més de les eines de ferro.

L’ermita vella era molt fosca. La nova la van fer completament oberta i que entrés molta lum. L’edifici, de línies sinuoses, abraça l’antic absis gòtic i té com elements més característics el campanar de formigó que suporta la coberta i la gran vidriera de l’entrada, dissenyada per Grau Garriga. S’ha conservat l’escalinata del segle XIX, flanquejada per les estàtues dels dos sants.

 Interior de l’ermita on es poden veure al fons sant Cosme i sant Damià. FOTO: ALBA TUDÓ

L’obra va costar 1.331.634,50 pessetes. S’ha de deduir les aportacions de treball físic i intel·lectual de la gent que va intervenir-hi. El projecte va respectar l’absis gòtic de la primitiva ermita, que va ser determinant en l’intent d’aconseguir una fórmula moderna que lligués amb la tradició.

El material emprat, parets de maçoneria i encofrats de formigó armat, permeten donar atrevides formes curvilínies d’inspiració le corbusierana.

A la coberta s’utilitza la teulada tradicional de teula àrab que lliga perfectament amb les formes modernes i amb els materials tradicionals que apareixen vistos (pedra, encofrats, etc.).

«La meva obra més important»

Sobre la importància del santuari sarralenc, l’arquitecte diu que «per mí, l’ermita ha estat l’obra més important que he fet mai. De fet, soc fill d’aquí i per mí és un honor», remarca satisfet l’arquitecte, assentat en una cadira a dins de l’ermita. «Al principi, la meva mare em deia que no ho fes ja que la gent del poble estava en contra, però finalment ho vaig fer».

Pel que fa els sants –sant Cosme i sant Damià–, «es van baixar en processó fins a l’església i el dia que les obres es van acabar van tornar en processó», comenta Rosa Mari Cantó, membre del Patronat de l’ermita dels Sants Metges de Sarral.

«Hi ha molta devoció a aquests sants. De fet, del segle XV a ara hi han hagut dues o tres còleres i la gent pujava a l’ermita a veure els sants», diu Joan Bonet, membre del Patronat (els seus avis van ser els últims ermitans de Sarral). De fet, ara estan investigant quants van viure aquí i d’on eren.

«Els ermitans venien anissos i la gent de la comarca i de Sarral, a més de veure els sants, aprofitaven i també anaven a buscar aigua de la font», afegeix Bonet. Ell, periòdicament, puja a l’ermita a netejar i fa les tasques de manteniment que es necessitin. «Jo ho disfruto. M’agrada fer-ho», somriu. Ara, a la casa dels ermitans hi ha un restaurant.

També, cada dia les dones del poble pugen fins a l’ermita a fer-hi quilòmetres. «Algunes venen a demanar alguna cosa ja que han estat malaltes», detalla Rosa Mari Cantó. De fet, cada 26 de setembre se celebra a Sarral la Diada de Sant Cosme i Sant Damià, patrons del municipi.

La jornada s’inicia amb l’ofici solemne en honor als sants i amb la benedicció de la coca amb raïm, un aliment que només es menja per aquesta diada. Després de repartir-la, té lloc la tradicional ballada de sardanes i el dinar de germanor.

«Hi ha molta fe en aquests sants», puntualitza Cantó. «En el meu cas, quan era petit i estava malalt, els meus pares m’hi portaven», recorda Josep Puig Torné.

Actes per l’aniversari

El Patronat de l’ermita dels Sants Metges de Sarral demana subvencions a les diferents administracions, vetlla pel manteniment i ara organitza els actes del 50è aniversari de la inauguració.

«La gent del poble s’estima l’ermita i no costa gens que la gent hi col·labori, a més d’entitats o empreses de Sarral. Això és d’agrair», diu Cantó satisfeta. La previsió és que hi hagi una activitat mensual, com per exemple alguna exposició de fotografies, xerrades, activitats infantils... «Ho anirem anunciant a poc a poc. Alguns actes encara els estem preparant», afegeix.

El pròxim mes de setembre faran la festa gran. «Serà la clausura d’aquest 50è aniversari de l’ermita», conclou Rosa Mari Cantó.

Temas

Comentarios

Lea También