Una exposició fotogràfica recull 50 anys d’història del Pont d’Armentera

La sala del bar de la cooperativa acull l’exposició ‘El Pont: un tomb per la història’ on es poden veure 520 fotografies en blanc i negre sobre el poble de l’any 1929 fins al 1970. Enguany l’Associació de Jubilats del Pont d’Armentera celebra el 25è aniversari i per aquest motiu han decidit impulsar aquesta mostra.

«Fa 15 anys que recopilava fotografies de veïns i veïnes i després de sis mesos de feina hem volgut fer una exposició per la gent del poble i està agradant molt», explica la presidenta dels Jubilats del Pont d’Armentera, Àngels Boada que ha tardat uns sis mesos per preparar-ho tot. Ha triat les imatges que més li agradaven, les ha ampliat i ha preguntat els noms de les persones que hi apareixien.

Hi ha 33 temes diferents col·locats amb plafons que il·lustren sobre els costums del poble, llocs que han canviat, la rutina dels veïns i veïnes, esdeveniments importants, entre altres.

Per exemple, un dels plafons està dedicat a la Llúcia, la llevadora del Pont. Ella va assistir a tots els parts de les dones dels anys 20 fins als 60. «Era molt curosa i vam trobar una llibreta on hi havia tots els noms dels parts de la gent del poble. A l’exposició es pot veure, però a més nosaltres hem transcrit a ordinador la llibreta», detalla la presidenta de l’Associació de Jubilats. Un altre plafó és sobre el dia a dia. Per exemple era típic anar a passejar a peu, amb bicicleta per la carretera que anava per Santes Creus.

Les Caramelles

Una altra de les tradicions del poble era cantar Caramelles. Ara s’ha perdut. Les Caramelles són unes cançons populars típiques que es canten per Pasqua per celebrar la bona nova de la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà. Els intèrprets o ‘caramellaires’ són grups d’infants o d’adults que surten a cantar per cases i masies el dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del diumenge i del dilluns de Pasqua. S’acompanyen d’instruments diversos. «Hi havia molta gent, i sobretot gent del Pont d’Armentera. La foto més antiga d’aquest tema és dels anys 30 i coneixem a poca gent», afirma Boada i afegeix que «als anys 30 hi va haver un aiguat molt gran en un dels ponts i també hem trobat imatges d’aquest fet». Precisament, un dels temes de l’exposició són els ponts. Alguns s’han perdut. «La distracció d’aquella època era anar al riu, passejar. Hi ha diverses imatges que ho mostren».

Un fet que va tenir lloc als anys 40 i que va ser important és l’accident de la ‘Pontorrina’. Va caure l’autobús al molí de Santes Creus. Hi va haver algun ferit i també hi ha imatges dels fets. L’any 1954 es va obrir una sucursal de la ‘Caixa de Pensions’ hi va assistir el fundador de la ‘Caixa’. «Va ser un dia molt important pel poble».

«Hi ha moltes històries curioses. Per exemple hi havia un senyor del poble que feia 2 metres i va plantar unes cols a l’hort de la varietat geganta. Li van créier tant que feien 5 metres. Així doncs va idear una canya amb un ganivet a la punta per poder tallar millor la col», afirma la presidenta. Una altra curiositat és la ‘mitja-hora’. «Quan ballaves amb un noi al ball de nit, hi havia dues parts i a la meitat es feia un descans. Era tradició que el noi que havies ballat l’últim ball et pagués la beguda. A vegades sortia algun festeig, això era als anys 60», diu. A l’exposició hi ha diverses imatges de veïns i veïnes del poble fent la beguda a la ‘mitja-hora’. També es pot veure l’envelat de la Festa Major i la gent que ballava.

«Al pati de les escoles s’hi instal·lava l’envelat, però el terra no era asfaltat i hi havia un senyor del poble que batia fang i palla i deixava la pista del ball preparada per ballar», assegura.

La Guerra Civil -que va marcar a tots els pobles, i el Pont no en va ser l’excepció-, l’escola, el jovent, les rutines, casaments, la fira de Vila-rodona. Aquests són alguns dels temes de l’exposició i que ha agradat als veïns i veïnes del poble. La mostra es va inaugurar per la Festa Major. «Vam pintar i netejar la sala i en principi la mostra es quedarà aquí permanent. Amb les fotografies que tenim podria donar per a una altra exposició fotogràfica», conclou la presidenta i afegeix que «ens agradaria fer-ne un llibre, però de moment estem estudiant la manera».