Más de Tarragona

Yvonne Fuster, la canareva dels angelets

Novetat. El novè volum dels Contes del Seguici estarà dedicat tant a un acte, l’Entrada, com a
un element, la Moixiganga

JORDI BERTRAN

Whatsapp
Fuster, envoltada dels moixiganguers davant Fuster, envoltada dels moixiganguers davant la porta de Santa Tecla de la catedral. FOTO:  Fabián Acidresporta de Santa Tecla de la catedral. FOTO:  FABIÁN ACIDRES

Fuster, envoltada dels moixiganguers davant Fuster, envoltada dels moixiganguers davant la porta de Santa Tecla de la catedral. FOTO: Fabián Acidresporta de Santa Tecla de la catedral. FOTO: FABIÁN ACIDRES

Yvonne Fuster ha il·lustrat el nou volum de la col·lecció ‘Els contes del Seguici de Tarragona’, el novè d’aquest projecte de l’Associació d’Amics de la Colla Jove i d’Insitu Comunicació. Amb un enigmàtic títol Els angelets de santa Tecla, enguany l’element protagonista és la Moixiganga, però per primer cop també se centra en un acte concret de la festa gran: l’entrada del Braç de Santa Tecla. La primera tingué lloc fa 700 anys.

L’Yvonne és canareva: nasqué a Alcanar el 1972. Treballa a l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona com a assessora de plàstica de les escoles públiques, en la segona etapa en aquest centre. Abans havia realitzat una substitució durant cinc anys. Forma els mestres i els facilita una programació en les arts plàstiques. «M’interessa molt l’educació», apunta.

Des de la pintura mural

Però ella prové de la pintura mural, en què es preparà. «Venia de pintar abstracte, el que en dic art brutalista, gestat amb material de la terra. Només volia terra d’Alcanar i les seves fulles de taronger. Tot plegat també té la seva dimensió poètica», detalla apassionadament.

En canvi, el llibre –que es presenta el pròxim dijous 16 de setembre a l’església de Sant Miquel del Pla– està als antípodes. «Vaig arribar a la il·lustració a través d’un conte que em va encarregar la Rat Cebrián sobre el càncer. Vaig entrar en el tema i viure un calvariet durant nou mesos», rememora. Però la il·lustració la captivà i ha fet més projectes amb Cebrián, la qual també participa en l’assessorament de la col·lecció del seguici.

«Per mi il·lustrar ha estat un descobriment!», assegura la Yvonne. «Aquest conte de la Moixiganga ha estat un repte important. De fet, les he passat putes», se sincera. Kiko Méndez, d’Insitu Comunicació, en fou l’instigador. «El Kiko em va enredar perquè havia treballat les flors, i com que la Moixiganga en porta als barrets, va creure que era una bona opció».

Tot i que la il·lustradora estudià a Tarragona i viu al municipi dels Pallaresos, va haver de realitzar una processó del Braç de Santa Tecla amb la Moixiganga per situar-se. «En la festa tot és molt reconsagrat», considera. «M’agrada molt la part antiga de Tarragona. Xafes allà on ho han fet altres durant segles». Aquesta percepció fa que el conte sigui un passeig esplèndid per alguns escenaris principals de la festa, on es barreja el patrimoni immaterial protagonista amb el monumental com a decorat.

L’entrada com a epicentre

«L’entrada del Braç ha estat l’escena més complexa», explica alleugerida. D’aquesta manera, el conte aplega el zenit de Santa Tecla amb una imatge polièdrica en què les nenes i els nens podran identificar bona part dels elements festius. «He xalat dibuixant els angelets protagonistes del conte, que van ser els primers a fer, i les flors, amb molta presència».

La il·lustradora contrasta l’activitat plàstica anterior amb l’actual: «La pintura mural era per a mi i m’era igual que m’entenguessin. Ara faig detalls infantils, que formen part de tu. Amb la il·lustració m’he descobert a mi mateixa. I com explico una emoció a una persona que mira el conte, necessàriament busco el flux comunicatiu».

Aquesta canareva porta més anys al Camp de Tarragona que a Alcanar, a les Terres de l’Ebre. «Al principi notava que aquí la gent tenia poc salero, però ara ja trobo que és diferent». Potser per això també té debilitats per certs moments de les festes de Santa Tecla. «El xaneta al balcó m’emociona i la pinya formada entre tots me commou».

Precisament en aquesta novetat familiar veuran uns quants xanetes, i els més petits descobriran el significat dels primers pilars. Tot plegat, en un any en què podran tenir a les mans l’entrada del Braç de Santa Tecla però no viure-la al pla de la Seu.

Temas

  • Maireta i seitó

Comentarios

Lea También