Aiguats: «No hauríem d’ocupar llocs devastats pel riu»

Diferents experts van debatre ahir en una taula rodona les causes i les conseqüències dels aiguats del passat octubre. L’acte es va realitzar al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí que estava plena de gom a gom.

«Els aiguats del 94 van ser més durs perquè van deixar 10 víctimes mortals. Val a dir que a l’Espluga va ser mnys destructiva però el Francolí va sortir més de mare que en aquesta ocasió», va recordar ahir el cap de meteorologia de TV3, Tomàs Molina. Precisament fa un mes cabal del riu Francolí superava els 1.230 m3/s quan, habitualment, no arriba a 1 m3/s.

Va afegir que «hauríem d’intentar no ocupar llocs devastats pel riu ja que això pot tornar a passar».

Qui va veure la riuada del 10 d’octubre de 1994, feia tot just 25 anys, afirmava que la riuada de 2019 ho havia superat.Els ponents van intentar respondre preguntes com per què va créixer tant el cabal del riu? Quin paper hi té el canvi climàtic o com hauria de ser la gestió mediambiental del territori per evitar aquests episodis? Tots ells van analitzar els motius i els efectes d’una riuada que s’ha emportat vides i que ha canviat per complet el paisatge quotidià dels espluguins i veïns de la Conca de Barberà. «Ara es parla molt del canvi climàtic i encara hi som a temps de canviar-ho. Per exemple fa 25 anys les energies renovables eren cares i ara ja no», va remarcar la física Assumpta Farran.

Per la seva part, el sotsinspector del cos de Bombers de la Generalitat Jordi Castellví va assegurar que «ens hem d’adaptar aquest sistema. Per exemple perquè no comprem fusta de pi negre que és d’aquí?».

«Una de les realitats que hem d’assumir és que el riu no baixa perquè hi ha molts arbres, i ens hem d’adaptar als temps», va dir Tomàs Molina.

No obstant, el sostinspector del cos de Bombers va recordar que el número d’incendis ha baixat però que els boscos no estan adaptats al canvi climàtic. Al torn de preguntes, Mariona Rendé del Celler Rendé Masdéu va lamentar que «nosaltres portàvem 200 anys allí i mai havia passat. Som moltes les famílies que ho hem perdut tot, però seguim dient que abans que passés tot això havíem parlat amb l’Ajuntament, amb l’ACA per fer-hi alguna cosa ja que allí hi ha molta canya».

La taula rodona va precedir un extens programa d’activitats que Riuada Solidària ha preparat per aquest cap de setmana amb l’objectiu de recaptar fons per als damnificats gràcies a la col·laboració de nombrosos col·lectius, entitats i persones que han mostrat la seva solidaritat i s’han posat a disposició per oferir activitats esportives, musicals, infantils i culturals durant tot el cap de setmana.

Si bé la taula rodona d’ahir volia ajudar a entendre els motius de la riuada, avui també s’han programat caminades per la llera del riu que ajudaran a entendre les seves afectacions. Aquestes caminades guiades compten amb els comentaris dels experts Pitu Amigó, Ester Trullols, Gonzalo Gil, Miquel Trullols i Andreu Campdepadrós.