El món rural encara manté, en l’imaginari col·lectiu, certs estereotips erronis. Amb l’objectiu de superar-los, crear una nova mirada des de la pluralitat, defugint de la visió centre urbana i, sobretot, generar una reflexió sobre com tractar el món rural als mitjans de comunicació i a les produccions audiovisuals, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Col·legi de Periodistes de Catalunya publiquen noves recomanacions i un llibre, titulat Nous imaginables del rural; literatura, cinema i mitjans en el context espanyol. Parlem amb el seu impulsor, el catedràtic del Departament d’Estudis de Comunicació de la URV i professor de periodisme i anàlisi de mitjans, Enric Castelló.
És sorprenent que en ple segle XXI encara hi hagi estereotips en el món rural...
En l’imaginari col·lectiu històric i també en la cultura, tant pel que fa a la ficció com en productes periodístics, han estat lligats a un món del sector agrari i primari amb uns estereotips pejoratius; una mena de rèmores que ara per ara són anacròniques perquè s’han anat superant.
Són unes recomanacions que actualitzen les que es van proposar el 2009.
Efectivament, i en 15 anys han passat moltes coses a nivell rural, temes que s’han posat molt clar a l’agenda informativa, com el despoblament, la presència de les energies renovables, el nou model agroalimentari... sempre hi ha hagut molta reivindicació de la pagesia, que havien detectat que moltes temàtiques requerien d’una renovació.
Quina visió creu que en tenim actualment?
Es vol defugir del victimisme, però sent conscients que és un món molt castigat, perquè hi ha unes circumstàncies molt dures. S’ha d’acceptar aquest context de canvi climàtic, de falta generacional, de globalitat, de doble invisibilització de les dones... però que també estan molt avançats i ben connectats, amb projectes que tenen en compte la tradició, però renovant-la.
Potser també ho idealitzem, pensant en les vacances.
És cert, a les ciutats encara pensem en la ruralitat com un lloc pel descans i d’escapada, però hem de veure les coses des d’un punt de vista sistèmic.
Però hi ha una nova sensibilitat...
Sí, i nosaltres hi parlem molt en aquest nou projecte. Hi ha hagut un gir tant en la cultura com en els mitjans, perquè cada cop estan més atents al món rural, amb una sensibilitat més ampliada i una nova aproximació que es crea intentant ser més presents en aquestes comunitats.
Moltes coses no es perceben igual si no es veuen ‘in situ’.
Precisament és una de les recomanacions que proposem: la necessitat d’anar als llocs, de trobar-se amb la gent i parlar-hi... sabem que hi ha molts professionals que els agradaria tenir aquest nivell de profunditat, però som conscients que el periodisme es troba en un context molt precari. Per això també fem referència als mitjans de la importància de tenir i destinar-hi els recursos suficients.
És que els problemes que hi ha al món rural són de tots.
Per descomptat! S’ha vist molt amb la sequera... jo sempre vull mirar-ho en positiu: hi ha vegades que els canvis semblen repetitius i cíclics, però és a poc a poc quan podem fer moviments entre tots per millorar.
Ha tingut ‘feedback’ de com s’ha rebut la proposta?
Les associacions i els mitjans col·laboradors van expressar que estaven molt contents amb el resultat. És un document que tracta molts temes i una feina col·lectiva i orgànica, que es pot ampliar.
