Unes campanes amb nom propi, uns passadissos subterranis secrets o una dansa documentada fa més de cent anys. Tots aquests ingredients- i molts més- es barregen a Els Garidells, recull fotogràfic d’un temps passat, un llibre sobre la història del municipi que s’acaba d’editar i que està ple d’anècdotes, curiositats i centenars d’imatges que són testimoni de diverses generacions del poble.
Dos veïns d’aquest municipi de l’Alt Camp, Pere Gras i Olga Duch, porten anys documentant la història del poble de la primera meitat del segle XX a través de fotografies antigues i de la recerca d’informació i dades.
Aquesta història va començar sense saber-se com seria el seu desenllaç i a poc a poc va anar creixent, deixant un important testimoni per al futur. La tasca dels seus autors, s’ha convertit ara en un llibre de 200 pàgines que documenta el dia a dia dels vilatans i que posa nom a cares anònimes aportant dades sorprenents.
L’inici de tot
«Fa uns anys, vaig agafar els meus àlbums familiars per digitalitzar-los i vaig pensar que això mateix es podria fer buscant fotos per tot el poble i li vaig consultar a l’Olga Duch, veïna del poble», explica al Diari, en Pere Gras, un dels autors. I dit i fet. L’Olga va ser l’encarregada de fer el treball de camp i d’anar casa per casa a tot el municipi demanant imatges familiars sempre que fossin en blanc i negre. La sorpresa va ser molt gran gràcies a la col·laboració ciutadana, que va permetre recopilar 250 imatges que van des del 1890 fins al 1967, una dada rellevant, tenint en compte que al poble hi ha una quarantena de cases.
Aquest material no es podia quedar amagat al públic i es va convertir en una exposició l’any 2016. La bona acollida que va tenir va fer reflexionar en Pere i l’Olga i van pensar que la seva tasca havia de tenir més recorregut. Editar un llibre era una bona opció i quedaria com a record material i sentimental per als veïns del municipi.
Tot i que les fotografies desprenen vivències personals, es necessitava poder arribar més lluny i documentar-les per a la posteritat. «L’Olga va anar casa per casa per identificar les persones de les fotos, cercant històries, i ens vam assabentar de moltes coses que no sabíem», diu en Pere.
Les campanes amb nom propi
La nova tasca dels autors va portar encara més fruits, ja que es van duplicar el nombre d’imatges aconseguides dels arxius familiars, arribant a les 500, i es van descobrir curiositats desconegudes. «Sabies que les campanes del poble tenen nom?», pregunta en Pere. «La gran es diu Maria del Carme i la petita Maria de la O», respon. Aquest renom es va posar antigament, tal com els va explicar una veïna. «També diu la llegenda que el castell i l’església estaven comunicats per un passadís subterrani, potser servia d’amagatall o de refugi, no ho sabem», afegeix.
Una dansa típica del poble
Entre d’altres descobriments, es van assabentar que els Garidells tenia una dansa típica documentada fa més de 100 anys. «L’Esbart Dansaire de Vila-seca la duia en el seu repertori i ens van facilitar la música», diu el coautor del llibre. Aquesta banda sonora es pot escoltar escanejant un codi al llibre que porta directament a l’àudio.
«Hem trobat personatges il·lustres!», exclama. Un exemple és en Julià Duch, «que va fer el Teatre Tarragona i que durant la guerra va tenir amagat a mossèn Ritort i Faust», apunta. El llibre també documenta que als Garidells només s’han cantat caramelles un sol cop, l’any 1951.
En Pere i l’Olga no descarten seguir investigant sobre la història de la vila, per tant, encara resten centenars de pàgines en blanc per escriure sobre els Garidells.
El llibre s’ha facilitat a les famílies del poble de franc. L’Ajuntament ha recolzat el projecte i ha fet possible la seva publicació. L’alcalde dels Garidells, Marc Bigordà, lloa la feina dels seus autors. «És per a la gent que és del municipi i també pels nouvinguts, per saber on són i mantenir l’essència del poble», explica. «És important que s’hagi fet aquesta iniciativa sense ànim de lucre, perquè ens ajudarà a sentir-nos identificats amb la nostra història i això no té preu», conclou.
