Whatsapp Diari de Tarragona
  • Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
    Secciones
    Canales
    Diari
    Comercial
    Nota Legal
    • Síguenos en:

    Santa Bàrbara puja a l’escenari

    Quatricentenari. La mort del Rector de Vallfogona, l’autor més popular del Barroc català, es commemora amb unes jornades amb representació teatral inclosa

    02 diciembre 2023 16:58 | Actualizado a 03 diciembre 2023 07:00
    Se lee en minutos
    Participa:
    Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
    Comparte en:

    Dilluns i dimarts, 4 i 5 de desembre, amb motiu dels 400 anys de la mort, el 1623, de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, el Rector de Vallfogona, el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca i el més popular de tots, la Universitat Rovira i Virgili organitza les jornades internacionals que analitzen la seva obra i vigència. L’àmbit científic, amb disset conferències i ponències, té lloc a la sala de Graus del Campus Catalunya, amb entrada lliure, tant al matí com a la tarda.

    També el temple de Sant Miquel del Pla, seu de la Germandat dels Natzarens, acull dilluns vinent, festivitat d’aquesta santa, a les 20 h, la dramatització d’algunes escenes de la ‘Comèdia de Santa Bàrbara’, composada per Garcia. Fou estrenada el 1617 a la plaça de l’església de Vallfogona de Riucorb, avui a la Conca de Barberà i històricament a la Segarra, dins els actes de consagració de la nova capella dedicada a l’advocada contra trons i llamps, i protectora de pirotècnics, artillers, artificiers, miners, picapedrers i fonedors de campanes.

    La capella s’ubicà en el lateral esquerre del temple parroquial de Santa Maria, en un moment en què el poble devia de comptar amb un centenar d’habitants. El Rector ho solemnitzà amb la dramatització de la vida de la santa, inscrita en la tradició del teatre hagiogràfic d’arrel medieval.

    Escenes còmiques

    La peça porta a escena la conversió de Bàrbara al cristianisme i el seu martiri arran de les persecucions de l’emperador romà Maximí el Traci. Garcia incorporà, però, escenes còmiques i amoroses protagonitzades per uns criats, i plenes de dinamisme. El doctor de la URV Francesc Massip ha considerat que «constitueixen un afortunat encast d’entremès que recull tots els elements profans i sentimentals escadusserament manifestats en el drama religiós tardomedieval i que tingueren la seva eclosió en la comèdia renaixentista».

    Dilluns els Natzarens acullen la “Comèdia de santa Bàrbara”

    Escrita en vers, tindrà una durada al voltant de 45-50 minuts, lluny de les tres hores a què se n’aniria sencera. La dirigeix Iban Beltran. L’interpreten David Anguera, Elies Barberà i Cristina Terzi, que assumeixen diferents papers. També intervenen Josep Pedrals, Eduard Carmona, Pere Navarro –en el rol de santa Bàrbara– i Francesc Massip, com a narrador des de la trona del temple, per així mantenir el fil narratiu que supleix les escenes no representades

    Massip explica que «he seleccionat els fragments més divertits i acurats; per tant, els que són segur de Garcia. La comèdia no es conserva completa de la seua mà. A l’hora de publicar-la, van apedaçar-la per suplir les parts que no havien pogut recollir els primers editors de 1703».

    La santa a Tarragona

    Salvador Ramon documentà dos benifets dedicats a Bàrbara a la catedral. El primer hauria estat fundat pel canonge Bernat Rufaca en una capella pròpia dedicada a la màrtir, segons el seu testament del 23 de març de 1374. D’altra banda, Ramon recollí Ferrer Gomar, capellà de Benet XIII –el Papa Luna–, comensal de la catedral de Tarragona i fundador del benefici segon de Bàrbara en la capella de sant Bernat del claustre el 1390. Aquest personatge fou consignat per primer cop el 1389 i per darrera vegada el 1408.

    La devoció a santa Bàrbara es remunta almenys a l’any 1374

    En l’àmbit militar, per un rebut de pólvora trobat a Burgos, sabem que el 1522, enguany fa 501 anys, el dia de la santa se celebrava la festivitat dels artillers que la tenien com a patrona. 30 anys abans del naixement de Garcia, el 1549 començaren les obres del baluard tarragoní de santa Bàrbara o fortí Negre, annexat a la muralla entre la torre de l’arquebisbe i el portal del Roser, i també denominat de la Benedicció, perquè des d’ell beneïen el terme.

    El 1765 es construí el retaule barroc de fusta sobredaurada dedicat a santa Bàrbara en una de les capelles del braç esquerre del transsepte de la catedral tarragonina. Al centre brilla una pintura a l’oli amb la titular, de la qual es desconeix l’autor.

    El 1870 Tarragona dedicà al Rector de Vallfogona un bust de pedra, obra de Bernat Verderol, i el situà a la balustrada de la façana del palau municipal, junt amb altres personatges vinculats al nostre territori. Fa 41 anys, el 1982, l’Escola d’Art Dramàtic Josep Ixart de Tarragona també escenificà aquesta “Comèdia gloriosa”. Dilluns tindrem en el record l’enyorada actriu Mercè Anglès, qui en fou el codirector Josep Anton Codina i qui revisà els textos, el mestre Jaume Vidal Alcover.

    Comentarios
    Multimedia Diari