Una artesana del pessebre enmig de la Ciutat del Vaticà

El pessebre és una de les tradicions ben arrelades a la Mediterrània més propera. A Tarragona la magnífica i perseverant mostra de l'Associació Pessebrista als baixos de l'església de Sant Antoni de Pàdua, a la Rambla Nova; la longeva del santuari de Loreto, o el pessebre popular de Bonavista, en són bons exemples.

Això no obstant, les famílies i els pessebristes tenen dificultats per trobar varietat de figures per construir les escenes, sobretot si les busquen de fang. Un detall més que preocupant és la Fira de Nadal de la Rambla, amb una escassetat que la periodista Carla Pomerol evidenciava pel sobrecost que suposa estar a Tarragona en lloc de, per exemple, a Reus.

Una llàstima perquè aquesta fira té els orígens en la de Sant Andreu, iniciada el 1371, que anava del 30 de novembre al 24 de desembre.

Potser per això fa uns dies em quedava meravellat i sorprès per la fira de Mataró, ciutat un pèl més petita que Tarragona però que exhibeix moltíssimes més parades estrictament nadalenques, entre elles, les dedicades al pessebre. Me l'ensenyava, amb un orgull local envejable, l'amiga i gestora cultural Tere Almar.

A Tarragona vostès també poden adquirir figures maques a la botiga Sant Jordi Art al carrer Reding, conduïda per Goretti Rion, o per encàrrec al joier i escultor Joan Serramià. Ara bé, sovint hi ha qui fa una escapada a Barcelona, a la Fira de Santa Llúcia vora la catedral, o a l'encara més familiar de la Sagrada Família.

Entre les artesanes que hi tenen la seva col·lecció a disposició del públic, hi ha la Montserrat Ribes present a la parada Deulofeu a la Santa Llúcia barcelonina –negoci viu des de 1929–, amb una particularitat ben especial. Les seves figures també es venen a la Ciutat del Vaticà, a l’àmplia via della Conciliazione que, majestuosa, dona a la icònica plaça de Sant Pere, en concret a la botiga San Paolo. És l'únic cas català que he sabut trobar en el país de pelegrinatge dels cristians catòlics i de turisme mundial.

Trajectòria

La Montserrat nasqué a Sabadell el 1949 i des de 1973 resideix a Castellar del Vallès on té l’estudi d’escultura i l’exposició permanent de l’obra. Diplomada en gravat, estampació, relleus, restauració d’antiguitats, ceràmica, decoració, pintura i escultura, i especialitzada en aquesta última disciplina, ha format artesans pessebristes entre el 1978 i el 1997.

Des de 1982 ha realitzat figures per a nombroses associacions de Catalunya i de l’Estat, i des de 2006 per a d’altres països europeus i nordamericans, per la qual cosa les seves obres formen part de col·leccions arreu del món. El 2003 la Generalitat li atorgà el títol de Mestra Artesana en l’especialitat d’escultura. Confecciona figures en diferents mides, i en ven de 9 a 20 cm d’alçada. Ha exposat en ciutats cosmopolites com Barcelona, Madrid, València, Birmingham, Brussel·les, Frankfurt, Milan, Montreal, París, Sidney, Utrecht o Toronto.

Les escenes més tradicionals del pessebre popular han estat modelades per la Montserrat: el naixement, l’anunciació als pastors, l’adoració dels Reis de l’Orient, les parades del mercat amb oficis diversos, el forn, les rentadores al riu... Entre elles es troben tocs originals com que Sant Josep pugui aparèixer sostenint en braços l’Infant Jesús; un estol d’angelets tingui cura del Nen, o conjunts plens de detalls minuciosos com el de la cistellera o el dels colomins blancs jugant amb el Xiquet.

Escenes i personatges

Alhora ha treballat altres quadres del cicle nadalenc com l’Anunciata a Maria, la cerca de la posada, la fugida a Egipte, el caga tió o la dels protagonistes de les representacions de Josep Folch i Torres, els pastorets Lluquet i Rovelló.

També ha esculpit gran varietat d’angelets, pastores i pastors que traginen bens o oques i conviuen amb altres animalons domèstics. En aquest cas també hi veiem mostres ben singulars com un àngel estirant un be, d’altres jugant amb el Jesuset o ajudant els pares a banyar-lo. No hi podien faltar el caganer, al qual la Montserrat li ha buscat parella, amb el personatge de la caganera.

Les figures del pessebre d’aquesta escultora també tenen una versió contemporània amb indumentàries dels nostres temps, diferents a les hebrees o a les populars catalanes. Potser que el Papa Francesc aparegui agenollat adorant el Nen Jesús en braços de la Mare va contribuir perquè les escenes de la Montserrat hagin desembarcat al Vaticà.