Cada persona dona un sentit especial i íntim a aquestes festes. El portal de Betlem es fa efectiu segons sigui la vostra bona voluntat i la vostra esperança. Fem per sempre que aquestes celebracions siguin una festa lluminosa, familiar i plena de tendresa com tots els infants que ens envoltaran a tots aquest capvespre.
On no hi hagi guerres, on triomfi la pau, on brilli l’estel, sempre hi haurà alegria. I l’estel de Betlem ens ha portat els Reis de bell nou a la nostra meravellosa ciutat, plena d’història i de llegenda i Patrimoni de la Humanitat. L’estel és senyal de llum i de guia, que sempre us acompanyi en la vostra vida.
En el vaixell “L’Estel d’Orient” que els acosta a la nostra costa, gaudeixen de nou de l’esplendorosa vista de les nostres platges de mar blava, de la nostra Mediterrània occidental intensa i lluminosa.
Any rere any, però, es sorprenen amb la nostra acollida, amb els actes de l’arribada i la cavalcada, cada vegada més plena dels símbols de la vostra romanitat. Però és molt especial la presència i la innocència de tots els nens i nenes de la ciutat que, guiats pels vostres pares, avis o germans més grans, continueu plegats la tradició i l’estel d’aquesta nit màgica. I heus aquí que els Reis, com a mags i encuriosits, en enviar els seus dos estimats patges més fidels a fer les visites prèvies per saber de les nostres conductes, els van dir:
“Aquesta ciutat té una màgia especial que fa que tothom es bolqui en les celebracions ciutadanes de tot caire, però sobretot les tradicionals i culturals de tot l’any. Mireu de descobrir quina és la virtut que els fa ser així”. Els bons patges van fer bé la feina i, en retornar, els hi van expressar clarament: la virtut té un nom, un gran nom. És el tarragonisme.
Sens dubte aquest tarragonisme neix, i ens uneix en aquesta gran il·lusió per les nostres coses i per nosaltres mateixos, que avui i cada any, per a tots els petits, culmina en aquesta esperada nit. Engrandiu aquest tarragonisme amb la il·lusió i el treball ben fet. Feu que, tots plegats, governants, societat civil i entitats culturals, treballin en aquest sentit.
La il·lusió és bàsica a la vida i s’ha de conrear i mantenir. Feu-ho sempre amb l’encanteri de la innocència infantil d’aquesta nit i visqueu la vida, amb il·lusió de fills, il·lusió de pares o il·lusió d’avis, perquè totes les etapes de la vida tenen la seva visió i els seus moments que fan a les persones úniques, felices i realitzades.
Melcior, Gaspar i Baltasar volen que la visita d’aquesta nit us deixi aquest encàrrec: treballeu per la vida plena amb il·lusió. Però ho heu de fer cercant la pau per aconseguir que aquesta pau ompli el món. No tan sols el vostre petit món familiar, ciutadà o del país, sinó també tot el món des de l’Orient d’on ells venen fins a l’Occident més llunyà, des de les cultures més riques a les més pobres, i procurant la solidaritat entre tots els pobles, sobretot els més desfavorits.
Sense cercar aquesta pau no podreu complir amb el compromís que teniu de créixer com a persones per fer més gran la nostra ciutat, la nostra cultura, el nostre país. I, en primer lloc, heu de cercar la pau en els vostres cors, i després continueu endavant, però no buscant els camins. No hi ha camins per la pau. La pau és el camí. Ses majestats, després d’una estona de repòs del seu viatge, començaran la llarga tasca d’aquesta nit i procuraran complaure a tots, sobretot als petits, però també als grans, amb joguines, regals, presents i també moltes peticions més íntimes i personals.
I ens diuen: Moltes gràcies per la vostra acollida i visca la vostra, la nostra Tarragona il·lusionada, solidària i en pau. Quan s’ha viscut el personatge en primera persona la satisfacció és indescriptible.
